lodesero i les seves coses

De l'arròs amb marisc a Lisboa

2009-08-28T00:10:00.002+02:00

Hola de nou!

Ja és la nostra quarta nit a Lisboa, una ciutat encantadora i molt mediterrànea, tot estant a l'Atlàntic. Hem fet les típiques i tòpiques visites i com que estem instal.lats al barri Alti l'oferiment de mercaderia es constant, he caigut a la tentació, un no és de pedra i com que t'ofereixin a tot hora, no he pogut aguantar i he ensopegat amb la "pedra"; però això si, no he anat de compres, ho portava de Tarragona, un es previsor!!!!

Canviant de tema, ús vull parlar del millor arròs de marisc que hem menjat mai. Arròs de marisc, del de veritat, amb mitja llagosta i moltes cuques barrejades amb l'arròs. Desprès d'una fatigant jordanada de visites religioses, un parell de monastirs Patrimonis de l'Humanitat i el gran parc de la Fe cristiana que és Fàtima, amb tots els respectes a les persones que són creients, però es el que sembla amb el llançament d'espelmes al crematori, multitut de botigues tematitzades amb imatges, rosaris i altres estris religiosos i mils i mils de pelegrins visitant la multitud de restaurants i hotels que hi ha en aquell lloc. Doncs això, desprès d'aquest esgotament cultural, vam anar a un templer del consumisme, a la ciutat costera de Nazaré a fer un intent de bany a Atlàntic, però només va ser un intent, ja que l'aigua está congelada, i a fer un bon sopar i ho vam fer al restaurant "O Gaviota", simplement genial, ens vam fotre tres plats d'arròs i vam disfrutar com el millor polvo que hem tingut, extremadament genial. Us ho aconsello, si aneu mai a Portugal heu de passa per aquest restaurant.

Be noies i nois, m'en vaig de festa que el barri Alt és la millor zona pels guiris amb birres, caipirinyes i petes.

Vinga ens veiem d'aquí poquet que ja estem de volta, però això si, no deixeu de ser feliços.

Beni

Visita frustada

2009-08-21T20:25:00.002+02:00

Hola a tots!

Doncs si, l'única visita que teniem concertada ha estat fallida perque es va arrebentar el tub del turbo del cotxe. Ens va fotut ràbia perque era al jaciment més gran d'Europa d'art rupestre a l'aire lliure, que hi farem, és una bona excusa per tornar hi veure-ho amb tranquilitat.

El que si que hem pogut veure ha estat les fortaleses que els portuguesos van constuir perque els espanyols no els hi entressin als seus dominis, cosa que també teniem d'haver fet nosaltres, els catalanets.

Ara estem a Coimbra, la ciutat universitària per excelència de Portugal, la veritat que es respira aire universitari per tots costats. Una particularitat que té aquesta ciutat són les Repúbliques estudiantils, són les germandats americanes, peró a l'europea. Hem passat per davant de tres o quatre i semblen més cases okupes que cases d'estudiants. Crec que val la pena vindre per aquí i passar-hi un dia o dos, no está gens malament i als restuarants et posen unes raccions que són impossibles d'acabar, encara que vagis fumat.

Bé, demà toca anar una mica més cap al sud, voldria dir-vos que visitarem, però només tenim previst veure unes ruïnes romanes, la resta sobre la marxa, com sempre perque la nostra especialitat es canviar de pla cada 5 minuts.

Espero que els que estiguieu per Tarragona ciutat hagueu passat un bon Sant Magi, jo per aquí fent bondant, doncs vaig amb l'ànima de la festa que és el Jordi.

Apa doncs, a ser feliços tots plegat.

Beni

Oporto, terra de Vins i Porros

2009-08-18T19:33:00.004+02:00

Hola a tots!

Amb el títol no cal que us digui res més. Doncs si, Oporto és la capital dels tirats sobretot perquè la gent fuma com a "cossacos" i et trobes un camell a cada cantonada, per sorpresa vostra encara estic net i la temptació ha estat vençuda. En canvi, amb els vins ja canvia, per ara porto tres cates, dos d'oportos i una de vins portuguesos, això a Oporto (Porto pels natius), la veritat és que estan de puta mare, sobre tot el oportos de 20 anys i els vinhos verdes, els segons entren molt bé i pugen millor.

De la ciutat us podria dir que te un aire molt Napolità, cosa que a mi m'encanta, et pots troba la "mamma" cridant al seu fill, els iaios sentants pel carrer comentant la jugada i els nens jugant a pilota pels carrers costeruts. A part d'això, moltes esglesies barroques i una soprenent casa de la música que faria les delícies de la Lara i de tot a qui li agradi l'arquitectura moderna. Tampoc em podria oblidar de la seva gastronomia, el diumenge vam trobar un restaurant increible, ens vam fotre les botes amb un llenguado i un pop al forn i avui i tornem a provar el seu arròs de marisc, si és la mitat de bo que el peix ja tocarem el cel.

De la resta de dies podriem resumir de la següent manera:

- Braga, realment una calça, a part que ens van fortre el pel a l'aberg al cobrans al doble, però vam tornar i li vam clavar una bronca a la recepcionista que deu anar ben fina.

- Ponte de Lima, dormint al riu per que tota aquella zona estava com Salou i com tota bona persona que dorm a sota al pont anava acompanyat del seu Vinho Verde de la cooperativa.

- Parc Nacinal de Penada-Gerês, interessantíssim, però un parc nacional no es pot visitar amb cotxe, però com que no tenim prou temps vam optar per la via ràpida i còmoda.

Demà teòricament hem d'anar a Vila Nova de Foz Côa a visitar un parc on hi ha la major concentració de grabats de l'Edad de Pedra, bé això si arribem abans que completin la llista de visites, si fem tard ja anirem a algun lloc o altre.

Ara toca tornar a fer una altra degustació de vi, que està molt bo i per 3 eurets en pots provar tres.

Vinga salut i a fer un brindis.

Beni

Pont sobre el Douro (Porto)

3 dies per l'Spain profunda i entrada a Portugal.

2009-08-14T00:05:00.003+02:00

Hola a totes, a totes i altres animalons!

Com podeu llegir hem estat tres dies per l'Espanya profunda visitant Lleó, on haviem quedat amb uns pelegrins molt simpàtics, Salamanca i Zamora com ha capitals provincials, a més de poblets de Fachalodid, perdó Valladolid i de Zamora, realment castisos castisos. A part, hem fet el campament base a Pensión Ally a Palència, gran feudo castellà, bonica per ella mateixa. Hem estat allà perque es com el Super Mama, tot gratis i a més molt bona companyia. En conclusió, estic super content d'haver nascut a Catalunya i no en aquestes terres on el pes de segles de tradició es noten massa.

Avui és el nostre segon dia a Portugal i més concretament a la regió de Tras-os-Montes, unes de les zones més deprimides del país, siutat al nord. Voldria trencar un dels tòpics més usuals, la brutícia, la zona està neta, exceptuant algun abocador ilegal que hem pogut veure per la carretera, a més, la gent és amabla i quant parles dels espanyols ells també ens donen la raó, se'ls estimen moltíssim!

Per ara hem visitat unes 5 ciutats i ens hem adonat de la importància que tenen els ponts en aquest país, n'hem vist dos de l'era romana, un amb la seva calçada original molt ben concervada, i dos més de mediavals.; a més de dos castells i d'uns porcs de l'Edad de Bronze, són uns cotxos ben bufons, bastant semblans als toros que hi ha Àvila.

Per demà encara no sabem on anirem, potser cap al nord o potser una mica cap al sud, ja és veurà la qüestió que ara estic aquí escrivint per vosaltres, que sou el més important, la resta ja és veurà.

Vinga sigeu feliços i no patiu tanta calor com nosaltres avui, hem passat dels 40 ºC.

Beni

Albania, Kosovo, Serbia i Hungria

2008-08-13T17:40:00.002+02:00

Com podeu veure aixo de visitar paisos rapidament ens va molt be, encara que han estat visites molt curtes han estat prou intenses per poder-ne treure conclusions i d'altres coses.

L'aventureta per Albania va ser molt tranquila pero de vertigen, podiem triar dos camins per anar a Kosovo, el curt i rapid o el llarg i lent. Vam preferir anar per la ruta llarga. vam tindre d'agafar un ferri i fer 200 km dels 300 totals en obres, dels quals 75 eren d'un port de montanya que estava tant alt que em va agafar vertigen, ha estat realment una mala sensacio, pero com us he dit Albania es un pais que val molt la pena per visitar, pero aixo si, aviat que s'esta obrint al capitalisme i es molt possible que perdi l'essencia que te ara.

Per Kosovo la cosa encara que hagi estat rapida, en total 2 nits, ha estat prou intensa per veure que no tothom va patir la guerra de igual forma, que no hi ha tantes destrosses com ha Bosnia, pero que estan molt mes mimats, per tot arreu es veu cotxes de l'ONU, obres de tots els paisos del mon, Japo, EEUU, Finlandia i fins i tot l'Estat Espanyol, que hi ha sectors de la poblacio exagedaradement arrogants, en difinitiva el pais esta forsa be que no estan tan malament, els que estan vius, per que cimentiris n'hi ha molts, no dire el que penso per que seria massa fort, nomes dire que a Bosnia estan molt pitjor.

De Serbia hem estat dos nits i ens hem trobat tot de gent amabla, encara que sembli extrany, al sud hem visitat tot de monastirs ortodoxes i hem fet una nit a Belgrad, un tomet per la ciutat i ja esta, aixo ha estat tota la visita a Serbia.

Ara estem a Budapest al Sziget Festival, una autentica passada, ahir va comensar amb Iron Maiden, dos hores de concert brutals i ara toca el pas de REM, Jamiroquai, Sex Pistols, Alanis Morisseette, etc, festa fins diumenge.

Vinga nois us deixo que la musica ja fa estona que funciona.

Una abrasada ben forta a tots i com no sigeu felisos.

Beni

Bosnia i Hercegovina, Croacia, MonteNegro i Albania

2008-08-07T23:10:00.007+02:00

Doncs si amb aquest dies que han passat hem rodat per les carreteres d'aquest quatre paisos, sensacions, paissatges, persones i gent, caracters i maneres de fer molt diferents i aixo que no estan molt separats l'un de l'altre.

El que potser ens ha sopres mes ha estat MonteNegro. D'aquest pais hem recorregut tota la costa i hem visitat la capital cultural, no em pregunteu noms, que no tinc la guia del costat, doncs excepte l'ultim poble del pais, fronterer amb Albania, la gent molt arrogant i superba, no se si es per la influencia de la religio o per l'etnia, doncs son Ortodoxes. En canvi a l'ultim poble la gent super amabla, a part de molt mes pobra i la sensacio de que estan bastant deixats de la ma de Deu, ens hem quedat al.lucinats de que fossin amables!

De Bosnia i Hercegovina seria molt facil parlar i parlar de les destroces de la guerra, pero passo, m'estimo mes parlar-vos de la vitalitat que te la ciutat de Sarajevo, encara que te el museu de la ciutat dedicat al setge que va patir, pero no ensenyen ni sang ni morts i potser aixo et deixa mes fet pols, amb festivals, concerts i gent pel carrer, es una ciutat viva. Una de les visites que vam fer va ser al Casa-Museu del Tunel, era l'unica via de comunicacio de la ciutat amb l'exterior durant el setge, doncs vam coincidir amb l'aniversari, la veritat que ens sentiem bastant fora de lloc, doncs crec que tenia de ser un moment intim per aquella gent, doncs els simbolisme que te aquella casa per a ells no el podem entendre. A part d'aixo vam visitar les uniques piramides que hi ha a Europa, be exceptuant la del Louvre, encara estan per escavar, suposo que si van anant els guiris curiosos treuran fons per comensar a fer els treballas; el lloc consisteix en una vall on hi ha 4 piramides, la mes gran esta dedicada al deu Sol i fa 200 m d'alsada, us sona d'algun altre lloc del planeta?. Tambe van anar a una altra vall on estava plena de pedres esferiques de mes d'un metres de diametre, brutals, totalment esferiques i sense senyals d'accio humana.

A Croacia, de cami a Dubrovnik, ens va tocar fer vivac a una platja, el Jordi encara va poder sobar al cotxe, pero jo vaig estar quasi tota la nit despert, pero va valdre la pena pasar la nit en blanc per poder despres banyar-se en una platja sol amb aigues totalment transparents. A part d'aixo em visitat les ciutats tipiques i algun altre lloc no tant massificat.

Ara estem a Albania, hem arribat aquesta nit i dema en sortim, doncs estem fent drecera per anar a Kosovo, es una pena per que em sembla que aquest pais ha de valdre molt la pena visitar-lo, doncs he tinc la matiexa sensacio que vaig tenir a l'arribar a Siria, be el posare a la llista de paisos pendents! Per cert es un pais pobre, bastant pobre, no tant com altre llocs on he estat, pero impresiona que hi hagi paisos en aquestes condicions en el mateix continent que en la magnifica bombolla de proteccio que es l'Unio Europea.

Arreglant la barca ( Perast, MonteNegro)

Vista de Kotor (Montenegro)

Muralles de nit (Kotor)

Festival (Budva, Montenegro)

Donant tombs per Croacia

2008-07-30T20:41:00.007+02:00

Bones a tothom!!!!

Encara que ara no estiguem a Croacia, en aquests moments estem a Sarajevo (Bosnia i Hercegovina), avui us fare un resum del tomet fet pel pais vei, encara que despres i tornarem i farem la part del sud, Split, Dubrovnik i alguna illeta.

Com podeu pensar a Zagreb em fet les visites rutinaries, museus, esglesies, carrers i carrers, mercats i ,com no, cimentiris; pero no us vull atabalar explicant les obres, els edificis, be fare una petita excepcio amb el museu naif, es el primer del mon dedicat a aquest tipus de pintura, doncs Zagreb va ser molt important en aquest estil, molt guapo, pintent fins a l ultim detall, tant sigui d una flor o com uns yonquis es punxen. Fet aquest petit comentari, ara us vull parlar de sensacions, doncs a Zagreb n'he tingut de diferents. Una de les mes maques ha estat la que em tingut al mercat, puc dir-ho en plural per que els dos hem coincidir, ha estat amb les olors de les fruites i verdures, tot el cos s'ha emborratxat amb aquella increible olor a verdura i fruita de l hort, em sembla que no l'he sentit mai i aixo que estic criat a la Lleida "profunda", i ja no us dic quant ens hem menjat les tomates, els pressecs, la sindria, BRUTALS!!!! tot un orgasme pel paladar, un gust increible; pero no tot ha estat sensacions tant guapes, al cemintiri de Mirogoj, un dels mes important de Zagreb, ha estat tot el contrari. Hem arribat alla i hem comensat a donar tombar, entre tombes antigues i no tant antigues, veient imatges d'angels plorant, les tipiques escenes que pots trobar en un cimentiri de finals del segle XIX, hem trobat el monument en honor als caiguts a la I i II Guerres Mundials i aixi anant fent, fins que hem tombat i tot ha canviat, ja no es respirava pau, sino es notava una sensacio dura, forta, de patinem i no de tranquilitat, hem aixecat la vista i ens hem trobat amb el monument als caigut a la guerra de la independencia de Croacia, realment ha segut fort, incomodo, totes les lapides lluentes, ordenades per mesos, persones de totes les edats, quasi totes amb flors fresques i tot aixo amb musica d'opera de fons, que encara aguditzava aquesta sensacio. Em estat una mica i ens hem tornat a l'altra banda i tot just gira, hem tornat a sentir la pau i la sereno del comensament. Aquesta han estat unes de les sensacions mes remarcables que he tingut a aquesta ciutat.

De Zagreb ens hem anat cap a la costa a buscar la caloreta i ens hem sentat la base a Zadar, en l'epoca dels romans es deia Zara, seria d'Inditex? (broma massa facil), per visitar la part central de Croacia, pero no ha estat aixi, nomes hem fet la part del nord, el parc nacional de Paklenica, on ens hem trobat una concentracio de guiris impresionant i un mini parc tematic dedicat als costums del lloc, amb les feines tradicionals, etc, etc, a senyals de prohibit passar per mines, una mica xocant per estar en un parc nacional; el parc nacional dels Llacs de Plitvice que son Patrimoni de l'Humanitat, Cris tenies rao, son brutals, ens hem fotut una caminata d'entre 10 i 15 km, pero ha valgut la pena, sort que amb els bastonets no et canses tant; la ciutat de Šibenik on la catedral es Patrimoni, a aquesta temple ens hem trobat amb l'escut de Jaume I "El Conqueridor", si algu pot trobar la relacio que ens ho digui per que em al.lucinat. I d'aqui em saltat cap a Bosnia, pero aixo ja ho explicare un altre moment, que em sembla que ja m'he passat bastant.

Vinga senyors a disfrutar de les cervesetes, que nosaltres ja ho podem fer, aqui a Bosnia, es bastant mes economic que als altres paisos que hem estat.

Una llagrima a un heroi (cimentiri de Mirogoj, Zagreb)

Que caic (Castell de Zagreb)

Catalunya a Croacia (Šibenik)

Passeig nocturn (Zadar, Croacia)

Un tomet ( Parc Nacional dels Llacs de Plitvice)

Una imatge millor que mil paraules

2008-07-24T20:35:00.017+02:00

Tot seguint el consell d'aquest proverbi, em sembla que xines, i fare un remig de fotos, mes que res es que estic descansant!!!!!

Un cigarro al balco? (Zagreb, Croacia)

Bon rotllo!!!!!!! (Parada del mercat polones, Zagreb)

PASSIO (Plasa Maršala Tita, Zagreb)

Un Sant (Museu Mimara, Zagreb)

Pregaria (Catedral de Zagreb)

Fe (Porta de Pedra, Zagreb)

Porta al paradis!!! (fiord de Lim, Istria, Croacia)

Una sortida! (Zagreb, Croacia)

Un guiri!!!!! (Labin, Istria)

Servei urgent (Rovinj, Istria)

Tot ben lligat (Rovinj)

Preparant per l'endema (Rovinj)

El bell dormint!!! (Zagreb)

Bog Hrvatska (Hola Croacia)

2008-07-23T22:30:00.002+02:00

Ja em passat una nova frontera, d'Eslovenia a Croacia, i com us podeu imaginar ens van demanar els passaports, nomes a nosaltres i a uns espanyolets que hem trobat per fent el guiri com nosaltres, les pintes son les pintes i aixo en el fons es paga.

Be, fins ara em estat a la peninsula d'Istria, una zona mega turisitica, plena d'holandesos, alemanys i italians, a veure com sera la resta. Es una peninsula bastant independentista, la molta de la gent que hi viu es declara ciutada d'Istria i no de Croacia, no us sona una miqueta aixo?

La zona es increiblement guapa, a la costa les aigues son mes cristalines que al cap de creus, els poblets estan tots arregladissims, tots els centres de ciutats i pobles, per molt petits que siguin, son peatonals, vam anar a un poble coster petit com Sero i vam tenir de deixar el cotxe als afores. A l'interior no de deixa de ser igual, poblets als turons amb unes vistes per treure la respiracio i als peus vinyes i mes vinyes, a aquests tambe els hi agrada el vi.

D'aventures no ens han passat, pero si una anectoda molt de guiri,es sobre la reduccio del cervell quant fas de guiri. Anavem de ruta cap a Pazin, un poble del centre de la peninsula per fer un camp base; a Croacia et cobren per inscriure't en un lloc i mes els dies que passes d'estada, i clar com mes dies mes a compte et surt, buscavem un lloc per dinar i buscant, buscant arribem a la ciutat base, tirem enrere per anar a dinar a un poble, Barem, al del costat, dinem i tormen a buscar lloc per dormir, vam passar per que el lloc en questio no ens molava, anem cap a la platja, repetit la carretera d'abans, montem la base a Rovinj, en un poblet estil venecia, be com tots els pobles de la costa, i comecem a fer la visita dels pobles de l'area, Pula, amb un anifetatre acollonant, a principis de mes va actuar Manu Chao, i ara hi fan un festival de cine i no paren de fer-hi coses, igual que el que hi ha a Tarragona, Porec, amb una basilica bizantina del s VI que es patrimoni de l'humanitat. Fent les visites torem a Barem per veure uns frescos del s XIV increibles, i vam tindre de fer una 60 km per tercera vegada. Hauria segut sencillisim llegir el cartell del poble, pero quant ets guiri el cervellet es redueix bastant no passa el que passa, encara sort que nomes van ser 60, si arriben a ser 200. No es una gran anecdota, pero es algo! Be, avui abans de marxar cap a Zagrep, uns rodamons m'han convidat a birres, nomes per que els hi he dit que no es pixeixin al cotxe, que ho fessin al del costat!

Com llegiu ara som a Zagrep, nomes us dire que ara estem a 13 graus i plovent, hem passat de 30 a 13, nomes amb una hora en cotxe.

Vinga us deixo que em tanquen el ciber, espero que no patiu garia calor.

Beni

Donant un volt per Eslovenia

2008-07-19T21:06:00.008+02:00

Doncs si ja em fet el primer tomet per Eslovenia, em passat pel centre, em donat una ullada pels voltants, visitant coves, castells, poblets i sobretot carreteres. D'aqui cap als Alps Julians, una autentica passada tot es aigua, verdor i tranquilitat, tambe ple de guiris esportistes, aqui feiem una mica el cante, entre mig d'escaladors, senderistes, ciclistes i tot de gent extranya que nomes pensen en suar la gota gorda en comptes de passar el temps fent unes bones birres a una terraseta, el que passa que nosaltres tampoc feiem birres, amb lo cares que son no podiem, aixo es com Catalunya, els preus pels nuvols, pero no ens lamentarem, que estem aqui per disfrutar, desconnectar i viure noves experiencies. Ara estem a la costa, mes ben dit la mini costa, tenen com a molt 50 km, no us penseu que estan tots apilonats com a Salou, que va, com que per si ja es cara la vida, imagineu la costa, per tant els guiris es salten el pais i van tots cap a Croacia, pero la costa tambe val la pena visitar-la.

La costa d'Eslovenia esta constituida per 4 ciutats amb molta influencia de Venecia, per tot arreu es troba el lleo alat de Sant Marc, fins i tot a les poblacions de l'interior properes a la costa. El que tambe es troba es la tranquilitat dels pobles i la seva amabilitat, encara que tranquilitat es trenca amb la gran quantitat de festivals que es realitza; avui estem a Koper, be allotjats en una poblacio veina, Lucia, doncs aqui en aquesta ciutat fan 4 festivals simultanis, un de heavy, que va acabar ahir, un de etno jazz, durant diferents dies de juliol i agost, un altre de nova canso, que ara anirem, i finalment un de canso mediterranea. Per cert, en questio de nivell cultural ens passen per la cara, potser no hi ha tantes universitats, pero quasibe tothom son bilingues, eslove i angles, i molts afegeixen alemany, italia, frances i fins i tot el castella.

Quin rotllo de geografia que us estic fotent, pero la veritat es que experiencies com a Siria sera impossible que em passin, encara que tothom, al camping on estavem als Alps i ara aqui la platja tothom mira extranyat al veurem, no ho entenc gaire per que esta ple d'alemanys, holandesos i danesos, entre altres nacionalitats, pero aquests paisos tenen un assortiment, de pankis, heavys, gotics que fa por, pero be, que hi farem, no es pot ser atractiu!

No us he escrit abans per que no hem trobat cap internet cafe, es veu que els esportistes no es connecten i si ho fan, porten els seus propis aparells.

Be com que em voltat una mica aquestes terres, dema anem cap a Croacia, a veure quines coses ens esperen.

Per cert, us vaig explicar que el cotxe estava malalto, doncs no va ser res, suposo que estava cansat del viatget i tambe necessitava una mica de repos, doncs a cal metge no ens van cobrar res, aquesta gent son l'hostia d'amables. Espero que s'encomani aquesta amabilitat.

Vinga a disfrutar de les cervesetes a les terrases.

Jugant escas a Istra

La Medussa de Koper

Decoracio a rural a Perm

Finestra de Ljubljana

Cultura urbana a Ljubljana

La verdor dels Alps

de Tarragona a Ljubljana (Eslovaquia)

2008-07-15T12:55:00.007+02:00

Hola a tots de nou!

Fa uns dies que no feia res i per tant m'he dit: "anem a fer un tomb per aquest mons per que no potser tnats dies sense entregues al blog". Heu llegit be, aquest cop no estic sol, m'acompanya el Jordi, pobre no sap on s'ha ficat, pero ell ha dit de vindre i per que no!

Aquest cop no he anat a cap pais ni llunya, ni extrany, nomes estem a 1600 km de Tarragona, no arriba al pam a un mapa mundi.

El cami l'hem recorregut en dos jornades, per culpa d'uns quants contratemps, la burrocracia dels trons, les neurones perdudes d'un present i, el mes dur, l'accident que ens vam trobar a l'autopista francesa mes de 6 hores entre la parada dins l'autopista i processo per una carretera d'un carril, pero es possibles fer-ho en un sol dia i sense correr, aixo si vigilant una mica els radars que a les carreteres franceses n'hi ha, pero a les italianes n'esta plegat, per ara em deixat una mica de rastre al costat de Cannes i algun punt indeterminat del nord italia, pero finalmment hem arribat al primer objectiu Ljubljana, capital d'Eslovaquia. Per cert, per totes les fronteres que hem passat, nomes hem trobat un control, adivineu a on? Doncs si a la Jonquera, als altres llocs, ni policia, nomes peatgistes i a la frontera d'Italia amb Eslovaquia, ni aixo, sembla que les autopistes son gratis, tothom passa sense pagar, potser d'aqui uns mesos arribaran un mon de multes exigint el pagament dels peatges, ja es veura.

De Ljubljana que puc explicar, doncs que es una ciutat tranquilissima, no se sent quasi soroll, els carrers convident a relaxar-se, a part quasi tot esta impecable, ni papers, ni "colilles", ni tifes de gos pels carrers. Encar que sigui tant tranquila es una ciutat increiblement activa, culturalment parlant, cada dia fan concerts, ahir n'hi havia dos, Seal, pagant, i uns francesos Caravanne Palace que feien Electro swing, de gratis, i aixi cada dia, i sino tens hi ha les bores del riu, l'esquerra la pija i la dreta amb mes tabernes i mes tirada, teoricament hauria de ser al reves, les dretes pijes i les esquerres, ja ho sabeu, a mes a mes, la preso que hi havia al centre, apuntat-ho Ballesteros per quant tregeu la preso del centre l'han reconvertit en un Hostel, un centre d'art i locals pel jovent "alternatiu".

Be aixo es un petit resum dels tres primers dies, ara toca anar cap al nord, pero abans hem tingut de deixar el cotxe al metge, doncs s'ha costipat i ara toca anar-lo a recollir que li donen l'alta a les tres.

Vinga una forta abrasada des d'aquest petit pais al limit de l'Unio Europea, aquesta gent esta boja per l'Unio.

Beni

Tot esperant

Compte que estic aqui

Circulant al vespre

Aixo ja s'acaba!!

2008-01-03T19:40:00.000+01:00

Ja torno a estar a Istanbul! aixo per a mı es una mala senyal, vol dir que ja s'acaba i que voleu que us digui, doncs que no en tinc gens de ganes, ara mateix agafaria un avionet i m'aniria a qualsevol lloc, fins i tot a Espanya, pero a Catalunya, no!!! i aixo que me l'estimo molt, ho he mes que demostrat cada cop que em feien la pregunta: "Where are you from?" (D'on ets?). Suposo que hi haura algu que s'alegrara, sobretot ma mare, que segur que s'haura fet un fart de patir.

Avui hem vingut de Safranbolu, una ciutat que esta al nord d'Ankara, capital de Turquia, de cami cap a Istanbul. Es una ciutat declarada Patrimomi de la Humanitat pel seu conjunt de cases otomanes. No hem pogut veure gaire doncs vam arribar ahir de la preciosa i fascinant Capadocia, el lloc mes guapo que he visitat en aquest viatge, molt millor que Petra. Ja ho he dit, si no ho faig revento. Tornant amb el que us explicava de Sanfranbolu, no em pogut veure gaire per que quant ens hem aixecat estava tot blanquet, a la nit ha caigut 10 cm de neu i continuava nevant, una estampa totalment nadalenca, pero putada total per conduir. Ja ens veus al Jordi i a mi, amb la nostra super pinta de guiratxos posant les cadenes al cotxe amb l'ajuda del gat, el del cotxe, ha estat total, per grabar-ho amb video; per cert ho hem aconseguit!!!!!, pero nomes ens ha fet falta 10 km i potser amb precaucio menys per que els turcs estan molt ben preparats i ja tenien totes les carreteres netes, si ho arribem a saber no ens ginyem a sobre i visitem el poble nadalenc.

Be ara nomes em queda acabar de fer les compres pel bazar d'Istanbul, doncs arribant el dia 5 be haure de fer de Rei Mag d'Orient.

Per cert moltes gracies a tots aquells que heu tingut un moment heu anat posant missatges al blog, tambe per tots aquells que no han dit res, pero que segur tambe han rigut amb les meves historietes, espero que us ho hageu passat be!!

Encara que s'acabi aquest viatge el blog continua, doncs la vida es un viatge que l'hem de disfrutar al maxim de la forma que millor ens agradi, pero sempre amb felicitat.

Una abraçada ben forta a tots!!!!!!!

Beni

Feliç Any Nou des de la Capadocia

2007-12-31T20:22:00.000+01:00

Bones a tothom!

Suposo que ja debeu estar ben guapes i ben guapos per anar als corresponents sopars i revetlles. Nosaltres estem a la Capadocia el lloc mes guapo que he estat en aquest viatge, llastima de la rasca que fot, esta mıg nevat, excepte al cor del dia que debem estar a 5 graus.

Quasi tots heu vist fotos de la Capadocia, es com escenaris d'un altre planeta, us recomano que vıngeu algun cop i no nomes 2 dies com hi estare jo, almenys una setmana, per visitar les seves valls, ciutats subterranies i paisatges excelents.

Vinga que tingeu un 2008 i resta amb molta felicitat, alegria, sort.

Una abraçada Beni.

Aqui teniu una bella imatge de la Capadocia nevada, no es meva, ja voldri jo!

Del mar Egeu cap a la Capadocia

2007-12-29T19:27:00.000+01:00

Bones a tots!

Com van els preparatıus per l'ultıma borratxera del 2007 i la primera resaca del 2008? Nosaltres xungo ho tenım per fer les dos coses, be sense la prımera no hi ha segona, doncs estarem a la Capadocıa ı no crec que hı hagı mega partıs de cap d'any o coses d'aquestes, be jo les buscare, ja fa massa dıes que el meu fetge no treballa ı ja s'esta queıxant.

Mentres arrıbem a la Capadocıa i no trobem la gran festa de cap d'any a la cıutat subterranea, anem descobrınt llocs molt guapos, els tres petıts jacıments Prıenne, Mılet ı Dıdıma, els tres al costat del mar, pero els dos prımers la lınea de costa s'ha desplaçat cap a l'est. Avuı hem dormıt a Pamukale, que vol dır castell de coto, que te unes pıscınes calcarıes naturals d'aıgua termal, no se sı recordareu un anuncıa del ıogurt Esveltese on sortıen uns models en unes terrasses blanques plenes d'aıgua, doncs alla; a part d'aıxo te les ruınes d'Hıerapolıs que era una cıutat balnearı on la gent anava a curar-se, pero pocs ho aconseguıen per que hı ha tres necropolıs, dos de les quals son ımmenses. De Pamukale em vısıtat Afrodısıas que te un dels estadıs mes grans de la cultura antıga, 270 metres de llargada ı capacıtat per 30 mıl persones.

Avuı fem parada a Burdur dema volem vısıtar Sagalassos, cıutat romana que esta al cap damunt d'una muntanya. Despres d'aquı anırem cap a la Capadocıa a passar fred, avuı a les 9 del vespre esta -2 graus, suposo que ens fara falta antıcongelant a les venes per poder-ho soportar!!!

Vınga que ja porto prou de rotllo i m'estan esperant; ara no cal parlar de felıcıtat que ja n'esteu prou envoltats, amb les cançonetes, llumets i gent amb un somrıures d'orella a orella.

Una abraçada!

Beni

Si a part de no trobar cap festa tampoc no trobo ordinador que tingeu tots bon comiat del 2007 ı bona entrada al 2008 i que la felicitat us atrapi no durant aquest any sıno per tota la vida.

Per la costa del Mar Marmara i Egeu

2007-12-26T19:37:00.000+01:00

Bones resaques!

Suposo que tots debeu estar estırats al corresponents sofas amb els botons dels pantalons ı de les faldilles desfets per poder donar una mica d'espai a les vostres panxes plenes de canapes, llangostes, pinya, torrons i tots aquells menjars tant lleugers que es fan aquests dies i les begudes sense alcohol que hi ha totes les taules, sıno ja s'encarregarara la Tura de que ho sıguın.

Nosaltres aqui estem fent la carretera, amb el que val la gasolina si que ho haurem de fer, 2 euros el litre. Be, l'estem fent per que hem llogat un cotxe per poder-nos moure amb mes llıbertat ı anar mes rapıd d'un punt a un altre, per ara en tres dıes em fet 1000 Km, amb tres visites, Bursa, Troia i Bergamo.

Bursa es una cıutat de montanya d'un mılıo d'habıtants, bastant traquıla, suposo per la rasca que fot, vaıa gelada que va parır la nıt que vam estar nosaltres. A part de ser molt ındustrıal, te un seguıt de mesquıtes d'estıl Omeya molt guapes. Despres de recorrer uns 300 km vam arrıbar a Troıa, pero nenes el Brat Pıtt ja no hı es, aquı vaıg fer jo de valencıaneta d'''Oh! Europa'', doncs per ser que hı ha 9 cıutats sobreposades no te una extensıo molt gran. Bergamo ja es una cıutat mes gran ı compta amb tres jacıments dıferencıats. Asclepıo, un hospıtal per grecs sıtuat dıns d'un camp militar que jugaven a fer el rambo a l'entrada del jacıment. Acropolıs al camp damunt d'un turo, amb un teatre ımpressıonant, ara podrıa tornar a fer la reflexıo sobre Tarragona ı el Patrımonı de la Humanıtat, vergonyosa la Tarraco Imperıal!!!!. Fınalment te la Basılıca Roja, que no cal pagar l'entrada per que es pot veuıre per fora, on San Juan la mencıona com una de les set ıglesies de l'Apocalıpsıs.

Ara estem a Selçuk al costat d'Efes, una de les mıllors cıutats classıca mes ben conservada del mon, suposo que farem uns quants centenars de fotos, mes el Jordı que no para, ja ho us explıcare com ha anat.

Per cert nosaltres tambe avuı hem celebrat les festes de Nadal ı hem dınat, pero estem contents per que la costa de gener ens sera mes facıl pujar-la per que tındrem uns quants quılos de menys gracıes a no menjar turrons, polvorons ı al no beure les caıxes de vı, cava, malta, moscatell ı cubates dıversos, com veıeu no tınc ganes de fer una copa!

Vınga senyors que suposo que amb tant de menjar estareu radıants de felıcıtat ı espero que el tıo us hagı cagat moltes coses ı no nomes carbo que us mereıxeu el mıllor del mon.

Benı

Donant tombs per Istanbul

2007-12-23T19:57:00.000+01:00

Ja esta aquı!

Si Ja m'ha arribat la comapanyia, ara ja no estıc solet! Despres d'una bona espera a l'aeroport i una estona mes per pıllar el taxi, finalment vam arrıbar a l'hotel, per aquest cop he triat un hotel, ja no estic sol i potser els cutxıtrıls que he estat no passarıen el corresponent control de qualıtat.

Hem comensat a fer les vısıtes de rıgor, Santa Sofıa, el senyor s'ha queıxar ı semblava la valencıaneta d' ''Oh! Europa'' amb el comentarı: ''Me l'ımagınava mes gran'', potser les ulleres noves de dıseny ıtalıa lı fan reduır le coses que veu!! A part d'aixo i de l'actuacıo dels Dervıches per guırıs tot mes o menys correcte!

Be ara toca fer el planıng d'aquests dıes, doncs el senyor organıtzat ı mıtıculos no ha fet els seus deures ı ara em toca a mı llegır les guıes ı fer la feına, quan estıc cansat de llegır-ne.

Vınga com que se que no us ha tocat la loterıa espero que sıgeu felıcos amb la salut que tıngeu!

Salutacıons del company de vıatge alıas Jordıet, tambe conegut com a Petete.

Benı

A Istanbul d'espera

2007-12-21T13:29:00.000+01:00

Eps! ja torno a estar a Istanbul. Vaig marxar el 5 de novembre i ja torno a ser aqui ara, aixo es mala senyal per mi, vol dir que ja falta poc; per altres ja tenen ganes que ja s'acabi i que l'ovella negra torni a casa.

Com que no hi ha gaire a explicar per que tot esta tancat per la celebracio de l'any nou Islamic, ha estat ahir dia 20 coincidint amb la Lluna nova, el seu calendari es llunar i no com el nostre que es Solar; a mes de la meva tancada de 15 hores a l'autobus, que a part de fer Sudokus no podıa fer res mes, us he preparat unes quantes fotos.

Per cert avui arriba el Jordi, conegut al blog pels seus escrits interminables, ara canvia la filosofia del viatge per que deu porta un planing de tot el que s'ha de fer en cada segon, s'ha acabat l'anarquia de llegır la guia la nit abans per saber el que hi ha a la proxim pais o ciutat, ara toca la comoditat de que t'ho portit tot preparat!!!! Esta guapo aıxo d'anar a buscar algu a l'aeroport quant estas de viatge, es una sensacıo molt guapa, no se explıcar-la, espero que algun futur viatge ho pogui fer mes vegades aixo d'anar a buscar amics a l'aeroport i que s'incorporen per compartir experiencies.

Vinga a tots us deixo que mireu les fotos que avui n'hi ha uns quants que estan molt felısos per que comencen vacances, aixo va per tots els profes que conec que son uns quants, ı als altres comenceu a buscar un basto que avıat arrıba el caga-tio, per sort en un parell d'anys ho tornare a repetır, amb l'escusa de ser tıet!!!!!

Beni

On esta el Beni? (Petra - Jordania)

Mosaic picant (Petra - Jordania)

ji! ji! Quina broma (Petra - Jordania)

I es va fer la llum (Petra - Jordania)

Tresor de nıt (Petra - Jordania)

Conductors de carabanes (Wadi Rum - Jordania)

Wadı Rum (Jordania)

Wadı Rum 2 (Jordania)

Camins (Wadı Rum - Jordania)

L'escaufor del foc (Wadı Rum - Jordania)

Despertar (Wadı Rum - Jordania)

Nostalgia (Wadı Rum - Jordania)

Quant es fa fosc (Damascus - Siria)

Damascus de nit (Siria)

Llums de Nadal (Damascus - Siria)

Damascus de nıt 2 (Siria)

Malula (Siria)

Porta (Malula - Siria)

Congost de Sta Tecla (Malula - Siria)

Que hı deıxo les banyes (Malula - Siria)

Mar Musa (Siria)

Frescos (Mar Musa - Siria)

Biblies (Mar Musa - Siria)

Del Wadi Rum a Turquia

2007-12-19T21:43:00.000+01:00

Bones a tots!

No estic mort, ni m'han abduit els extraterrestres, el que ha passat es que no he trobat cap ciber que tinguessin craquejat el blogger.

Amb aquests dies han passat moltes coses, a part del meu aniversari, gracies a tots aquells que us en heu recordat.

He continuat fent les visites de rigor:

- Wadi-Rum i Agaba a Jordania, simplement al.lucinants. Al primer semblava que estessis dins una foto del National Geografic, no se sentia res, de vegades el vent com bufada, i a Agaba a fer snorquel, a dins de la peixera 'con los pececıtos de colores', pero que freda collons que esta l'aigua al desembre.

- Maalula, Mar Musa, Crac dels Cavallers, Apamea, Hama, Ciutats mortes, Alepo i Sant Sımeo entre altres a Siria, ah, jo no m'en recordava l'hospital tambe, he estat dos nits ingressat per una infeccio a la sang, segons els metges, pero em sembla mi per una mega diarrea que em encara em dura! De tots aquests llocs destacaria el Crac dels Cavallers, castell de les creuades que va d'allo mes be pel Peter Pan de cada u; Apamea, dos quilometres de columens romanes amb peus i ben aliniades; Cıutats mortes, poblacions abandonades fa 15 segles, increibles potser la millor visita.

Be ara estic a Turquia, a Antokya al sud, doncs he tingut de passar a cuita correns per que dema i demapassat tenen la frontera tancada pel any nou islamic. S'ha de dir que ahir estaven tots els homes, per que de dones quasi no em vaig veure, d'Aleppo bojos compran semblava qualsevol carrer d'una ciutat europea, pero amb el caos arabic, i avui els mateixos carrers estaven buits no hi havia ningu i tot xapat, molt curios el contrast!

Be senyors he de marxar que el senyor Roca em reclama i en aquest precissos moments no el puc fer esperar.

Abrasades i felıcıtat per tothom!!!!!

Beni

Fotos Dana i Petra

2007-12-10T20:47:00.000+01:00

Bones a tots, a totes i altres bestioles!

Avui poca cosa dire, que us he fotut molts rotllos i no heu vist res. Doncs vinga que gaudiu de les imatges, nomes son de Dana i Petra, son les que hi havia al DVD, pero prometo mes!!!

Una forta abrasada i ara si que sou felicos que arriba Nadal!!!!!!

Beni

Carrer de Dana

Wadi Dana

Caminant entre la boira

Paisatge de tardor

Mangraners

Arbre

Homo emprenyus

Preparts, llestos, ...

Tornant a cas al vespre

Vens?

Buff! Ahir a la nit em vaig passar.

Per descansar

Congost

Penjat!

Colors i formes

Xaletet

Ei, paisa!

Gaudint de la posta de Sol

Ja hi soc!!!!

bebent

Tot preparat pel sacrifici

Prenent un te bedui

Ultim dia a Petra!

2007-12-06T22:27:00.000+01:00

Avui es el meu ultim dia a Petra, doncs si estic mes em sembla que m'arruinare, amb els preus es pitjor que Salou!

Finalment he pogut assaborir el silenci del temple del Tresor de Petra, ha estat una cursa estrepitosa, pero com que sortia amb la "pole position"cap problema. La graella estava formada per un japo, tres juligans i jo, tots peu plantats a les 6 en punt, escalfant motors i els dits tambe, per poder fer foto. Ho he aconseguit i he arribat el primer, amb agulletes i tot, maleides escales, i amb diferencia, em pensava que no podria, doncs un angles ha pillat un cavall, el pobre anava amb muletes, i clar van mes rapid 4 potes que 2, pero si, nomes ha calgut accelerar una mica el ritme fins al tram final, llavors una respiracio profunda per entrar en situacio i caminar pausadament per contemplar com va sorgint tot el Temple.

Be a part d'aixo he visitat unes quantes tombes, per no dir, i he preferit pendre tes amb els beduins, jugar amb els seus crios a dintre de les coves i sobretot portar-los les fotos que els hi vaig fer ahir, els hi vaig prometre i ho complert. Havieu de veure la cara que feien al veure que em presentava amb els sobres, els crios impacients, un me les ha agafat i anat corrents cap a sons pares, i els pares no s'ho creien, em sembla que ha estat el millor moment a Petra.

Aquesta nit he anat al concert, tal i com us vaig dir ahir, be si es pot dir aixi, paga 12 dinars, 12 euros, i escolta 3 cansons tocades pels mateixos beduins, nomes ha valgut la pena passar a peu pel canyo amb les espelmes enceses i veure plena de candeles la petita esplanada del temple del Tresor, pels qui no ho sabent quin temple es, surt a "Indiana Jones i l'ultuma creuada", ha estat molt fotogenic.

Be dema toca tornar a fer la motxilla i anar cap al desert del Wadi Rum, uns dels paratges mes guapos i incomunicats de Jordania. Espero fer un senderisme de tres dies i dormir a les tendes dels beduins al mig del desert, diuen que es una experiencia inolvidable.

Be, pels impacients d'imatges s'ha de dir que s'esta preparant la propera edicio, la qual s'adjuntara en el nou numero de "Lo sero i les seves coses"

Vinga m'en vaig al desert per veure si trobo els Reis Mags per dir-lis que portin felicitat i no hipocresia!

Beni

Segon dia a Petra

2007-12-05T22:01:00.000+01:00

Bones!

Avui la cosa ha canviat una mica. Despres de no poder-me aixecar a 2/4 de 6, sino a les 6, he fet cami cap el tresort passant per l'estret que tothom coneix, almenys per fotos. Ha estat una experiencia al.lucinant, he fet tot el cami sol i quant he comensat a veure el tresort, edifici emblena de Petra, Merda, algu s'ha m'ha abansat i m'ha espatllat una entrada triunfal, pero que hi farem, nomes era una parella d' Anglaterra, encara sort que no era un autobus amb 40 japonesos fent fotos a dojo i parlant com a lloques!! Despres de fer-me les fotos de rigor he tornat al comensament, mes o menys un quilometre, a fer les fotos de les parets del canyo, brutalment fotogeniques, i mentres les feia he conegut una velleta lleonesa que m'ha tractat com ha estranger, al.lucinava amb el meu castella, deia: "que bien que hablas el espanol y de donde eres?"; resposta "de Catalunya" i replica: "pues hablas un espanol muy bien". No se si la iaia no hi tocava, passava del tema o simplement creu que Catalunya es un pais. Que voleu que us digui a mi m'ha molat un ou!. He continuat fent la visita i m'he dirigit cap al temple dels sacrificis, total son unes 600 escales res per un atleta com so, pero a mig cami ha comensat el mes autentic, les xerrades i invitacions a te per part dels beduins, son els que fins fa 10 anys vivien a Petra, brutal, son persones pures de cor, simpatiquissimes i encantadores. A la primera parada m'he enrecordat del que em va dir el Rafa, el meu jefe, que estava segur que quant visites Petra em pararia amb els beduins a parlar, doncs nomes ha estat aixo, sino que mes a mes te i menjar, no es pot demanar mes!

La posta de Sol l'he vist des de el monestir amb unes vistes al desert guapissimes i al baixar les 1000 escales o mes, Jordi pujar no ha estat tant xungo, m'he tornat ha trobar la parelleta anglesa i em tardat 3 hores en sortir, doncs entre que ens han tornat a parar pinvitat a pendre te i xerrar amb uns que estaven posant veles per tot el recorregut del canyo, doncs aquesta setmana fan Petra de nit, son concerts de musica arabica al temple del tresor, com podeu imaginar dema toca concert, una oportunitat aixi no es pot deixar escapar i menys un maraja com jo.

Be dema, espero matinar i arribar el primer, doncs la magia d'aquest passeig no desapareix encara que l'hagis fent mil vegades, es com quant un nen obra un regal, encara que n'hagi obert cinquanta posa la mateixa cara d'il.lusio que amb el primer.

Be senyors una abrasada ben forta i felicitats a en Miquel, alias "morokiller" i a la Cris de la Laboral, l'Anna, alias "Tuti" i al Pep Rodo que han fent anys!

Disfruteu d'aquest cap de setmana llarg!

Beni

De Madaba a Petra passant per Dana

2007-12-04T19:45:00.000+01:00

Hola a tots!

Ja estic a Petra, una de les meravelles del mon modern, segons diuen. Avui he arribat a Wadi Mousa, ciutat al costat de Petra, despres de passar tres dies a Dana, reserba de la biosfera segons la UNESCO, i coneixer uns francesos que venen a escalar a Vilanova de Meia. La cosa alla ha estat molt tranquila doncs el primer dia va ser l'arribada, despres de visitar el castell de Karak, tot una fortalesa de les Creuades, brutal per fer volar la imaginacio de l'Edat Mitja, amb els cavallers i totes aquelles histories. El segon dia encara mes tranquil, doncs va tocar pluja, tancades a l'hotel parlant i mirant fotos. Finalment ahir vam poder sortir a donar un vol per aquelles contrades i vam anar a parar a un lloc que tranquilament podria ser el Montsant o Montserrat.

Anant al tema principal d'avui, Petra, tot s'ha de dir que es molt guapo, enigmatic i interessant, pero pel meu gust molt millor Angkor a Cambodja, ho supera amb diferencia, pero que hi farem, durant els tres seguents dies toca visitar les pedres nabatees!

Be no m'enrotllo mes doncs estic una mica petat i el meu estomac es queixa de l'aire que porta a dintre.

Vinga una abrasada de felicitat a tots!!!

Per cert dema es el cumple de la Tresa que en fa uns quants, molts, molts i molts, pero no els aparenta!

Beni

Welcome to Jordan!!!!

2007-11-30T19:18:00.000+01:00

Welcome to Jordan!!! aquesta es la frase que tothom et diu quant et veu, tant siguin pobres o rics, musulmans o cristians,es super gracios. El dialeg es el seguent:

- Merhaba! (Hola) - salutacion del Jorda
- Merhaba! - Contestacio de jo o de molts turistes.
- Where are you from? - El que sap angles, sino simplement: -City?
- Catalonia i/o Barcelona - Segons la cara de la persona.
Finalment:
- Welcome to Jordan!!!!
(la conversa es pot allarga fins a un parell d'hores ben bones)

Ja sigui als hotels, restaurants, botigues o pel carrer, a l'autobus o fent autoestop, cosa que m'estic acostumant a fer, doncs es super rapid. Avui ho he tingut de fer per visitar el Mont Nero, on suposadament reposa Moises, el curro de Joan Baptista, al riu Jorda, i per anar al mar Mort, nomes m'he tingut d'esperar dos minuts, brutal.

Dema em toca fer autoestop, una altra vegada, doncs nomes hi ha dos busos pel lloc que vull visitar, pero primer vull anar a veure el castell on li van tallar el coll a Joan Baptista, i per culpa d'aquesta visita em quedo sense transport public. Tambe podria pillar un taxi, pero esta sobre els 40 Dinars, que soc turista i tinc calers, doncs passo del taxi i prefereixo l'autoestop que es mes divertit, espero tenir sort doncs he de fer mes de 150 kilometres per anar a domir, el nou lloc es Dana, una reserba de la biosfera que els que hi han anat diuen que es molt guapo.

Vinga senyors ara si que sereu felicos que comensa el cap de setmana i la setmana que ve es molt mes curta.

Una abrasada ben forta a tots!!!

Beni

Una gran perdua!!!!!

2007-11-28T20:53:00.000+01:00

Si senyors avui he tingut una gran perdua en aquest viatge.

Es un dia trist per mi doncs m'ha deixat un company estimat i gran amic meu, que tantes vegades em sentat junts. Ell aguantant-me les torrides festes, els concerts interminables i les tornades quant ja ha sortit el Sol, soportant les estones al carrer durant les gelides nit d'hivern, sabent tots els meus secrets i sense confessar-ne cap, pero aixi es la vida i ahir els meus pantalons van dir prou, l'estrip de l'entrecuix era inrecuperable sense les mans de la meva gran metgesa de la roba, es a dir ma mare, la que triunfa pel mon amb les seves ametlles grapinyades!!!!

Despres d'aquest homentatge als meus pantalons tant merescut, anem a fer una mica d'explicacio del que he fet, docns com sempre he continuat amb les visites, ahir va tocar els castells del desert, un dels quals es patrimoni de l'humanitat pels frescos que te a les parets, molt interessant i guapo, i un parc natural on hi ha una palnta que es capas de purificar les aigues que estan contaminades amb metalls pesats i productes altament toxics, pero el mes interessant del dia va ser la meva experiencia fent autoestop. Com que no hi havia transport public per anar d'un castell a un altre i passava de pagar 10 dinars, 9.5 euros, em vaig ficar a fer autoestop i no vaig tardar mes deu minuts cap de les dos vegades i els dos cops eren palestins els que em van parar. El primer no era gaire parlador, pero va desviar la seva ruta 25 quilometres per deixar-me al castell, flipant no?; l'altre ho era bastant mes i vaig poder fer bastantes preguntes sobre la situacio de Palestina i els israelites. Al final em va dir que per aconseguir les coses s'ha de lluitar, quant no hi ha cap altra solucio; les conclusions les podeu treure vosaltres mateixos. Per cert a que no sabeu per que em van parar? Doncs per que ahir portava la Palestina autentica, doncs tots dos em van fer emfassis amb el mocador i avui m'han confirmat que si, que em van parar per que portava la palestina, curios.

Parlant de palestines avui m'han fet una gran llisor sobre els colors i els paisos a que corresponent, ja ho us explicare.

Avui m'ha acompanyat l'enginyer aquell a Mardaba, la seva ciutat de familia, i m'ha presentat tot de cristians, joder els cabrons, quina diferencia amb els musulmans, tots amb cases luxoses, bons cotxes, i per cert no tant hospitalaris com els musulmans, sera la religio? no se pero hi ha molta diferencia entre els uns i els altres, massa pel meu gust, els cristians s'assemblen massa als europeus, et comencen mirant de reull, cosa impensable amb els musualmens, almenys tots els que he conegut jo.

Vinga que ja es l'epoca de que tots siguem felisos.

Beni

Aqui teniu mes fotos que ja li he agafat el gustillo en penjar-ne!

Laurence d'Arabia (Istanbul)

Bombetes? (Mesquita, Istanbul)

He vist la llum!! (Gran Bazar, Istanbul)

Una alegria al mig de la tristesa (Istanbul)

Forners (Konya, Turquia)

Mesquita Selimiye (Konya, Turquia)

Tardor a Sille (Turquia)

Arreverure Siria i hola Jordania

2007-11-26T20:17:00.000+01:00

Hola a tots!

Ja estic a Jordania, be ja fa tres dies que hi volto, he muntat el camp base a Amman, la capital, i aqui fare la primera etapa que s'acaba dema, pero primer vaig a explicar els ultims primers moments a Siria.

Com ja sabeu vaig tornar cap a Damasc, quina gran pensada, alla he conegut uns suissos de puta mare, en total 4, un que esta viatjant, els altres 3 eren un grupet que estaven 15 dies. Tots junts vam anar a visitar Bursa, que te un teatre roma al.lucinant, no com el que hi ha a Tarragona que es patrimoni de la Horrositat. Per problemes logistics nomes vam poder estar tres hores. Al tornar a Damasc vam anar a sopar a la ciutat vella, com no?, i d'aqui de festa, jo nomes volia fer una copeta per que m'havia d'aixecar a les 7, pero al final vam retirar a les 5 del mati, va ser brutal vam coneixer unes noies de Jordania i Marroc i vam fer un grup multilingua erem 8 i es podeia sentir angles, arab, alemeny, frances, italia i castella, flipant, i tots amb una marxa que no podiem mes, suposo que feia dies que no anavem de festa de veritat i va ser guapissim. Be suposo que us preguntareu si em vaig poder aixecar, doncs si, a les set de peus que a 2/4 de 9 marxava el bus, on vaig fotre una clapada guapissima fins a la frontera, la cual la vam passar rapidissim. A l'autobus vaig coneixer uns Australians que feien la volta al mon durant un any, quina enveja!!!, per cert em van dir que els hi havia agradat molt Tarragona i que havia coincidit amb l'aniversari de la seva dona, ohhhhhhhh!!! que macu!!!!

Canviant de tema i vaig a parlar de Jordania, primer de tot dir, que hi ha molta diferencia amb Siria, Jordania esta uns quants passos per davant de Siria, amb organitzacio, neteja, obertura de ment, potser no son tant simpatics, pero tampoc no es porten gens malament. A Amman, ciutat de 2 milions d'habitants, es molt silenciosa, quasi ningu fa servir el claxon, cosa impensable a Damasc, no te gaire per visitar, pero es un gust passejar pels seus carrers empinants, pujant i baixant escales, aixi m'entreno per fer el senderisme pel Wadi Rum.

Per cert, tambe son igual d'hospitalaris, ahir vaig coneixer un paio que em va fer de guia per la ciutat i no em va deixar pagar res, un enginyer que s'ha pres un temps sabatic i te ganes de viatjar i coneixer gent, de molt bona familia, em va portar a casa seva i em va presentar sa mare i la minyona. Es veu que els cristians a Jordania estan molt ben posicionats i tots tenen molts bons carrecs.

Avui he anat a visitar Jerash, ciutat que es va fundar per l'edad de bronze i que va tenir el seu maxim esplendor en l'epoca bizantina, en l'actualitat encara esta habitada, molt guapa la visita, a mes m'he comprat un quadre de unes beduines, molt guapo. S'ha de dir que Jordania no esta gens malament per comprar, uns lewis valen 10 euros i aixi amb tot, es pot menjar per 1,75 euros i dormir per 7, be per la meva economia, m'havien comentat que era tot molt mes car.

Be, prou de rotllos i anem a les imatges que en tinc unes quantes mes de preparades per que les podeu disfrutar, les d'avui son totes de Turquia.

Felicitats a tots aquells que ha estat l'aniversari (Sara, Merce, entre d'altres) espero que hagueu tingut un dia molt felis i que els tingueu tots iguals.

Beni

Patriotisme turc (Istanbul)

Minino a l'abre, Miauuuuuu!!! (Istanbul)

Teixint a la mesquita Blava (Istanbul)

Tardor (Istanbul)

Bedui (Sille)

Vols fumar? (Sille)

Descans (Sille)

Atracadors de turistes (Sanliurfa)

Sanliurfa de nit

La torre de la donzella (Hama)

Beeeeeeeeehhhh!!!!! (Hama)

Retorn a Damasc

2007-11-22T17:12:00.000+01:00

Doncs si senyors!

He tornat a Damasc per la sencilla rao que no he trobat hotel, el quin m'interesava, segons la guia valia 2,5 euros, 5 $, pero ha plegat, i pels pobles que he passat, en total tres, no n'havia cap que interesses a la meva butxaca. Els que m'han dit eren un que la nit valia 100$, un 5 estrelles, i dos que rondaven els 30 $, 4 estrelles, i com que moure's per Siria es molt facil i rapid, anem cap a Damasc que pago 7 euros per nit, 10 $, la diferencia esta clara. Almenys he pogut fer una de les visites que volia, visitar un museu on hi ha uns mosaics impresionants, volia veure mes, pero no com que no tenia llit, primer s'ha de buscar on deixar-se caure mort.

Avui esteu de sort he trobat un ciber on puc obrir el bloc i ficar fotos (Estan per ordre mes o menys cronologic), espero que us agradin i que us facin viatjar per aquestes terres tant felices!

Beni

Despertar (Hasankyef)

Despertar (Hasenkyef)

Profe i jo (Days az Zaur)

Castell (Days az Zaur)

Compartir (nen bedui, Days az Zaur)

Mmmmm (Days az Zaur)

Avui m'afaites (Raqqa)

Despertar (Palmira)

Salam Malikum (Palmira)

Contemplant (Palmira)

Camell (Palmira)

Descans etern (Palmira)

Quneitra i ultim dia a Damasc

2007-11-21T21:34:00.000+01:00

Hola petits i grans!

Com vaig dir-vos ahir, avui he visitat Qunietra, ciutat derruida pels israelites al abandonar-la. Realment es per flipar, una ciutat d'uns trenta mil habitants totalment destruida, excepte l'hospital, una mesquita, una esglesia i alguna que altra casa, brutal totalment ciutat fantasma, a mes, el dia que feia avui, pluja i boira, encara li donava mes enfasi a tot. Es podrien fer molts comentaris, pero em sembla que cap seria positiu, per tant m'estimo mes explicar-vos d'altres coses.

Al tornar de Qunietra, cap a la ciutat vella falta gent. Visita rapida al palau Azem, doncs estaven a punt de tancar i de gratis. Un palau brutal grandios i guapissim ab uns treballs estraurdinaris, acabat d'aixo a pendre te a una botiga, no per comprar, sino invitacio de la casa, realment anar "raro" surt a compte! Tot seguit i amb la capelina posada i acompanyat per la pluja i el concert de Pearl Jam que van fer a Barna, un encert per aquesta passejada. Al voltar per aquests carrers sembla que vagis sentit tot d'histories que han passat; per donar-hi mes infassis a tot plegat i tambe per descanar una miqueta parada en un cafe per fumar una narguile, pipa d'aigua, quin relax, impressionant sembla que el temps s'hagi parat l'estona que he estat alla. Per acabar de rematar el dia he anat a un restaurant amb metrei tot, m'he posat les botes i nomes per veure com el paio com perdia el cul per que jo estigues ben servit ja ha valgut la pena pagar els 8 euros que m'ha costat el sopar.

Be, Damasc ha estat una ciutat al.lucinant, sobretot la ciutat vella, segurament al tornar de Jordania tornare a passar-hi, si tinc temps em quedare un parell de dies, s'ho val, per passejar, anar a un hamam i fumar arguiles, pero dema he de continuar el cami i toca visitar la part del Sud-est, Suweida, Borsa i algun altra ciutat mes.

Us envio una mica de la meva felicitat per que continueu siguent-ho

Beni.

Mes Damasc

2007-11-20T20:39:00.000+01:00

Hola de nou!

Perdoneu els que esteu desitjosos per verue fotos, pero la cosa resulta quasi impossible, en primer lloc ja es dificil localitzar un ciber que hagi craquejat la censura i despres que et vulguin llegir els CD's, no hi hagut sort. Suposo que per Jordania sera mes facil, aixo espero!

Aquesta ciutat son dos en una, la primera es la capital, plena de cotxes, polucio i tot aixo que comporta les grans urbes. L'altra es la ciutat vella, una autentica passada, plena d'historia i d'histories per tots els racons i racones, cosa que n'esta ple, amb un fabulos zoco, de persones encuriosides i preguntant-se i aquest de quin pais es, amb la Mesquita Omeya, un temple genial, impresionant, amb moltes escoles coraniques d'anys immemoriables, amb un mont de cases destartalades, pero amb un encant especial, amb hammans per relaxar-se despres de les compres o de "bagamundejar" pels seus carrers misteriosos, on et reten i et fan un masatge i drepres et porten un te per a que t'acabis de relaxar, sensillament genial. Pots passar-te dies pels seus carrers, m'ha entusiamat i aixo que avui poc he pogut fer, doncs ha plogut tot el dia. Pero tot no es bonic i com en tot conte sempre hi ha dolents i ahir m'en vaig trobar un d'aquells llops vestit d'ovella. Com sempre molta gent em para per parlar i donar-me conversa, ahir tambe, em va parar un xicot ben trempat, pero amb una mirada diferent que l'altra gent. Al veure que portava els cascos em va demanar que li ensenyes l'mp3 li vaig ensenyar i vam continaur parlant, ell amb l'mp3, i al cap de 5 minuts el tio agafa i em diu adeu i es fot a correr, per sort el vaig poder enxampar, pero deu ni do quina cursa que em va fotre el cabronas, pero almenys va tenir final felis!! Sempre en tots els cistells hi ha pomes podrides.

Avui a part de tornar a la ciutat vella per perdrem, en el bon sentit de la paraula, he tingut d'anar al ministeri d'interior per demanar el permis per visitar Qunietra, ciutat que van destruir els israelites quan van desocupar-la, per anar-hi necessites el consentimen del govern, res un quart d'hora d'espera. Aquella zona esta supervisada per l'ONU i tambe minada. Ames a mes, un farmaceutic m'ha obligat anar al dentista, tinc un flamo que em salta de queixal a queixal i em dona una mica pel sac, una visita excelent, millor que les de Catalunya i amb el mateixos aparells, jo ginyadissim pel preu,pero la meva sorpresa ha estat quant m'ha dit que era cortesia de la cosa, bufffffffffff per que no portava ni pasta per pagar-lo, un deu pel tio, aixo que els musulmans hagin d'ajudar el proxim ho porten al peu de la lletra.

Be ja us explicare com ha anat la visita per aquesta ciutat fantasma, suposo que sera per ficar els pels de punta.

Una forta abrasada i no us oblideu de ser felicos!!!

Beni

Ara per Damasc

2007-11-19T19:43:00.000+01:00

Doncs si! Ja es el meu segon dia a Damasc. Jo em pensava que arribant a l'urbe, Damasc te 6 milions d'habitants, seria deferent, doncs no, no ho es, amb una cosa si, les invitacions a menjar han baixat, merda per la meva economia, pero no les fotos amb la gent i les preguntes per que porto aquest pentinat, pulseres i els forats, son super curiosos!!

Avui m'he trobat a uns madrilenys, els quals entenen el sentiment catala, i l'home es partia el cul amb els comentaris i les mirades de la gent. M'ha comentat que els homes del zoco em miraven i despres es miraven els seus fills, tot pensant encara sort que el meu fill no es aixi, be supso que a ma mare aixo no li fara cap gracia, pero a mi si!

Parlant de ma mare, a Palmira m'han demanat la recepta de les ametlles grapinyades, es a dir, necesito algun voluntari que em passi la seva recepta de les ametlles que a Palmira l'esperent en candeletes!!! Que la San Miguel despatxin el Fermin i posin la Pilar, que ella triunfa mes!!!!

Per cert, he conegut un xicot Palmirenc que ha tingut un fill el mateix dia que va neixer el Lluis, pels qui no ho sabeu es el nou fixatge de cal Mora, quina coincidencia. Aquest coemntari va dedicat per tots els nousvinguts i pels que els hi falta poc per comensar el viatge de la vida, que no son pocs (Lluis, Jan, Aran, Biel, India i uns quants mes).

Una abrasada ben forta a tots i sigeu felisos.

Beni.

Felicitats Pepe que dema es el teu aniversari.

Palmira sense censura

2007-11-16T18:20:00.000+01:00

Hola a tots de nou!

Despres d'uns quants dies sense poder escriure al blog, be ni poder-lo obrir, sembla que he trobat un ciber que ha craquejat la censura.

Pels que no son xafarders i no llegeixen els missatges dels altres, us fare un resum dels ultims dies, be dic aixo per que el meu corresponsal a les terres catalanes va penjar un missatge.

L'entrada a Siria va ser d'allo mes estressant, aixecar-me a les 5 per veure sortir el sol, donar un tomet per Hasenkief, esmorzar i parlar amb un kurt amb intercanvi d'anells i tot, com no vaig al.lucinar per que l'home tenia mes de 60 anys i al veure l'anell em va demanar per canviar-lo, igual que un nen petit, no em podia negar, tot s'ha de dir a mi tambe em va fer il.lusio. Despres d'aixo rapid a agafar un bus i a visitar un monestir, per poder-hi arribar vaig tenir de fer autoestop, nomes 5 minuts, per tornar tambe, 5 minuts mes, brutal igual que ha Caalunya. Anant cap a frontera vaig coneixer un altre kurt que em va ajudar amb tots els tramits, fins i tot a treure el billet de bus, debia pensar que amb la pinta de guiri i amb els pocs pels que tinc em quedaria totalment bola de billar.

Be arribat a Dier ez-Zur, ciutat a l'est de Siria, buscar hotel, be mes ben dit "cuchitril", i vinga a sopar, de gratis que em van invitar, les invitacions a Siria estan a l'ordre del dia, de tres dies en aquesta ciutat nomes he pagat un esmorzar i un sopar, dinar no dino, perdo temps per fer coses, per que a les 5 ja es fosc, pendre tes amb gent i mes gent, increible, pero el mes guapo ha estat que uns beduins van compartir el seu dinar amb mi i a mes em van omplir la motxilla de pa, no es pot demanar mes.

Ara be la part negativa i bastant asficiant, per cert. Ahir vaig estar a Raqqa, ciutat mes al nord, pel que sembla deu ser un feudo d'Alcaeda, no es broma, es respira molt mal ambient, estrany, encara que hi ha gent brutalment encantadora. Ara us ho explico: just arribar a buscar hotel, el primer que vaig trobar era un pelet massa car, 6 euros, vaig anar a un altre que semblava la cas del terror, hi havia una habitacio amb una paret a terra i els hostes una pinta xunga, xunga, xunga, la seva mirada infundia por, i si jo m'acollono, per alguna cosa sera, doncs tocara pagar els 6 euros i vinga comentari al canto, tu no ets ni espanyol, ni catala, tu vens de l'Alt-Andalus, el plat esta servit, vaig pensar deixa el comentari i ves a fer el te a la barbaria on t'han invitat. Be a la barberia a part de fer el te, vaig gauadir d'uns dels plaers d'aquest pais, tallar-me els cabells i afeitar-me, tot un xou i una experiencia, i d'aqui a fer la visita a les ruines de Rasafa, fins aqui tot be, ara be quant la toquen. Al tornar a l'estacio de busos ensenyar el passaport, tramit que s'ha de fer a tot arreu, acabat aixo s'em posa un tio al costat i no em deixa, primer em pensava que es algu que vol practicar angles, pero no, al cap de mitja hora em va obligar anar a l'hotel, be anem em dutxo i torno a sortir, ho faig i cap al carrer s'ha dit, donant un tomb arribo davant d'un cafe on em van convidar a te, cafe, tabaco, ..., havia de ser 1 minut i van ser tres hores, un festival, jugant a cartes amb ells, tant joves com grans, em feien fotos amb els sues mobils, brutal!, al sortir vaig anar a buscar un ciber. Entro en una botiga per preguntar on n'havia un i al sortir em trobo un del cafe que ni em saluda amb el qual havia estat paralnt i fent broma, ui quina pudor, no m'agrada. El noi de la botiga m'acompanya al ciber i tot just entrar al taxi, insults d'un crio amb gapo incluit, mil disculpes per part del taxista i del noi, cap problema. Arribo al ciber i al cap de 5 minuts van venir un tios i van obligar a tancar-lo, aixo no em comensava a fer massa pudor, millor anar a l'hotel i dormir, aixi acabarem el dia. Doncs la meva sorpresa ha estat que quant he deixat l'hotel aquest mati he vist el secreta a la recepcio, el tio ha dormit alla per vigilar-me, flipant per un tub, pero no s'acaba aqui quant he arribat a l'estacio i al cap de 5 minuts ha arribat el tio i ha comensat a preguntar, he pensatque ra millor ficar-se a dormir, aquest no ha marxat fins que no s'ha anat el minibus, no fos cas que em quedes, vamos no ho hauria fet ni regalat, aixi anat la fantastica topada amb els de la secreta, realment he estat incomede, apunt de la paranoia, ara no estic gaire tranquil, pero com que no faig res dolent ja em poden vigilar, segur que s'aburrirant un munt per que per fer una foto estic 10 minuts!!!

Be tornem a somiar que esta molt be, ara estic a Palmira, antiga ciutat romana, amb molta historia pel mig, es enorme, el jaciment te 50 hectaries, a part d'altres punts, dona per imaginar, tocar i somiar, ja veureu les fotos, dema en penjare alguna. Be dema toca aixecar-se a les 5 per poder veure la sortida del sol des de la vall dels morts, segur que sera un gran espectacle, veure com es fa de dia amb les restes de Palmira com telo de fons, be ja ho ha estat avui a la posta.

Pedoneu a tots pel rotllo que ho posat, pero com podeu veure han estat uns dies molt intensos.

Fins a la propera i seguiu siguent felisos.

Beni

Gracies Cris pel regalet, ja et compensare amb alguna coseta exotica!!!

Donant un tomb pel Kurdistan Turc

2007-11-11T17:47:00.000+01:00

Bones de nou!

Doncs si ara estic en un poblet de la ribera del Tigris, Hansankeyf, fantastic, petit, pero ideal per fer fotos, avuı en volia penjar, pero m'he equivocat de cable i no podra ser, us volia ensenyar l'hotel mes guapo i mes net del mon.

Ahir estava a Mardin, tambe brutal una ciutat a d'alt d'una montanya amb edificis del segle XII i XV, sembla mig aturat en el temps, recomanat per molts turcs.

Avui de cami cap a Hansankeyf s'ha començat a notar les tensıons que surten per la tele, uns quants controls militars i a l'entrada del poble revisio de passaports, pels guiris, i de 'DNI' pels turcs, pero res mes.

No se si com estara per Siria el tema d'internet, doncs tinc la intencio de passar la frontera dema, aixecar-me a primera hora, mes o menys a les 5, donar una volta pel poble, pillar el primer bus a les 7, fer una parada en un monestir del segleIV, construit pels Sants Samuel i Simeo, i anar cap a la frontera Siria, que ja ho hauria d'haver fet fa 4 dies.

Be amics feliciteu al Jordi que avui fa molts tacos.

Una abraçada a tots i sigeu feliços que jateniu les llums de Nadal.

A casa dels germans Kurts

2007-11-09T21:16:00.001+01:00

Si senyores, senyors i sobre per la traquilitat de la Pilar, com tots sabeu ma mare, estic al Kurdistan i a mes allonjat en una casa que son Kurts i volen la independencia. Quant els vaig dir-lis que soc catala, Carod estic fent la teva feina, nomes eren abraçades, com mola!!!!

Avui estic a Sanliurfa, ciutat de peregrinacio pels musulmans, sencillament brutal, te el mateix aire que Jerusalem, es al.lucinant perdres pels seus carrers i trobar-te edificis del segle XII-XIII, carrerons estrets plens de gent cordial que a la que et despistes estas prenent un te amb ells, a part d'aquesta ciutat hem tret el cap, si hem tret el cap un angles, un holandes, un frances i un catala, no es un acudit que ja no estic a Konya (dolent de veritat), a la ciutat on va viure Abraham, repasseu el llıbre del Genesis, i un temple de fa 10 mil anys, impressionants les vistes des de l'excavacio, per sort avui no m'he topat amb la poli, que continui aixi fins al final.

Per cert mama les ametlles grapinyades que em vas fer son millor que la San Miguel per que sempre triunfen i els musulmans tambe em poden mejar, aıxo s'havia de dir, s'han de fer els honors que correponent. Tambe s'ha de dir que l'holandes s'ha interessat molt pel catala ja sap dir: Me cagon Deu!, es que soc molt bon professor!!!!!

Be, dema toca un altre canvi cap a Mardin i toca aixecar-se a 2/4 6, em matara aixo de matinar!!!

Per cert les fotos ja estan a punt de caure, pero si no podeu espera poden buscar per internet que n'hi ha moltes de penjades i millors que les meves.

Vinga sigeu feliços i els que estigeu engripats a menjar sopetes i ha cobar-lo.

Beni

Segon intent de Konya

2007-11-07T17:09:00.001+01:00

Be, no es el segon intent sino el quart.

Avui es volia explicar com es la ciutat de Konya, te nom gracios, no?, un poblet encantador del costat Sille i les meves topades amb la bofia, amb la secreta i el grup armat, per sort no ha passat res.

La primera es que justament anava a fotagrifiar una casa destartalada, pero amb encant i apareixen dos panther (o com es s'escrigui) i assalten la casa, jo es clar, vaig marxar tot dissimuladament; l'altra ha passat a Sille, estaven filmant una peli de guerra i m'he ficat a fer fotos, doncs no era un peli, era una manıobra de la poli militar i m'han fet borrar totes les fotos.

A part d'aixo i la meva primera visita als hamams, una mica decepcionant, tailandia va deixar el llisto molt alt, i una conversa de tres hores al restaurant de Sille, ells amb turc i jo amb angles, no ha passat gran cosa, ara em toca buscar l'estacio d'autobusos, em surt a mitja nit cap a Lurfa.

Be espero que es publiqui, mentres sigueu felıços.

Beni

a Konya i cap a Sanliurfa

2007-11-07T16:24:00.000+01:00

D' Istanbul a ...

2007-11-05T10:26:00.000+01:00

Despres de fer un dıa de gos, es a dir res, pero res, be si menjar, beure te i fumar amb pipa, he dicidit marxar d'aqui, tot es massa car, per la meva economıa, l'entrada minıma a un museu son 3 leiros i fins a 10 de Santa Sofia, llocs que he passat d'anar, ja ho fare quant vingui Jordi.

Be ahir no vaig fer res per que vaig trobar-me en Sergio, el xicot que li van petar la maleta i vaig estant fent un intensiu de castellà. Per cert ell treballa a l'AVE ı m'ha comentat que el pont de la Riba esta molt xungo, no es segur, es a dir si aneu a los madriles reseu un algo abans d'arribar al Pont no fos cas que caigues mentres estiguessiu passant.

Com que em continua la gosseria d'ahir avui ja teniu proutes noticies meves. El proper informe sera fora d'İstanbul.

Vinga a tots sigueu feliços.

Beni

Pert cert ahir em van dir que Beni en turc vol dir "jo soc", a que mola

L'atraccio d'İstanbul

2007-11-03T23:14:00.000+01:00

Hola a tots i a totes!!!!

Be com vau poder seguir a l'episodi d'ahir teniem una incognita:

haura arribat la motxilla del Sero?
haura de subsistir amb el que te posat durant dos mesos?

Einc, einc, einc, einc (tensio, nervis i suspens) einc, einc, einc

Doncs ahir em va tocar perdre mes de mig dia, entre la ratllada i trobar les oficines d'Alitalia.

Primer de tot era localitzar l'oficina, doncs mans a l'obra: despres del sablaso del taxista,15 leiros per fer 2 quilometres (preu especial als guiris) i de preguntar a un munt de penya on era l'adreça que buscava, vaig arribar-hi i em va atendre una noia amb un angles perfecte que jo no pıllava res, cosa no gaire extrany. Com que era evident que no m'enterava de res va obtar per l'italia i mira tu la vaig entendre, em va dir que em trucaria abans de les 6, si trobava la motxilla, no ho va fer (einc, einc, einc, mes tensio, mes nervis, mes de tot). Tot seguit tocava pensar que comprava, recollir factures i enviar-les a Barna per cobrar-ho tot quant arribi, augmenta la ratllada.

Fet aixo i congelat de fred, encara no he sortit del congelador marca İstanbul, cap a dinar al centre, a Taksim, sembla mes el portal del l'Angel que no pas una ciutat fronterera entre Europa i Asia.

Despres de donar un tomet pel centre cap al Cuchitril anomenat hotel i res no hi ha motxilla, doncs a tornar al centre a sopar i de festa, per cert de PUUUUUTA MARE la festa d'aquesta gent. La zona de Taksim a la nit es converteix en un gran pub, cases de 4 i 5 amb bars, cafes o pubs a cada planta. Als que vaig estar jo, en total uns 4, de les 10 de la nit i fins a les 2, nomes ficaven musica electronica turca, molt bona la combinacio d'electronica i musica tradicional turca. Arribo a hotel i si, si, si, la motxilla estava alla. Bufffffffffff, s'ha acabat la tensio, no la recepcio em dema 30 leiros del taxi, em nego a pagar-los i accepten, putos mafiosos.

Be, avui m'he canviat de cuchitril, he baixat la categoria i ara encara ho es mes. Cap a fer el recorregut tradicional, Santa Sofia, Mesquita Blava i Gran bazar. Tot un espectacle, no pel guapo que es sino per les cares de la gent al veure'm, la major part flipen i el que ha pogut ha preguntat d'on collons he sortit, brutal, el Jordi ja es pot començar a carregar de paciencia per que n'hi ha per llogar-hi cadires, tot s'ha de dir que tothom ha anat de molt bon rotllo i ja us podeu imaginar com ha estat al Gran Bazar, si ja diuen coses als convencionals imagineu el que em dien, doncs a saltar de botiga en botiga per que volien vendrem coses, nomes he caigut un cop, cosa rara en mi per que hi ha per gastar molt mes que a la Roca del Valles, aıxo va pels que han patit una visita de les meves alla. Tancat el Gran Bazar a fer una cachimbeta a un local, una antiga madraça (escola coranıca), alla he estat tres hores fent contactes amb gent d'Istanbul, mes concretament amb un comercıant d'alfombres que em muntara itineraris.

Be despres de l'estres d'ahir avui ha anat molt millor, espero no enrotllar-me tant al proper capitul.

Fins aviat.

Sigueu feliços.

Beni

Sortıda de Barna ı arrıbada a Istanbul trıunfals

2007-11-02T10:28:00.001+01:00

Bones a tots!

Ja estıc a Istanbul ı com dıu al títol ha estat un vıatge trıunfal, ara ús ho explıco.

Doncs desprès de fer una hora llarga de cua per facturar, aıxò nomès és (a partır d'ara passo de posar accents) qüestıo de pacıencıa, a passar el control d entrada a la zona d embarcament, prımer sabates fora, pıten ı com que fan el delıcıos serollet au cap a l escaner, despres un amable llangardaıx em fa passar al cuarto fosc per que no lı vaıg voler parlar en catala, desmunta tota la montxılla per la meva ı la seva vacılada, es curıos despres vam estar 10 mınuts parlant de vıatges ı la seva vısıta com a cooperant a Afganıstan, ale sembla ıronıc. Be, no s acaba aquı. A l arıbar a Istanbul per recollır la motxılla, no ta!!!!!!, de puta mare, encar sort que he conegut un madrılenyu que a ell lı van trınxar la seva maleta ı mıra em va donar un cop de ma amb l angles.

Doncs aıxı comença el vıatge cagejada ı perdua, ara toca fer la busqueda de motxılla a veure sı s ha quedat a Barna, Mıla o al terra d algun dels tres aeroports.

Vınga senyors, per cert quına rasca que fot aquı, en comptes d estar a l Orıent em sembla que estıc al Congelador.

Salut a tots ı alegrıa.

Benı

Inauguració

2007-10-26T20:36:00.000+02:00

Bones a tothom!

Homes, dones i criatures diverses. Avui és un gran dia per que en aquests moments estem al davant d'una cita històrica, estem aquí reunits davant de la pantalla de l'ordinador, per que si no hi esteu no ho podreu llegir.

(Glop d'aigua ... perdó birra i caladeta )

Avui estem aquí amb l'intenció de crear aquest bloc i anant descubrint les diferents etapes i aventures de la vida d'un seroní amagat, o no, a lo Serrallo.

(Altre glopet i caladeta)

(L'hostessa pubilla porta les tisores per tallar la cinta)

Clic, clic, clic, clic

(les tisores no funcionen gaire bé, deunen ser d'algun xino)

Plas, plas, plas, plas, plas

(aplaudiments dels assistents)

Fins aquí els parlaments de les personalitats, ara toca el pica-pica.

glup, glups

(l'aperitu es fenomenal)

Doncs així queda inaugurat el bloc, a partir d'ara podreu i espero que tambè "voleu" amb les històries que anireu llegint.

I sobretot sigeu feliços.