dimecres, 13 d’agost del 2008

Albania, Kosovo, Serbia i Hungria

Com podeu veure aixo de visitar paisos rapidament ens va molt be, encara que han estat visites molt curtes han estat prou intenses per poder-ne treure conclusions i d'altres coses.

L'aventureta per Albania va ser molt tranquila pero de vertigen, podiem triar dos camins per anar a Kosovo, el curt i rapid o el llarg i lent. Vam preferir anar per la ruta llarga. vam tindre d'agafar un ferri i fer 200 km dels 300 totals en obres, dels quals 75 eren d'un port de montanya que estava tant alt que em va agafar vertigen, ha estat realment una mala sensacio, pero com us he dit Albania es un pais que val molt la pena per visitar, pero aixo si, aviat que s'esta obrint al capitalisme i es molt possible que perdi l'essencia que te ara.

Per Kosovo la cosa encara que hagi estat rapida, en total 2 nits, ha estat prou intensa per veure que no tothom va patir la guerra de igual forma, que no hi ha tantes destrosses com ha Bosnia, pero que estan molt mes mimats, per tot arreu es veu cotxes de l'ONU, obres de tots els paisos del mon, Japo, EEUU, Finlandia i fins i tot l'Estat Espanyol, que hi ha sectors de la poblacio exagedaradement arrogants, en difinitiva el pais esta forsa be que no estan tan malament, els que estan vius, per que cimentiris n'hi ha molts, no dire el que penso per que seria massa fort, nomes dire que a Bosnia estan molt pitjor.

De Serbia hem estat dos nits i ens hem trobat tot de gent amabla, encara que sembli extrany, al sud hem visitat tot de monastirs ortodoxes i hem fet una nit a Belgrad, un tomet per la ciutat i ja esta, aixo ha estat tota la visita a Serbia.

Ara estem a Budapest al Sziget Festival, una autentica passada, ahir va comensar amb Iron Maiden, dos hores de concert brutals i ara toca el pas de REM, Jamiroquai, Sex Pistols, Alanis Morisseette, etc, festa fins diumenge.

Vinga nois us deixo que la musica ja fa estona que funciona.

Una abrasada ben forta a tots i com no sigeu felisos.

Beni

dijous, 7 d’agost del 2008

Bosnia i Hercegovina, Croacia, MonteNegro i Albania

Doncs si amb aquest dies que han passat hem rodat per les carreteres d'aquest quatre paisos, sensacions, paissatges, persones i gent, caracters i maneres de fer molt diferents i aixo que no estan molt separats l'un de l'altre.

El que potser ens ha sopres mes ha estat MonteNegro. D'aquest pais hem recorregut tota la costa i hem visitat la capital cultural, no em pregunteu noms, que no tinc la guia del costat, doncs excepte l'ultim poble del pais, fronterer amb Albania, la gent molt arrogant i superba, no se si es per la influencia de la religio o per l'etnia, doncs son Ortodoxes. En canvi a l'ultim poble la gent super amabla, a part de molt mes pobra i la sensacio de que estan bastant deixats de la ma de Deu, ens hem quedat al.lucinats de que fossin amables!
De Bosnia i Hercegovina seria molt facil parlar i parlar de les destroces de la guerra, pero passo, m'estimo mes parlar-vos de la vitalitat que te la ciutat de Sarajevo, encara que te el museu de la ciutat dedicat al setge que va patir, pero no ensenyen ni sang ni morts i potser aixo et deixa mes fet pols, amb festivals, concerts i gent pel carrer, es una ciutat viva. Una de les visites que vam fer va ser al Casa-Museu del Tunel, era l'unica via de comunicacio de la ciutat amb l'exterior durant el setge, doncs vam coincidir amb l'aniversari, la veritat que ens sentiem bastant fora de lloc, doncs crec que tenia de ser un moment intim per aquella gent, doncs els simbolisme que te aquella casa per a ells no el podem entendre. A part d'aixo vam visitar les uniques piramides que hi ha a Europa, be exceptuant la del Louvre, encara estan per escavar, suposo que si van anant els guiris curiosos treuran fons per comensar a fer els treballas; el lloc consisteix en una vall on hi ha 4 piramides, la mes gran esta dedicada al deu Sol i fa 200 m d'alsada, us sona d'algun altre lloc del planeta?. Tambe van anar a una altra vall on estava plena de pedres esferiques de mes d'un metres de diametre, brutals, totalment esferiques i sense senyals d'accio humana.
A Croacia, de cami a Dubrovnik, ens va tocar fer vivac a una platja, el Jordi encara va poder sobar al cotxe, pero jo vaig estar quasi tota la nit despert, pero va valdre la pena pasar la nit en blanc per poder despres banyar-se en una platja sol amb aigues totalment transparents. A part d'aixo em visitat les ciutats tipiques i algun altre lloc no tant massificat.

Ara estem a Albania, hem arribat aquesta nit i dema en sortim, doncs estem fent drecera per anar a Kosovo, es una pena per que em sembla que aquest pais ha de valdre molt la pena visitar-lo, doncs he tinc la matiexa sensacio que vaig tenir a l'arribar a Siria, be el posare a la llista de paisos pendents! Per cert es un pais pobre, bastant pobre, no tant com altre llocs on he estat, pero impresiona que hi hagi paisos en aquestes condicions en el mateix continent que en la magnifica bombolla de proteccio que es l'Unio Europea.

Arreglant la barca ( Perast, MonteNegro)
Vista de Kotor (Montenegro)
Muralles de nit (Kotor)
Festival (Budva, Montenegro)