Avui es el meu ultim dia a Petra, doncs si estic mes em sembla que m'arruinare, amb els preus es pitjor que Salou!
Finalment he pogut assaborir el silenci del temple del Tresor de Petra, ha estat una cursa estrepitosa, pero com que sortia amb la "pole position"cap problema. La graella estava formada per un japo, tres juligans i jo, tots peu plantats a les 6 en punt, escalfant motors i els dits tambe, per poder fer foto. Ho he aconseguit i he arribat el primer, amb agulletes i tot, maleides escales, i amb diferencia, em pensava que no podria, doncs un angles ha pillat un cavall, el pobre anava amb muletes, i clar van mes rapid 4 potes que 2, pero si, nomes ha calgut accelerar una mica el ritme fins al tram final, llavors una respiracio profunda per entrar en situacio i caminar pausadament per contemplar com va sorgint tot el Temple.
Be a part d'aixo he visitat unes quantes tombes, per no dir, i he preferit pendre tes amb els beduins, jugar amb els seus crios a dintre de les coves i sobretot portar-los les fotos que els hi vaig fer ahir, els hi vaig prometre i ho complert. Havieu de veure la cara que feien al veure que em presentava amb els sobres, els crios impacients, un me les ha agafat i anat corrents cap a sons pares, i els pares no s'ho creien, em sembla que ha estat el millor moment a Petra.
Aquesta nit he anat al concert, tal i com us vaig dir ahir, be si es pot dir aixi, paga 12 dinars, 12 euros, i escolta 3 cansons tocades pels mateixos beduins, nomes ha valgut la pena passar a peu pel canyo amb les espelmes enceses i veure plena de candeles la petita esplanada del temple del Tresor, pels qui no ho sabent quin temple es, surt a "Indiana Jones i l'ultuma creuada", ha estat molt fotogenic.
Be dema toca tornar a fer la motxilla i anar cap al desert del Wadi Rum, uns dels paratges mes guapos i incomunicats de Jordania. Espero fer un senderisme de tres dies i dormir a les tendes dels beduins al mig del desert, diuen que es una experiencia inolvidable.
Be, pels impacients d'imatges s'ha de dir que s'esta preparant la propera edicio, la qual s'adjuntara en el nou numero de "Lo sero i les seves coses"
Vinga m'en vaig al desert per veure si trobo els Reis Mags per dir-lis que portin felicitat i no hipocresia!
Beni