Samarkanda 1a part

Ja s’han acabat els dies dedicats a Tashkent, encara que haurem de tronar a buscar el visat per Tajikistan, avui toca anar a la mítica i esperada Samarkanda, una de les raons d’aquest viatge.

El transport que utilitzem per anar cap allà és l’”Afrosiab”, dissenyat per l’empresa espanyola TALGO, és el tren d’alta velocitat d’aquí. El recorregut el realitzem en dos hores i mitja, ràpid, còmode i amb un servei excepcional.

Arribats a Samarkanda ens donen la benvinguda els taxistes, que amables i simpàtics són i sobretot, gitanos, aquí també tenen aquest gen que els fa diferent a la resta de la humanitat. El que pillem ens ven a un Bed&Breakfast, al qual hem d’estar mitja hora regatejant per tenir un preu just, de 40 € el primer preu baixa fins a 20€, el molt simpàtics et diuen el preu de la temporada alta i si cola, cola. Ara aquí Uzbequistan és temporada baixa degut a la calor, la veritat que en fa, però no gaire més del que pot fer a les terres de Lleida.

El Bed&Breakfast no està malament, ni tampoc mal situat, està dins del poble vell, al costat del Mausoleu de Gur-e-Amir i a 5 minuts caminant del Registan, la joia de la corona.

Situats i descansats, agafem les càmeres fotogràfiques i la guia i vinga a fer el “guiri” falta gent. Comencem pel que tenim més a prop, el mausoleu de Gur-e-Amir. Anem a la caixa i ensenyem el carnet màgic de la UNESCO i ... ens lliura de pagar l’entrada i fer fotos gratis. Ens agrada, però volem més, tenim ganes de Registan, dit i fet, amb un passeig ens arribem allà, a la plaça amb les seves tres madrasses i les corresponents cúpules blau turquesa, simplement impressionant, però a l’entrar dins d’elles la màgia es perd, són un gran bazar de records. Això ens espatlla una mica l’ambient que buscàvem, tot i això, ens hi passem un parell d’hores ben bones o potser més. D’aquí anem cap a la mesquita de Bibi-Khanym, la trobem majestuosa, una entrada que fa tirar el coll enrere i, a dins, una pau increïble i una ambient relaxant, sense gairebé ningú, a més a més, aquesta mesquita té llegenda inclosa, una història tràgica de desamor.

Prosseguim la visita amb el Mausoleum de Bibi-Khanym i el bazar el de Samarkanda, el mercat de productes del camp, on fer força fotos, fem tastets de les coses que ens ofereixen i amb un estem prop d’una hora parlant de religió i filosofia, acaba dient que resarà per a mi perque Déu em faci un regal i així creuré en ell. Acabada la discussió fem camí per descobrir una autèntica joia, el Shah-i-Zinda, un complex de mausoleus impressionants, on la pau es pot fer tangible, a part amb la fresqueta de la tarda encara si està molt millor. Aprofitem, ja que estem aquí per donar un tom pel cementiri que hi annex al complex. De tornada fem una parada a la mesquita Hazat-Hirz, majoritàriament construïda de fusta i amb unes vistes a Bibi-khanym que valen molt la pena.

De tornada cap al B&B entrem a l’antic barri jueu en busca del hammam per treure’ns una mica la ronya acumulada i depassada per carregar una mica les piles. El trobem gràcies a l’ajuda d’un senyor que ens acompanya fins a la porta. El lloc encara que sembli deixat està molt net, potser li faltaria una mà de pintura, però potser li trencaria part de l’encant. Ens rep un home d’uns 50-60 anys i no hi ha cap problema, de dijous a diumenge està disponible a homes i avui és dissabte. Tenim tot el hammam per a nosaltres, genial. Ens canviem i ens dur a una sala on hi ha unes bancades de marbre, allà estem tanta estona que sembla que ens hagin de servir en una safata amb guarnició de patates, joder com està de calenta!, però al final se’n dur al Jordi per fer el massatge i exfoliar-lo, tal com diu la tradició.

Nets i polits ens dirigim cap al B&B, però abans d’arribar-hi ens trobem amb una boda i ens estiren cap a dins d’ella, per uns moments sembla que hem de robar el protagonisme a la parella. Ens donen de beure, menjar i ballem amb ells, la veritat que porten una marxa per dins que dóna gust. Al cap d’estar una bona estona amb ells, ens excusem no i anem cap al B&B a descansar una miqueta que ja toca.
Avui ha estat un dia prou complert i no ho podem fer tot en un dia, sinó que farem la resta, aquí hem d’estar dos nits més.

Maussoleum Gur-e-Amir

Ajudant en els treballs

Registan

Resant

Registan: Medrassa Sher Dor

Mesquita Bibi-Khanym

Registan: Medrassa Tilla-Kari

Figura al Bazaar de la Medrassa Tilla-Kari

Bazaar Siob

Shah-i-Zinda

Cemintiri de Shah-i-Zinda 

Hammam

De boda

De boda

Tashken

La ciutat de Tashkem podríem dir que no és una ciutat que enamora, més aviat és un lloc d'arribada i on fer tràmits burocràtics, visats. Tot i així, alguna cosa es pot fer com per exemple visitar algun museu a l'hora de màxima calor, donar un tomb pels mercats i veure els productes que tenen i sobretot caminar, caminar i caminar, tot està bastant dispers i si passes de pillar taxi, doncs ja saps el que et tocar, a fer cames.

EL primer que hem fet aquí ha estat localitzar les ambaixades de Tajikistan i Kirgistan. La primera ha estat fàcil, està situada al costat de l'hotel, la segona ha estat una mica més complicat i el taxista ha tingut de preguntar bastant per arribar-hi. A l'embaixada de Tajikistan ens hem acollonit una mica al veure com tractaven a la penya local que va a sol·licitar el visat, però nosaltres al ser guiris ens han tractat molt correctament, el problema es que no ens el donaran fins el dia 13, cosa que farà que haurem de tornar a Tashken un altre cop a recollir-lo, segurament agafarem un vol de Nukus a Tashken que surt per uns 40 € i després agafar un altre per anar a Bishkek, capital de Kirgistan i fer el visat a l'aeroport.

Hem fem un combinat de visites culturals i de mercats, com he dit les culturals hem aprofitat les hores del migdia per estar fresquets dins els museus, hem estat al d'Art Decoratives, a la Casa de Fotografia i al d'Història dels Timuridus. El primer no ha estat malament tenia una representació d'art islàmic, una gran col·lecció de pintura soviètica, uzbeka, copies de pintures importants i, fins i tot, un Raphael i un parell de Canalettos. El de fotografia es bastant fluixet, però dóna gust esta amb l'aire acondicionat. Per acabar el d'Història dels Timuridus, el més interessant es la façana de l'edifici, la cúpula interior i una còpia del Corà del segle VII.

Per a mi, el més interessant ha estat els mercats, estan plens de vida i la gent no para ha parat de dir-nos coses (encara que el Jordi és força transparent i la major part de les atencions van dirigides cap a mi) i, com no, d'oferir els seus productes, fruites, espècies, carns, pans i pastissos, formatges, n'hem provat un de salats que estaven boníssim. El més gran i guapo és el Bazaar Chorsu, hi ha de tot i separat per seccions, la fruita, el pa, la carn, ..., a més, d'una part de mobiliari, roba i instruments musicals, on hem pogut gaudir de la interpretació en directe d'un músic local, realment ha estat excepcional, a més, ens han gratificat amb 3 CD's, no es pot demanar més.

Una altra nota negativa de la ciutat és trobar un lloc per menjar, si estàs als mercats no hi ha cap problema, però si estàs fora d'horari pots caminar tranquil·lament més de mitja hora sense trobar un lloc per fer un mos i quant en trobes un els preus es disparen, més o menys com els de Tarragona.

Això el que ha donat la ciutat de Tashkem, esperem que les properes que visitem siguin totalment diferents.

Instal.lacio a la Casa de la Fotografia

 

Si dius Barsa, obres portes, mal em pesi!

Construccio sovietica

Finestres

Uzbaneses amb el vestit tradiciona

Metro, foto il.legal

2a foto il.legal

Banc

Atraccio de fira, els hi encanta!

Grafitti

Un moment delicios del dia!

Vol i arribada a Tashken

Un altre cop per aquí!

La veritat que ja en tenia ganes per que si publico un comentari, es senyal que estic per algun racó del món amb la motxilla i la càmera de fotos. Bé s'ha de dir que els últims viatges que he fet no havia posat res i de l'última publicació ja ha passat tres anys i la motxilla l'he carregat i buidat uns quants cops. 

Bé, anem al gra que la palla és cara. Com molts de vosaltres sabeu aquest any el país, o millor dit, la zona elegida ha estat l'Àsia central, concretament Uzbekistan, Tadjikistan i Kirgistan, s'accepten tots els acudits tipus tots estan, aquí no estan, ....

El viatge han estat 9 hores en total i hem arribat a les 10 de la nit hora local, inclosa l'escala de 55 minuts que hem fet a Praga, tant de bo totes les escales duressin tan poc. Hem parat allà per que el vol d'anada l'hem fet amb la Czech Airlines, per cert, ho van fer molt bé, puntuals, menjar bo i un vol molt tranquil·let.

Arribats a Tasken ha passar el control fronterer, mai m'havia trobat uns policies duaners tan amables, simpàtics i riallers com els d'aquí, hem tingut de declarar tot el que portem a sobre, quantitat de diners, medicaments, ordenador, càmeres fotogràfiques i fer una declaració jurada dient que no estem sonats, no anem a robar, ni a matar a ningú i que no pertanyem a cap organització terrorista. El que ens va tocar no parava de dir, mentre em mirava la rapada del cap, “interesting man, interesting man”, sempre amb un somriure a la cara i dels de debó. Fet això, agafar un taxi i cap a l'hotel, abans de pujar el taxista ja ens va dir si voliem canviar i com que el mercat negre està més alt que l'oficial, doncs així ho vam fer, però per mala sort que a l'hotel el canvi encara el fan més alt, total, les pèrdues ascendeixen 60.000 soms, que hi farem, suposo que era la comissió del taxista!!!!

De l'hotel diré que no ens podien fer millor arribar, surt un dels nois de recepció i ens diu: “Benvinguts” i amb un somriure d'orella a orella, per flipar, mai m'ho havien dit, això ja és mereix un anunci, l'hotel és el Grand Tashkent Hotel, a tres quilòmetres de l'aeroport i a uns 5 del centre de la ciutat. L'hotel no està gens malament, a part de que tot està amb moqueta, bé, menys el bany que no estem a Londres, el sostre de fusta, els llits còmodes, aire condicionat i un esmorzar complert, bé tot el que no estic acostumat quant marxo, serà que m'estic tornat una mica burgés?

Bé, aquí s'acaba el primer dia, crec que no està malament des de les 6 del matí de peus i anant a dormir sobre les 2 de la nit hora local, les 11 a Catalunya.

Paradeta a Praga

Sobrevolant el mar Negre

Núvols

Muntat en el dollar!!!

Això són 300 €