De l'arròs amb marisc a Lisboa

Hola de nou!

Ja és la nostra quarta nit a Lisboa, una ciutat encantadora i molt mediterrànea, tot estant a l'Atlàntic. Hem fet les típiques i tòpiques visites i com que estem instal.lats al barri Alti l'oferiment de mercaderia es constant, he caigut a la tentació, un no és de pedra i com que t'ofereixin a tot hora, no he pogut aguantar i he ensopegat amb la "pedra"; però això si, no he anat de compres, ho portava de Tarragona, un es previsor!!!!

Canviant de tema, ús vull parlar del millor arròs de marisc que hem menjat mai. Arròs de marisc, del de veritat, amb mitja llagosta i moltes cuques barrejades amb l'arròs. Desprès d'una fatigant jordanada de visites religioses, un parell de monastirs Patrimonis de l'Humanitat i el gran parc de la Fe cristiana que és Fàtima, amb tots els respectes a les persones que són creients, però es el que sembla amb el llançament d'espelmes al crematori, multitut de botigues tematitzades amb imatges, rosaris i altres estris religiosos i mils i mils de pelegrins visitant la multitud de restaurants i hotels que hi ha en aquell lloc. Doncs això, desprès d'aquest esgotament cultural, vam anar a un templer del consumisme, a la ciutat costera de Nazaré a fer un intent de bany a Atlàntic, però només va ser un intent, ja que l'aigua está congelada, i a fer un bon sopar i ho vam fer al restaurant "O Gaviota", simplement genial, ens vam fotre tres plats d'arròs i vam disfrutar com el millor polvo que hem tingut, extremadament genial. Us ho aconsello, si aneu mai a Portugal heu de passa per aquest restaurant.

Be noies i nois, m'en vaig de festa que el barri Alt és la millor zona pels guiris amb birres, caipirinyes i petes.

Vinga ens veiem d'aquí poquet que ja estem de volta, però això si, no deixeu de ser feliços.

Beni

Visita frustada

Hola a tots!

Doncs si, l'única visita que teniem concertada ha estat fallida perque es va arrebentar el tub del turbo del cotxe. Ens va fotut ràbia perque era al jaciment més gran d'Europa d'art rupestre a l'aire lliure, que hi farem, és una bona excusa per tornar hi veure-ho amb tranquilitat.

El que si que hem pogut veure ha estat les fortaleses que els portuguesos van constuir perque els espanyols no els hi entressin als seus dominis, cosa que també teniem d'haver fet nosaltres, els catalanets.

Ara estem a Coimbra, la ciutat universitària per excelència de Portugal, la veritat que es respira aire universitari per tots costats. Una particularitat que té aquesta ciutat són les Repúbliques estudiantils, són les germandats americanes, peró a l'europea. Hem passat per davant de tres o quatre i semblen més cases okupes que cases d'estudiants. Crec que val la pena vindre per aquí i passar-hi un dia o dos, no está gens malament i als restuarants et posen unes raccions que són impossibles d'acabar, encara que vagis fumat.

Bé, demà toca anar una mica més cap al sud, voldria dir-vos que visitarem, però només tenim previst veure unes ruïnes romanes, la resta sobre la marxa, com sempre perque la nostra especialitat es canviar de pla cada 5 minuts.

Espero que els que estiguieu per Tarragona ciutat hagueu passat un bon Sant Magi, jo per aquí fent bondant, doncs vaig amb l'ànima de la festa que és el Jordi.

Apa doncs, a ser feliços tots plegat.

Beni

Oporto, terra de Vins i Porros

Hola a tots!

Amb el títol no cal que us digui res més. Doncs si, Oporto és la capital dels tirats sobretot perquè la gent fuma com a "cossacos" i et trobes un camell a cada cantonada, per sorpresa vostra encara estic net i la temptació ha estat vençuda. En canvi, amb els vins ja canvia, per ara porto tres cates, dos d'oportos i una de vins portuguesos, això a Oporto (Porto pels natius), la veritat és que estan de puta mare, sobre tot el oportos de 20 anys i els vinhos verdes, els segons entren molt bé i pugen millor.

De la ciutat us podria dir que te un aire molt Napolità, cosa que a mi m'encanta, et pots troba la "mamma" cridant al seu fill, els iaios sentants pel carrer comentant la jugada i els nens jugant a pilota pels carrers costeruts. A part d'això, moltes esglesies barroques i una soprenent casa de la música que faria les delícies de la Lara i de tot a qui li agradi l'arquitectura moderna. Tampoc em podria oblidar de la seva gastronomia, el diumenge vam trobar un restaurant increible, ens vam fotre les botes amb un llenguado i un pop al forn i avui i tornem a provar el seu arròs de marisc, si és la mitat de bo que el peix ja tocarem el cel.

De la resta de dies podriem resumir de la següent manera:

- Braga, realment una calça, a part que ens van fortre el pel a l'aberg al cobrans al doble, però vam tornar i li vam clavar una bronca a la recepcionista que deu anar ben fina.

- Ponte de Lima, dormint al riu per que tota aquella zona estava com Salou i com tota bona persona que dorm a sota al pont anava acompanyat del seu Vinho Verde de la cooperativa.

- Parc Nacinal de Penada-Gerês, interessantíssim, però un parc nacional no es pot visitar amb cotxe, però com que no tenim prou temps vam optar per la via ràpida i còmoda.

Demà teòricament hem d'anar a Vila Nova de Foz Côa a visitar un parc on hi ha la major concentració de grabats de l'Edad de Pedra, bé això si arribem abans que completin la llista de visites, si fem tard ja anirem a algun lloc o altre.

Ara toca tornar a fer una altra degustació de vi, que està molt bo i per 3 eurets en pots provar tres.

Vinga salut i a fer un brindis.

Beni

Pont sobre el Douro (Porto)

3 dies per l'Spain profunda i entrada a Portugal.

Hola a totes, a totes i altres animalons!

Com podeu llegir hem estat tres dies per l'Espanya profunda visitant Lleó, on haviem quedat amb uns pelegrins molt simpàtics, Salamanca i Zamora com ha capitals provincials, a més de poblets de Fachalodid, perdó Valladolid i de Zamora, realment castisos castisos. A part, hem fet el campament base a Pensión Ally a Palència, gran feudo castellà, bonica per ella mateixa. Hem estat allà perque es com el Super Mama, tot gratis i a més molt bona companyia. En conclusió, estic super content d'haver nascut a Catalunya i no en aquestes terres on el pes de segles de tradició es noten massa.

Avui és el nostre segon dia a Portugal i més concretament a la regió de Tras-os-Montes, unes de les zones més deprimides del país, siutat al nord. Voldria trencar un dels tòpics més usuals, la brutícia, la zona està neta, exceptuant algun abocador ilegal que hem pogut veure per la carretera, a més, la gent és amabla i quant parles dels espanyols ells també ens donen la raó, se'ls estimen moltíssim!

Per ara hem visitat unes 5 ciutats i ens hem adonat de la importància que tenen els ponts en aquest país, n'hem vist dos de l'era romana, un amb la seva calçada original molt ben concervada, i dos més de mediavals.; a més de dos castells i d'uns porcs de l'Edad de Bronze, són uns cotxos ben bufons, bastant semblans als toros que hi ha Àvila.

Per demà encara no sabem on anirem, potser cap al nord o potser una mica cap al sud, ja és veurà la qüestió que ara estic aquí escrivint per vosaltres, que sou el més important, la resta ja és veurà.

Vinga sigeu feliços i no patiu tanta calor com nosaltres avui, hem passat dels 40 ºC.

Beni

Albania, Kosovo, Serbia i Hungria

Com podeu veure aixo de visitar paisos rapidament ens va molt be, encara que han estat visites molt curtes han estat prou intenses per poder-ne treure conclusions i d'altres coses.

L'aventureta per Albania va ser molt tranquila pero de vertigen, podiem triar dos camins per anar a Kosovo, el curt i rapid o el llarg i lent. Vam preferir anar per la ruta llarga. vam tindre d'agafar un ferri i fer 200 km dels 300 totals en obres, dels quals 75 eren d'un port de montanya que estava tant alt que em va agafar vertigen, ha estat realment una mala sensacio, pero com us he dit Albania es un pais que val molt la pena per visitar, pero aixo si, aviat que s'esta obrint al capitalisme i es molt possible que perdi l'essencia que te ara.

Per Kosovo la cosa encara que hagi estat rapida, en total 2 nits, ha estat prou intensa per veure que no tothom va patir la guerra de igual forma, que no hi ha tantes destrosses com ha Bosnia, pero que estan molt mes mimats, per tot arreu es veu cotxes de l'ONU, obres de tots els paisos del mon, Japo, EEUU, Finlandia i fins i tot l'Estat Espanyol, que hi ha sectors de la poblacio exagedaradement arrogants, en difinitiva el pais esta forsa be que no estan tan malament, els que estan vius, per que cimentiris n'hi ha molts, no dire el que penso per que seria massa fort, nomes dire que a Bosnia estan molt pitjor.

De Serbia hem estat dos nits i ens hem trobat tot de gent amabla, encara que sembli extrany, al sud hem visitat tot de monastirs ortodoxes i hem fet una nit a Belgrad, un tomet per la ciutat i ja esta, aixo ha estat tota la visita a Serbia.

Ara estem a Budapest al Sziget Festival, una autentica passada, ahir va comensar amb Iron Maiden, dos hores de concert brutals i ara toca el pas de REM, Jamiroquai, Sex Pistols, Alanis Morisseette, etc, festa fins diumenge.

Vinga nois us deixo que la musica ja fa estona que funciona.

Una abrasada ben forta a tots i com no sigeu felisos.

Beni

Bosnia i Hercegovina, Croacia, MonteNegro i Albania

Doncs si amb aquest dies que han passat hem rodat per les carreteres d'aquest quatre paisos, sensacions, paissatges, persones i gent, caracters i maneres de fer molt diferents i aixo que no estan molt separats l'un de l'altre.

El que potser ens ha sopres mes ha estat MonteNegro. D'aquest pais hem recorregut tota la costa i hem visitat la capital cultural, no em pregunteu noms, que no tinc la guia del costat, doncs excepte l'ultim poble del pais, fronterer amb Albania, la gent molt arrogant i superba, no se si es per la influencia de la religio o per l'etnia, doncs son Ortodoxes. En canvi a l'ultim poble la gent super amabla, a part de molt mes pobra i la sensacio de que estan bastant deixats de la ma de Deu, ens hem quedat al.lucinats de que fossin amables!

De Bosnia i Hercegovina seria molt facil parlar i parlar de les destroces de la guerra, pero passo, m'estimo mes parlar-vos de la vitalitat que te la ciutat de Sarajevo, encara que te el museu de la ciutat dedicat al setge que va patir, pero no ensenyen ni sang ni morts i potser aixo et deixa mes fet pols, amb festivals, concerts i gent pel carrer, es una ciutat viva. Una de les visites que vam fer va ser al Casa-Museu del Tunel, era l'unica via de comunicacio de la ciutat amb l'exterior durant el setge, doncs vam coincidir amb l'aniversari, la veritat que ens sentiem bastant fora de lloc, doncs crec que tenia de ser un moment intim per aquella gent, doncs els simbolisme que te aquella casa per a ells no el podem entendre. A part d'aixo vam visitar les uniques piramides que hi ha a Europa, be exceptuant la del Louvre, encara estan per escavar, suposo que si van anant els guiris curiosos treuran fons per comensar a fer els treballas; el lloc consisteix en una vall on hi ha 4 piramides, la mes gran esta dedicada al deu Sol i fa 200 m d'alsada, us sona d'algun altre lloc del planeta?. Tambe van anar a una altra vall on estava plena de pedres esferiques de mes d'un metres de diametre, brutals, totalment esferiques i sense senyals d'accio humana.

A Croacia, de cami a Dubrovnik, ens va tocar fer vivac a una platja, el Jordi encara va poder sobar al cotxe, pero jo vaig estar quasi tota la nit despert, pero va valdre la pena pasar la nit en blanc per poder despres banyar-se en una platja sol amb aigues totalment transparents. A part d'aixo em visitat les ciutats tipiques i algun altre lloc no tant massificat.

Ara estem a Albania, hem arribat aquesta nit i dema en sortim, doncs estem fent drecera per anar a Kosovo, es una pena per que em sembla que aquest pais ha de valdre molt la pena visitar-lo, doncs he tinc la matiexa sensacio que vaig tenir a l'arribar a Siria, be el posare a la llista de paisos pendents! Per cert es un pais pobre, bastant pobre, no tant com altre llocs on he estat, pero impresiona que hi hagi paisos en aquestes condicions en el mateix continent que en la magnifica bombolla de proteccio que es l'Unio Europea.

Arreglant la barca ( Perast, MonteNegro)

Vista de Kotor (Montenegro)

Muralles de nit (Kotor)

Festival (Budva, Montenegro)

Donant tombs per Croacia

Bones a tothom!!!!

Encara que ara no estiguem a Croacia, en aquests moments estem a Sarajevo (Bosnia i Hercegovina), avui us fare un resum del tomet fet pel pais vei, encara que despres i tornarem i farem la part del sud, Split, Dubrovnik i alguna illeta.

Com podeu pensar a Zagreb em fet les visites rutinaries, museus, esglesies, carrers i carrers, mercats i ,com no, cimentiris; pero no us vull atabalar explicant les obres, els edificis, be fare una petita excepcio amb el museu naif, es el primer del mon dedicat a aquest tipus de pintura, doncs Zagreb va ser molt important en aquest estil, molt guapo, pintent fins a l ultim detall, tant sigui d una flor o com uns yonquis es punxen. Fet aquest petit comentari, ara us vull parlar de sensacions, doncs a Zagreb n'he tingut de diferents. Una de les mes maques ha estat la que em tingut al mercat, puc dir-ho en plural per que els dos hem coincidir, ha estat amb les olors de les fruites i verdures, tot el cos s'ha emborratxat amb aquella increible olor a verdura i fruita de l hort, em sembla que no l'he sentit mai i aixo que estic criat a la Lleida "profunda", i ja no us dic quant ens hem menjat les tomates, els pressecs, la sindria, BRUTALS!!!! tot un orgasme pel paladar, un gust increible; pero no tot ha estat sensacions tant guapes, al cemintiri de Mirogoj, un dels mes important de Zagreb, ha estat tot el contrari. Hem arribat alla i hem comensat a donar tombar, entre tombes antigues i no tant antigues, veient imatges d'angels plorant, les tipiques escenes que pots trobar en un cimentiri de finals del segle XIX, hem trobat el monument en honor als caiguts a la I i II Guerres Mundials i aixi anant fent, fins que hem tombat i tot ha canviat, ja no es respirava pau, sino es notava una sensacio dura, forta, de patinem i no de tranquilitat, hem aixecat la vista i ens hem trobat amb el monument als caigut a la guerra de la independencia de Croacia, realment ha segut fort, incomodo, totes les lapides lluentes, ordenades per mesos, persones de totes les edats, quasi totes amb flors fresques i tot aixo amb musica d'opera de fons, que encara aguditzava aquesta sensacio. Em estat una mica i ens hem tornat a l'altra banda i tot just gira, hem tornat a sentir la pau i la sereno del comensament. Aquesta han estat unes de les sensacions mes remarcables que he tingut a aquesta ciutat.

De Zagreb ens hem anat cap a la costa a buscar la caloreta i ens hem sentat la base a Zadar, en l'epoca dels romans es deia Zara, seria d'Inditex? (broma massa facil), per visitar la part central de Croacia, pero no ha estat aixi, nomes hem fet la part del nord, el parc nacional de Paklenica, on ens hem trobat una concentracio de guiris impresionant i un mini parc tematic dedicat als costums del lloc, amb les feines tradicionals, etc, etc, a senyals de prohibit passar per mines, una mica xocant per estar en un parc nacional; el parc nacional dels Llacs de Plitvice que son Patrimoni de l'Humanitat, Cris tenies rao, son brutals, ens hem fotut una caminata d'entre 10 i 15 km, pero ha valgut la pena, sort que amb els bastonets no et canses tant; la ciutat de Šibenik on la catedral es Patrimoni, a aquesta temple ens hem trobat amb l'escut de Jaume I "El Conqueridor", si algu pot trobar la relacio que ens ho digui per que em al.lucinat. I d'aqui em saltat cap a Bosnia, pero aixo ja ho explicare un altre moment, que em sembla que ja m'he passat bastant.

Vinga senyors a disfrutar de les cervesetes, que nosaltres ja ho podem fer, aqui a Bosnia, es bastant mes economic que als altres paisos que hem estat.

Una llagrima a un heroi (cimentiri de Mirogoj, Zagreb)

Que caic (Castell de Zagreb)

Catalunya a Croacia (Šibenik)


Passeig nocturn (Zadar, Croacia)

Un tomet ( Parc Nacional dels Llacs de Plitvice)