Welcome to Jordan!!! aquesta es la frase que tothom et diu quant et veu, tant siguin pobres o rics, musulmans o cristians,es super gracios. El dialeg es el seguent:
- Merhaba! (Hola) - salutacion del Jorda
- Merhaba! - Contestacio de jo o de molts turistes.
- Where are you from? - El que sap angles, sino simplement: -City?
- Catalonia i/o Barcelona - Segons la cara de la persona.
Finalment:
- Welcome to Jordan!!!!
(la conversa es pot allarga fins a un parell d'hores ben bones)
Ja sigui als hotels, restaurants, botigues o pel carrer, a l'autobus o fent autoestop, cosa que m'estic acostumant a fer, doncs es super rapid. Avui ho he tingut de fer per visitar el Mont Nero, on suposadament reposa Moises, el curro de Joan Baptista, al riu Jorda, i per anar al mar Mort, nomes m'he tingut d'esperar dos minuts, brutal.
Dema em toca fer autoestop, una altra vegada, doncs nomes hi ha dos busos pel lloc que vull visitar, pero primer vull anar a veure el castell on li van tallar el coll a Joan Baptista, i per culpa d'aquesta visita em quedo sense transport public. Tambe podria pillar un taxi, pero esta sobre els 40 Dinars, que soc turista i tinc calers, doncs passo del taxi i prefereixo l'autoestop que es mes divertit, espero tenir sort doncs he de fer mes de 150 kilometres per anar a domir, el nou lloc es Dana, una reserba de la biosfera que els que hi han anat diuen que es molt guapo.
Vinga senyors ara si que sereu felicos que comensa el cap de setmana i la setmana que ve es molt mes curta.
Una abrasada ben forta a tots!!!
Beni
divendres, 30 de novembre del 2007
dimecres, 28 de novembre del 2007
Una gran perdua!!!!!
Si senyors avui he tingut una gran perdua en aquest viatge.
Es un dia trist per mi doncs m'ha deixat un company estimat i gran amic meu, que tantes vegades em sentat junts. Ell aguantant-me les torrides festes, els concerts interminables i les tornades quant ja ha sortit el Sol, soportant les estones al carrer durant les gelides nit d'hivern, sabent tots els meus secrets i sense confessar-ne cap, pero aixi es la vida i ahir els meus pantalons van dir prou, l'estrip de l'entrecuix era inrecuperable sense les mans de la meva gran metgesa de la roba, es a dir ma mare, la que triunfa pel mon amb les seves ametlles grapinyades!!!!
Despres d'aquest homentatge als meus pantalons tant merescut, anem a fer una mica d'explicacio del que he fet, docns com sempre he continuat amb les visites, ahir va tocar els castells del desert, un dels quals es patrimoni de l'humanitat pels frescos que te a les parets, molt interessant i guapo, i un parc natural on hi ha una palnta que es capas de purificar les aigues que estan contaminades amb metalls pesats i productes altament toxics, pero el mes interessant del dia va ser la meva experiencia fent autoestop. Com que no hi havia transport public per anar d'un castell a un altre i passava de pagar 10 dinars, 9.5 euros, em vaig ficar a fer autoestop i no vaig tardar mes deu minuts cap de les dos vegades i els dos cops eren palestins els que em van parar. El primer no era gaire parlador, pero va desviar la seva ruta 25 quilometres per deixar-me al castell, flipant no?; l'altre ho era bastant mes i vaig poder fer bastantes preguntes sobre la situacio de Palestina i els israelites. Al final em va dir que per aconseguir les coses s'ha de lluitar, quant no hi ha cap altra solucio; les conclusions les podeu treure vosaltres mateixos. Per cert a que no sabeu per que em van parar? Doncs per que ahir portava la Palestina autentica, doncs tots dos em van fer emfassis amb el mocador i avui m'han confirmat que si, que em van parar per que portava la palestina, curios.
Parlant de palestines avui m'han fet una gran llisor sobre els colors i els paisos a que corresponent, ja ho us explicare.
Avui m'ha acompanyat l'enginyer aquell a Mardaba, la seva ciutat de familia, i m'ha presentat tot de cristians, joder els cabrons, quina diferencia amb els musulmans, tots amb cases luxoses, bons cotxes, i per cert no tant hospitalaris com els musulmans, sera la religio? no se pero hi ha molta diferencia entre els uns i els altres, massa pel meu gust, els cristians s'assemblen massa als europeus, et comencen mirant de reull, cosa impensable amb els musualmens, almenys tots els que he conegut jo.
Vinga que ja es l'epoca de que tots siguem felisos.
Beni
Es un dia trist per mi doncs m'ha deixat un company estimat i gran amic meu, que tantes vegades em sentat junts. Ell aguantant-me les torrides festes, els concerts interminables i les tornades quant ja ha sortit el Sol, soportant les estones al carrer durant les gelides nit d'hivern, sabent tots els meus secrets i sense confessar-ne cap, pero aixi es la vida i ahir els meus pantalons van dir prou, l'estrip de l'entrecuix era inrecuperable sense les mans de la meva gran metgesa de la roba, es a dir ma mare, la que triunfa pel mon amb les seves ametlles grapinyades!!!!
Despres d'aquest homentatge als meus pantalons tant merescut, anem a fer una mica d'explicacio del que he fet, docns com sempre he continuat amb les visites, ahir va tocar els castells del desert, un dels quals es patrimoni de l'humanitat pels frescos que te a les parets, molt interessant i guapo, i un parc natural on hi ha una palnta que es capas de purificar les aigues que estan contaminades amb metalls pesats i productes altament toxics, pero el mes interessant del dia va ser la meva experiencia fent autoestop. Com que no hi havia transport public per anar d'un castell a un altre i passava de pagar 10 dinars, 9.5 euros, em vaig ficar a fer autoestop i no vaig tardar mes deu minuts cap de les dos vegades i els dos cops eren palestins els que em van parar. El primer no era gaire parlador, pero va desviar la seva ruta 25 quilometres per deixar-me al castell, flipant no?; l'altre ho era bastant mes i vaig poder fer bastantes preguntes sobre la situacio de Palestina i els israelites. Al final em va dir que per aconseguir les coses s'ha de lluitar, quant no hi ha cap altra solucio; les conclusions les podeu treure vosaltres mateixos. Per cert a que no sabeu per que em van parar? Doncs per que ahir portava la Palestina autentica, doncs tots dos em van fer emfassis amb el mocador i avui m'han confirmat que si, que em van parar per que portava la palestina, curios.
Parlant de palestines avui m'han fet una gran llisor sobre els colors i els paisos a que corresponent, ja ho us explicare.
Avui m'ha acompanyat l'enginyer aquell a Mardaba, la seva ciutat de familia, i m'ha presentat tot de cristians, joder els cabrons, quina diferencia amb els musulmans, tots amb cases luxoses, bons cotxes, i per cert no tant hospitalaris com els musulmans, sera la religio? no se pero hi ha molta diferencia entre els uns i els altres, massa pel meu gust, els cristians s'assemblen massa als europeus, et comencen mirant de reull, cosa impensable amb els musualmens, almenys tots els que he conegut jo.
Vinga que ja es l'epoca de que tots siguem felisos.
Beni
Aqui teniu mes fotos que ja li he agafat el gustillo en penjar-ne!
Laurence d'Arabia (Istanbul)
Bombetes? (Mesquita, Istanbul)
He vist la llum!! (Gran Bazar, Istanbul)
Una alegria al mig de la tristesa (Istanbul)
Forners (Konya, Turquia)
Mesquita Selimiye (Konya, Turquia)
Tardor a Sille (Turquia)
dilluns, 26 de novembre del 2007
Arreverure Siria i hola Jordania
Hola a tots!
Ja estic a Jordania, be ja fa tres dies que hi volto, he muntat el camp base a Amman, la capital, i aqui fare la primera etapa que s'acaba dema, pero primer vaig a explicar els ultims primers moments a Siria.
Com ja sabeu vaig tornar cap a Damasc, quina gran pensada, alla he conegut uns suissos de puta mare, en total 4, un que esta viatjant, els altres 3 eren un grupet que estaven 15 dies. Tots junts vam anar a visitar Bursa, que te un teatre roma al.lucinant, no com el que hi ha a Tarragona que es patrimoni de la Horrositat. Per problemes logistics nomes vam poder estar tres hores. Al tornar a Damasc vam anar a sopar a la ciutat vella, com no?, i d'aqui de festa, jo nomes volia fer una copeta per que m'havia d'aixecar a les 7, pero al final vam retirar a les 5 del mati, va ser brutal vam coneixer unes noies de Jordania i Marroc i vam fer un grup multilingua erem 8 i es podeia sentir angles, arab, alemeny, frances, italia i castella, flipant, i tots amb una marxa que no podiem mes, suposo que feia dies que no anavem de festa de veritat i va ser guapissim. Be suposo que us preguntareu si em vaig poder aixecar, doncs si, a les set de peus que a 2/4 de 9 marxava el bus, on vaig fotre una clapada guapissima fins a la frontera, la cual la vam passar rapidissim. A l'autobus vaig coneixer uns Australians que feien la volta al mon durant un any, quina enveja!!!, per cert em van dir que els hi havia agradat molt Tarragona i que havia coincidit amb l'aniversari de la seva dona, ohhhhhhhh!!! que macu!!!!
Canviant de tema i vaig a parlar de Jordania, primer de tot dir, que hi ha molta diferencia amb Siria, Jordania esta uns quants passos per davant de Siria, amb organitzacio, neteja, obertura de ment, potser no son tant simpatics, pero tampoc no es porten gens malament. A Amman, ciutat de 2 milions d'habitants, es molt silenciosa, quasi ningu fa servir el claxon, cosa impensable a Damasc, no te gaire per visitar, pero es un gust passejar pels seus carrers empinants, pujant i baixant escales, aixi m'entreno per fer el senderisme pel Wadi Rum.
Per cert, tambe son igual d'hospitalaris, ahir vaig coneixer un paio que em va fer de guia per la ciutat i no em va deixar pagar res, un enginyer que s'ha pres un temps sabatic i te ganes de viatjar i coneixer gent, de molt bona familia, em va portar a casa seva i em va presentar sa mare i la minyona. Es veu que els cristians a Jordania estan molt ben posicionats i tots tenen molts bons carrecs.
Avui he anat a visitar Jerash, ciutat que es va fundar per l'edad de bronze i que va tenir el seu maxim esplendor en l'epoca bizantina, en l'actualitat encara esta habitada, molt guapa la visita, a mes m'he comprat un quadre de unes beduines, molt guapo. S'ha de dir que Jordania no esta gens malament per comprar, uns lewis valen 10 euros i aixi amb tot, es pot menjar per 1,75 euros i dormir per 7, be per la meva economia, m'havien comentat que era tot molt mes car.
Be, prou de rotllos i anem a les imatges que en tinc unes quantes mes de preparades per que les podeu disfrutar, les d'avui son totes de Turquia.
Felicitats a tots aquells que ha estat l'aniversari (Sara, Merce, entre d'altres) espero que hagueu tingut un dia molt felis i que els tingueu tots iguals.
Beni
Patriotisme turc (Istanbul)
Minino a l'abre, Miauuuuuu!!! (Istanbul)
Teixint a la mesquita Blava (Istanbul)
Minino a l'abre, Miauuuuuu!!! (Istanbul)
Teixint a la mesquita Blava (Istanbul)
Tardor (Istanbul)
Bedui (Sille)
Vols fumar? (Sille)
Descans (Sille)
Atracadors de turistes (Sanliurfa)
Sanliurfa de nit
La torre de la donzella (Hama)
Beeeeeeeeehhhh!!!!! (Hama)
dijous, 22 de novembre del 2007
Retorn a Damasc
Doncs si senyors!
Profe i jo (Days az Zaur) 
Castell (Days az Zaur) 
Compartir (nen bedui, Days az Zaur) 
Avui m'afaites (Raqqa) 
Despertar (Palmira) 
Salam Malikum (Palmira) 
Contemplant (Palmira) 
Descans etern (Palmira)
He tornat a Damasc per la sencilla rao que no he trobat hotel, el quin m'interesava, segons la guia valia 2,5 euros, 5 $, pero ha plegat, i pels pobles que he passat, en total tres, no n'havia cap que interesses a la meva butxaca. Els que m'han dit eren un que la nit valia 100$, un 5 estrelles, i dos que rondaven els 30 $, 4 estrelles, i com que moure's per Siria es molt facil i rapid, anem cap a Damasc que pago 7 euros per nit, 10 $, la diferencia esta clara. Almenys he pogut fer una de les visites que volia, visitar un museu on hi ha uns mosaics impresionants, volia veure mes, pero no com que no tenia llit, primer s'ha de buscar on deixar-se caure mort.
Avui esteu de sort he trobat un ciber on puc obrir el bloc i ficar fotos (Estan per ordre mes o menys cronologic), espero que us agradin i que us facin viatjar per aquestes terres tant felices!
Beni
Despertar (Hasankyef)
Despertar (Hasenkyef)
Profe i jo (Days az Zaur)
Castell (Days az Zaur)
Compartir (nen bedui, Days az Zaur)
Mmmmm (Days az Zaur)
Avui m'afaites (Raqqa)
Despertar (Palmira)
Salam Malikum (Palmira)
Contemplant (Palmira)
Camell (Palmira)
Descans etern (Palmira)
dimecres, 21 de novembre del 2007
Quneitra i ultim dia a Damasc
Hola petits i grans!
Com vaig dir-vos ahir, avui he visitat Qunietra, ciutat derruida pels israelites al abandonar-la. Realment es per flipar, una ciutat d'uns trenta mil habitants totalment destruida, excepte l'hospital, una mesquita, una esglesia i alguna que altra casa, brutal totalment ciutat fantasma, a mes, el dia que feia avui, pluja i boira, encara li donava mes enfasi a tot. Es podrien fer molts comentaris, pero em sembla que cap seria positiu, per tant m'estimo mes explicar-vos d'altres coses.
Al tornar de Qunietra, cap a la ciutat vella falta gent. Visita rapida al palau Azem, doncs estaven a punt de tancar i de gratis. Un palau brutal grandios i guapissim ab uns treballs estraurdinaris, acabat d'aixo a pendre te a una botiga, no per comprar, sino invitacio de la casa, realment anar "raro" surt a compte! Tot seguit i amb la capelina posada i acompanyat per la pluja i el concert de Pearl Jam que van fer a Barna, un encert per aquesta passejada. Al voltar per aquests carrers sembla que vagis sentit tot d'histories que han passat; per donar-hi mes infassis a tot plegat i tambe per descanar una miqueta parada en un cafe per fumar una narguile, pipa d'aigua, quin relax, impressionant sembla que el temps s'hagi parat l'estona que he estat alla. Per acabar de rematar el dia he anat a un restaurant amb metrei tot, m'he posat les botes i nomes per veure com el paio com perdia el cul per que jo estigues ben servit ja ha valgut la pena pagar els 8 euros que m'ha costat el sopar.
Be, Damasc ha estat una ciutat al.lucinant, sobretot la ciutat vella, segurament al tornar de Jordania tornare a passar-hi, si tinc temps em quedare un parell de dies, s'ho val, per passejar, anar a un hamam i fumar arguiles, pero dema he de continuar el cami i toca visitar la part del Sud-est, Suweida, Borsa i algun altra ciutat mes.
Us envio una mica de la meva felicitat per que continueu siguent-ho
Beni.
Com vaig dir-vos ahir, avui he visitat Qunietra, ciutat derruida pels israelites al abandonar-la. Realment es per flipar, una ciutat d'uns trenta mil habitants totalment destruida, excepte l'hospital, una mesquita, una esglesia i alguna que altra casa, brutal totalment ciutat fantasma, a mes, el dia que feia avui, pluja i boira, encara li donava mes enfasi a tot. Es podrien fer molts comentaris, pero em sembla que cap seria positiu, per tant m'estimo mes explicar-vos d'altres coses.
Al tornar de Qunietra, cap a la ciutat vella falta gent. Visita rapida al palau Azem, doncs estaven a punt de tancar i de gratis. Un palau brutal grandios i guapissim ab uns treballs estraurdinaris, acabat d'aixo a pendre te a una botiga, no per comprar, sino invitacio de la casa, realment anar "raro" surt a compte! Tot seguit i amb la capelina posada i acompanyat per la pluja i el concert de Pearl Jam que van fer a Barna, un encert per aquesta passejada. Al voltar per aquests carrers sembla que vagis sentit tot d'histories que han passat; per donar-hi mes infassis a tot plegat i tambe per descanar una miqueta parada en un cafe per fumar una narguile, pipa d'aigua, quin relax, impressionant sembla que el temps s'hagi parat l'estona que he estat alla. Per acabar de rematar el dia he anat a un restaurant amb metrei tot, m'he posat les botes i nomes per veure com el paio com perdia el cul per que jo estigues ben servit ja ha valgut la pena pagar els 8 euros que m'ha costat el sopar.
Be, Damasc ha estat una ciutat al.lucinant, sobretot la ciutat vella, segurament al tornar de Jordania tornare a passar-hi, si tinc temps em quedare un parell de dies, s'ho val, per passejar, anar a un hamam i fumar arguiles, pero dema he de continuar el cami i toca visitar la part del Sud-est, Suweida, Borsa i algun altra ciutat mes.
Us envio una mica de la meva felicitat per que continueu siguent-ho
Beni.
dimarts, 20 de novembre del 2007
Mes Damasc
Hola de nou!
Perdoneu els que esteu desitjosos per verue fotos, pero la cosa resulta quasi impossible, en primer lloc ja es dificil localitzar un ciber que hagi craquejat la censura i despres que et vulguin llegir els CD's, no hi hagut sort. Suposo que per Jordania sera mes facil, aixo espero!
Aquesta ciutat son dos en una, la primera es la capital, plena de cotxes, polucio i tot aixo que comporta les grans urbes. L'altra es la ciutat vella, una autentica passada, plena d'historia i d'histories per tots els racons i racones, cosa que n'esta ple, amb un fabulos zoco, de persones encuriosides i preguntant-se i aquest de quin pais es, amb la Mesquita Omeya, un temple genial, impresionant, amb moltes escoles coraniques d'anys immemoriables, amb un mont de cases destartalades, pero amb un encant especial, amb hammans per relaxar-se despres de les compres o de "bagamundejar" pels seus carrers misteriosos, on et reten i et fan un masatge i drepres et porten un te per a que t'acabis de relaxar, sensillament genial. Pots passar-te dies pels seus carrers, m'ha entusiamat i aixo que avui poc he pogut fer, doncs ha plogut tot el dia. Pero tot no es bonic i com en tot conte sempre hi ha dolents i ahir m'en vaig trobar un d'aquells llops vestit d'ovella. Com sempre molta gent em para per parlar i donar-me conversa, ahir tambe, em va parar un xicot ben trempat, pero amb una mirada diferent que l'altra gent. Al veure que portava els cascos em va demanar que li ensenyes l'mp3 li vaig ensenyar i vam continaur parlant, ell amb l'mp3, i al cap de 5 minuts el tio agafa i em diu adeu i es fot a correr, per sort el vaig poder enxampar, pero deu ni do quina cursa que em va fotre el cabronas, pero almenys va tenir final felis!! Sempre en tots els cistells hi ha pomes podrides.
Avui a part de tornar a la ciutat vella per perdrem, en el bon sentit de la paraula, he tingut d'anar al ministeri d'interior per demanar el permis per visitar Qunietra, ciutat que van destruir els israelites quan van desocupar-la, per anar-hi necessites el consentimen del govern, res un quart d'hora d'espera. Aquella zona esta supervisada per l'ONU i tambe minada. Ames a mes, un farmaceutic m'ha obligat anar al dentista, tinc un flamo que em salta de queixal a queixal i em dona una mica pel sac, una visita excelent, millor que les de Catalunya i amb el mateixos aparells, jo ginyadissim pel preu,pero la meva sorpresa ha estat quant m'ha dit que era cortesia de la cosa, bufffffffffff per que no portava ni pasta per pagar-lo, un deu pel tio, aixo que els musulmans hagin d'ajudar el proxim ho porten al peu de la lletra.
Be ja us explicare com ha anat la visita per aquesta ciutat fantasma, suposo que sera per ficar els pels de punta.
Una forta abrasada i no us oblideu de ser felicos!!!
Beni
Perdoneu els que esteu desitjosos per verue fotos, pero la cosa resulta quasi impossible, en primer lloc ja es dificil localitzar un ciber que hagi craquejat la censura i despres que et vulguin llegir els CD's, no hi hagut sort. Suposo que per Jordania sera mes facil, aixo espero!
Aquesta ciutat son dos en una, la primera es la capital, plena de cotxes, polucio i tot aixo que comporta les grans urbes. L'altra es la ciutat vella, una autentica passada, plena d'historia i d'histories per tots els racons i racones, cosa que n'esta ple, amb un fabulos zoco, de persones encuriosides i preguntant-se i aquest de quin pais es, amb la Mesquita Omeya, un temple genial, impresionant, amb moltes escoles coraniques d'anys immemoriables, amb un mont de cases destartalades, pero amb un encant especial, amb hammans per relaxar-se despres de les compres o de "bagamundejar" pels seus carrers misteriosos, on et reten i et fan un masatge i drepres et porten un te per a que t'acabis de relaxar, sensillament genial. Pots passar-te dies pels seus carrers, m'ha entusiamat i aixo que avui poc he pogut fer, doncs ha plogut tot el dia. Pero tot no es bonic i com en tot conte sempre hi ha dolents i ahir m'en vaig trobar un d'aquells llops vestit d'ovella. Com sempre molta gent em para per parlar i donar-me conversa, ahir tambe, em va parar un xicot ben trempat, pero amb una mirada diferent que l'altra gent. Al veure que portava els cascos em va demanar que li ensenyes l'mp3 li vaig ensenyar i vam continaur parlant, ell amb l'mp3, i al cap de 5 minuts el tio agafa i em diu adeu i es fot a correr, per sort el vaig poder enxampar, pero deu ni do quina cursa que em va fotre el cabronas, pero almenys va tenir final felis!! Sempre en tots els cistells hi ha pomes podrides.
Avui a part de tornar a la ciutat vella per perdrem, en el bon sentit de la paraula, he tingut d'anar al ministeri d'interior per demanar el permis per visitar Qunietra, ciutat que van destruir els israelites quan van desocupar-la, per anar-hi necessites el consentimen del govern, res un quart d'hora d'espera. Aquella zona esta supervisada per l'ONU i tambe minada. Ames a mes, un farmaceutic m'ha obligat anar al dentista, tinc un flamo que em salta de queixal a queixal i em dona una mica pel sac, una visita excelent, millor que les de Catalunya i amb el mateixos aparells, jo ginyadissim pel preu,pero la meva sorpresa ha estat quant m'ha dit que era cortesia de la cosa, bufffffffffff per que no portava ni pasta per pagar-lo, un deu pel tio, aixo que els musulmans hagin d'ajudar el proxim ho porten al peu de la lletra.
Be ja us explicare com ha anat la visita per aquesta ciutat fantasma, suposo que sera per ficar els pels de punta.
Una forta abrasada i no us oblideu de ser felicos!!!
Beni
dilluns, 19 de novembre del 2007
Ara per Damasc
Doncs si! Ja es el meu segon dia a Damasc. Jo em pensava que arribant a l'urbe, Damasc te 6 milions d'habitants, seria deferent, doncs no, no ho es, amb una cosa si, les invitacions a menjar han baixat, merda per la meva economia, pero no les fotos amb la gent i les preguntes per que porto aquest pentinat, pulseres i els forats, son super curiosos!!
Avui m'he trobat a uns madrilenys, els quals entenen el sentiment catala, i l'home es partia el cul amb els comentaris i les mirades de la gent. M'ha comentat que els homes del zoco em miraven i despres es miraven els seus fills, tot pensant encara sort que el meu fill no es aixi, be supso que a ma mare aixo no li fara cap gracia, pero a mi si!
Parlant de ma mare, a Palmira m'han demanat la recepta de les ametlles grapinyades, es a dir, necesito algun voluntari que em passi la seva recepta de les ametlles que a Palmira l'esperent en candeletes!!! Que la San Miguel despatxin el Fermin i posin la Pilar, que ella triunfa mes!!!!
Per cert, he conegut un xicot Palmirenc que ha tingut un fill el mateix dia que va neixer el Lluis, pels qui no ho sabeu es el nou fixatge de cal Mora, quina coincidencia. Aquest coemntari va dedicat per tots els nousvinguts i pels que els hi falta poc per comensar el viatge de la vida, que no son pocs (Lluis, Jan, Aran, Biel, India i uns quants mes).
Una abrasada ben forta a tots i sigeu felisos.
Beni.
Felicitats Pepe que dema es el teu aniversari.
Avui m'he trobat a uns madrilenys, els quals entenen el sentiment catala, i l'home es partia el cul amb els comentaris i les mirades de la gent. M'ha comentat que els homes del zoco em miraven i despres es miraven els seus fills, tot pensant encara sort que el meu fill no es aixi, be supso que a ma mare aixo no li fara cap gracia, pero a mi si!
Parlant de ma mare, a Palmira m'han demanat la recepta de les ametlles grapinyades, es a dir, necesito algun voluntari que em passi la seva recepta de les ametlles que a Palmira l'esperent en candeletes!!! Que la San Miguel despatxin el Fermin i posin la Pilar, que ella triunfa mes!!!!
Per cert, he conegut un xicot Palmirenc que ha tingut un fill el mateix dia que va neixer el Lluis, pels qui no ho sabeu es el nou fixatge de cal Mora, quina coincidencia. Aquest coemntari va dedicat per tots els nousvinguts i pels que els hi falta poc per comensar el viatge de la vida, que no son pocs (Lluis, Jan, Aran, Biel, India i uns quants mes).
Una abrasada ben forta a tots i sigeu felisos.
Beni.
Felicitats Pepe que dema es el teu aniversari.
divendres, 16 de novembre del 2007
Palmira sense censura
Hola a tots de nou!
Despres d'uns quants dies sense poder escriure al blog, be ni poder-lo obrir, sembla que he trobat un ciber que ha craquejat la censura.
Pels que no son xafarders i no llegeixen els missatges dels altres, us fare un resum dels ultims dies, be dic aixo per que el meu corresponsal a les terres catalanes va penjar un missatge.
L'entrada a Siria va ser d'allo mes estressant, aixecar-me a les 5 per veure sortir el sol, donar un tomet per Hasenkief, esmorzar i parlar amb un kurt amb intercanvi d'anells i tot, com no vaig al.lucinar per que l'home tenia mes de 60 anys i al veure l'anell em va demanar per canviar-lo, igual que un nen petit, no em podia negar, tot s'ha de dir a mi tambe em va fer il.lusio. Despres d'aixo rapid a agafar un bus i a visitar un monestir, per poder-hi arribar vaig tenir de fer autoestop, nomes 5 minuts, per tornar tambe, 5 minuts mes, brutal igual que ha Caalunya. Anant cap a frontera vaig coneixer un altre kurt que em va ajudar amb tots els tramits, fins i tot a treure el billet de bus, debia pensar que amb la pinta de guiri i amb els pocs pels que tinc em quedaria totalment bola de billar.
Be arribat a Dier ez-Zur, ciutat a l'est de Siria, buscar hotel, be mes ben dit "cuchitril", i vinga a sopar, de gratis que em van invitar, les invitacions a Siria estan a l'ordre del dia, de tres dies en aquesta ciutat nomes he pagat un esmorzar i un sopar, dinar no dino, perdo temps per fer coses, per que a les 5 ja es fosc, pendre tes amb gent i mes gent, increible, pero el mes guapo ha estat que uns beduins van compartir el seu dinar amb mi i a mes em van omplir la motxilla de pa, no es pot demanar mes.
Ara be la part negativa i bastant asficiant, per cert. Ahir vaig estar a Raqqa, ciutat mes al nord, pel que sembla deu ser un feudo d'Alcaeda, no es broma, es respira molt mal ambient, estrany, encara que hi ha gent brutalment encantadora. Ara us ho explico: just arribar a buscar hotel, el primer que vaig trobar era un pelet massa car, 6 euros, vaig anar a un altre que semblava la cas del terror, hi havia una habitacio amb una paret a terra i els hostes una pinta xunga, xunga, xunga, la seva mirada infundia por, i si jo m'acollono, per alguna cosa sera, doncs tocara pagar els 6 euros i vinga comentari al canto, tu no ets ni espanyol, ni catala, tu vens de l'Alt-Andalus, el plat esta servit, vaig pensar deixa el comentari i ves a fer el te a la barbaria on t'han invitat. Be a la barberia a part de fer el te, vaig gauadir d'uns dels plaers d'aquest pais, tallar-me els cabells i afeitar-me, tot un xou i una experiencia, i d'aqui a fer la visita a les ruines de Rasafa, fins aqui tot be, ara be quant la toquen. Al tornar a l'estacio de busos ensenyar el passaport, tramit que s'ha de fer a tot arreu, acabat aixo s'em posa un tio al costat i no em deixa, primer em pensava que es algu que vol practicar angles, pero no, al cap de mitja hora em va obligar anar a l'hotel, be anem em dutxo i torno a sortir, ho faig i cap al carrer s'ha dit, donant un tomb arribo davant d'un cafe on em van convidar a te, cafe, tabaco, ..., havia de ser 1 minut i van ser tres hores, un festival, jugant a cartes amb ells, tant joves com grans, em feien fotos amb els sues mobils, brutal!, al sortir vaig anar a buscar un ciber. Entro en una botiga per preguntar on n'havia un i al sortir em trobo un del cafe que ni em saluda amb el qual havia estat paralnt i fent broma, ui quina pudor, no m'agrada. El noi de la botiga m'acompanya al ciber i tot just entrar al taxi, insults d'un crio amb gapo incluit, mil disculpes per part del taxista i del noi, cap problema. Arribo al ciber i al cap de 5 minuts van venir un tios i van obligar a tancar-lo, aixo no em comensava a fer massa pudor, millor anar a l'hotel i dormir, aixi acabarem el dia. Doncs la meva sorpresa ha estat que quant he deixat l'hotel aquest mati he vist el secreta a la recepcio, el tio ha dormit alla per vigilar-me, flipant per un tub, pero no s'acaba aqui quant he arribat a l'estacio i al cap de 5 minuts ha arribat el tio i ha comensat a preguntar, he pensatque ra millor ficar-se a dormir, aquest no ha marxat fins que no s'ha anat el minibus, no fos cas que em quedes, vamos no ho hauria fet ni regalat, aixi anat la fantastica topada amb els de la secreta, realment he estat incomede, apunt de la paranoia, ara no estic gaire tranquil, pero com que no faig res dolent ja em poden vigilar, segur que s'aburrirant un munt per que per fer una foto estic 10 minuts!!!
Be tornem a somiar que esta molt be, ara estic a Palmira, antiga ciutat romana, amb molta historia pel mig, es enorme, el jaciment te 50 hectaries, a part d'altres punts, dona per imaginar, tocar i somiar, ja veureu les fotos, dema en penjare alguna. Be dema toca aixecar-se a les 5 per poder veure la sortida del sol des de la vall dels morts, segur que sera un gran espectacle, veure com es fa de dia amb les restes de Palmira com telo de fons, be ja ho ha estat avui a la posta.
Pedoneu a tots pel rotllo que ho posat, pero com podeu veure han estat uns dies molt intensos.
Fins a la propera i seguiu siguent felisos.
Beni
Gracies Cris pel regalet, ja et compensare amb alguna coseta exotica!!!
Despres d'uns quants dies sense poder escriure al blog, be ni poder-lo obrir, sembla que he trobat un ciber que ha craquejat la censura.
Pels que no son xafarders i no llegeixen els missatges dels altres, us fare un resum dels ultims dies, be dic aixo per que el meu corresponsal a les terres catalanes va penjar un missatge.
L'entrada a Siria va ser d'allo mes estressant, aixecar-me a les 5 per veure sortir el sol, donar un tomet per Hasenkief, esmorzar i parlar amb un kurt amb intercanvi d'anells i tot, com no vaig al.lucinar per que l'home tenia mes de 60 anys i al veure l'anell em va demanar per canviar-lo, igual que un nen petit, no em podia negar, tot s'ha de dir a mi tambe em va fer il.lusio. Despres d'aixo rapid a agafar un bus i a visitar un monestir, per poder-hi arribar vaig tenir de fer autoestop, nomes 5 minuts, per tornar tambe, 5 minuts mes, brutal igual que ha Caalunya. Anant cap a frontera vaig coneixer un altre kurt que em va ajudar amb tots els tramits, fins i tot a treure el billet de bus, debia pensar que amb la pinta de guiri i amb els pocs pels que tinc em quedaria totalment bola de billar.
Be arribat a Dier ez-Zur, ciutat a l'est de Siria, buscar hotel, be mes ben dit "cuchitril", i vinga a sopar, de gratis que em van invitar, les invitacions a Siria estan a l'ordre del dia, de tres dies en aquesta ciutat nomes he pagat un esmorzar i un sopar, dinar no dino, perdo temps per fer coses, per que a les 5 ja es fosc, pendre tes amb gent i mes gent, increible, pero el mes guapo ha estat que uns beduins van compartir el seu dinar amb mi i a mes em van omplir la motxilla de pa, no es pot demanar mes.
Ara be la part negativa i bastant asficiant, per cert. Ahir vaig estar a Raqqa, ciutat mes al nord, pel que sembla deu ser un feudo d'Alcaeda, no es broma, es respira molt mal ambient, estrany, encara que hi ha gent brutalment encantadora. Ara us ho explico: just arribar a buscar hotel, el primer que vaig trobar era un pelet massa car, 6 euros, vaig anar a un altre que semblava la cas del terror, hi havia una habitacio amb una paret a terra i els hostes una pinta xunga, xunga, xunga, la seva mirada infundia por, i si jo m'acollono, per alguna cosa sera, doncs tocara pagar els 6 euros i vinga comentari al canto, tu no ets ni espanyol, ni catala, tu vens de l'Alt-Andalus, el plat esta servit, vaig pensar deixa el comentari i ves a fer el te a la barbaria on t'han invitat. Be a la barberia a part de fer el te, vaig gauadir d'uns dels plaers d'aquest pais, tallar-me els cabells i afeitar-me, tot un xou i una experiencia, i d'aqui a fer la visita a les ruines de Rasafa, fins aqui tot be, ara be quant la toquen. Al tornar a l'estacio de busos ensenyar el passaport, tramit que s'ha de fer a tot arreu, acabat aixo s'em posa un tio al costat i no em deixa, primer em pensava que es algu que vol practicar angles, pero no, al cap de mitja hora em va obligar anar a l'hotel, be anem em dutxo i torno a sortir, ho faig i cap al carrer s'ha dit, donant un tomb arribo davant d'un cafe on em van convidar a te, cafe, tabaco, ..., havia de ser 1 minut i van ser tres hores, un festival, jugant a cartes amb ells, tant joves com grans, em feien fotos amb els sues mobils, brutal!, al sortir vaig anar a buscar un ciber. Entro en una botiga per preguntar on n'havia un i al sortir em trobo un del cafe que ni em saluda amb el qual havia estat paralnt i fent broma, ui quina pudor, no m'agrada. El noi de la botiga m'acompanya al ciber i tot just entrar al taxi, insults d'un crio amb gapo incluit, mil disculpes per part del taxista i del noi, cap problema. Arribo al ciber i al cap de 5 minuts van venir un tios i van obligar a tancar-lo, aixo no em comensava a fer massa pudor, millor anar a l'hotel i dormir, aixi acabarem el dia. Doncs la meva sorpresa ha estat que quant he deixat l'hotel aquest mati he vist el secreta a la recepcio, el tio ha dormit alla per vigilar-me, flipant per un tub, pero no s'acaba aqui quant he arribat a l'estacio i al cap de 5 minuts ha arribat el tio i ha comensat a preguntar, he pensatque ra millor ficar-se a dormir, aquest no ha marxat fins que no s'ha anat el minibus, no fos cas que em quedes, vamos no ho hauria fet ni regalat, aixi anat la fantastica topada amb els de la secreta, realment he estat incomede, apunt de la paranoia, ara no estic gaire tranquil, pero com que no faig res dolent ja em poden vigilar, segur que s'aburrirant un munt per que per fer una foto estic 10 minuts!!!
Be tornem a somiar que esta molt be, ara estic a Palmira, antiga ciutat romana, amb molta historia pel mig, es enorme, el jaciment te 50 hectaries, a part d'altres punts, dona per imaginar, tocar i somiar, ja veureu les fotos, dema en penjare alguna. Be dema toca aixecar-se a les 5 per poder veure la sortida del sol des de la vall dels morts, segur que sera un gran espectacle, veure com es fa de dia amb les restes de Palmira com telo de fons, be ja ho ha estat avui a la posta.
Pedoneu a tots pel rotllo que ho posat, pero com podeu veure han estat uns dies molt intensos.
Fins a la propera i seguiu siguent felisos.
Beni
Gracies Cris pel regalet, ja et compensare amb alguna coseta exotica!!!
diumenge, 11 de novembre del 2007
Donant un tomb pel Kurdistan Turc
Bones de nou!
Doncs si ara estic en un poblet de la ribera del Tigris, Hansankeyf, fantastic, petit, pero ideal per fer fotos, avuı en volia penjar, pero m'he equivocat de cable i no podra ser, us volia ensenyar l'hotel mes guapo i mes net del mon.
Ahir estava a Mardin, tambe brutal una ciutat a d'alt d'una montanya amb edificis del segle XII i XV, sembla mig aturat en el temps, recomanat per molts turcs.
Avui de cami cap a Hansankeyf s'ha començat a notar les tensıons que surten per la tele, uns quants controls militars i a l'entrada del poble revisio de passaports, pels guiris, i de 'DNI' pels turcs, pero res mes.
No se si com estara per Siria el tema d'internet, doncs tinc la intencio de passar la frontera dema, aixecar-me a primera hora, mes o menys a les 5, donar una volta pel poble, pillar el primer bus a les 7, fer una parada en un monestir del segleIV, construit pels Sants Samuel i Simeo, i anar cap a la frontera Siria, que ja ho hauria d'haver fet fa 4 dies.
Be amics feliciteu al Jordi que avui fa molts tacos.
Una abraçada a tots i sigeu feliços que jateniu les llums de Nadal.
Doncs si ara estic en un poblet de la ribera del Tigris, Hansankeyf, fantastic, petit, pero ideal per fer fotos, avuı en volia penjar, pero m'he equivocat de cable i no podra ser, us volia ensenyar l'hotel mes guapo i mes net del mon.
Ahir estava a Mardin, tambe brutal una ciutat a d'alt d'una montanya amb edificis del segle XII i XV, sembla mig aturat en el temps, recomanat per molts turcs.
Avui de cami cap a Hansankeyf s'ha començat a notar les tensıons que surten per la tele, uns quants controls militars i a l'entrada del poble revisio de passaports, pels guiris, i de 'DNI' pels turcs, pero res mes.
No se si com estara per Siria el tema d'internet, doncs tinc la intencio de passar la frontera dema, aixecar-me a primera hora, mes o menys a les 5, donar una volta pel poble, pillar el primer bus a les 7, fer una parada en un monestir del segleIV, construit pels Sants Samuel i Simeo, i anar cap a la frontera Siria, que ja ho hauria d'haver fet fa 4 dies.
Be amics feliciteu al Jordi que avui fa molts tacos.
Una abraçada a tots i sigeu feliços que jateniu les llums de Nadal.
divendres, 9 de novembre del 2007
A casa dels germans Kurts
Si senyores, senyors i sobre per la traquilitat de la Pilar, com tots sabeu ma mare, estic al Kurdistan i a mes allonjat en una casa que son Kurts i volen la independencia. Quant els vaig dir-lis que soc catala, Carod estic fent la teva feina, nomes eren abraçades, com mola!!!!
Avui estic a Sanliurfa, ciutat de peregrinacio pels musulmans, sencillament brutal, te el mateix aire que Jerusalem, es al.lucinant perdres pels seus carrers i trobar-te edificis del segle XII-XIII, carrerons estrets plens de gent cordial que a la que et despistes estas prenent un te amb ells, a part d'aquesta ciutat hem tret el cap, si hem tret el cap un angles, un holandes, un frances i un catala, no es un acudit que ja no estic a Konya (dolent de veritat), a la ciutat on va viure Abraham, repasseu el llıbre del Genesis, i un temple de fa 10 mil anys, impressionants les vistes des de l'excavacio, per sort avui no m'he topat amb la poli, que continui aixi fins al final.
Per cert mama les ametlles grapinyades que em vas fer son millor que la San Miguel per que sempre triunfen i els musulmans tambe em poden mejar, aıxo s'havia de dir, s'han de fer els honors que correponent. Tambe s'ha de dir que l'holandes s'ha interessat molt pel catala ja sap dir: Me cagon Deu!, es que soc molt bon professor!!!!!
Be, dema toca un altre canvi cap a Mardin i toca aixecar-se a 2/4 6, em matara aixo de matinar!!!
Per cert les fotos ja estan a punt de caure, pero si no podeu espera poden buscar per internet que n'hi ha moltes de penjades i millors que les meves.
Vinga sigeu feliços i els que estigeu engripats a menjar sopetes i ha cobar-lo.
Beni
Avui estic a Sanliurfa, ciutat de peregrinacio pels musulmans, sencillament brutal, te el mateix aire que Jerusalem, es al.lucinant perdres pels seus carrers i trobar-te edificis del segle XII-XIII, carrerons estrets plens de gent cordial que a la que et despistes estas prenent un te amb ells, a part d'aquesta ciutat hem tret el cap, si hem tret el cap un angles, un holandes, un frances i un catala, no es un acudit que ja no estic a Konya (dolent de veritat), a la ciutat on va viure Abraham, repasseu el llıbre del Genesis, i un temple de fa 10 mil anys, impressionants les vistes des de l'excavacio, per sort avui no m'he topat amb la poli, que continui aixi fins al final.
Per cert mama les ametlles grapinyades que em vas fer son millor que la San Miguel per que sempre triunfen i els musulmans tambe em poden mejar, aıxo s'havia de dir, s'han de fer els honors que correponent. Tambe s'ha de dir que l'holandes s'ha interessat molt pel catala ja sap dir: Me cagon Deu!, es que soc molt bon professor!!!!!
Be, dema toca un altre canvi cap a Mardin i toca aixecar-se a 2/4 6, em matara aixo de matinar!!!
Per cert les fotos ja estan a punt de caure, pero si no podeu espera poden buscar per internet que n'hi ha moltes de penjades i millors que les meves.
Vinga sigeu feliços i els que estigeu engripats a menjar sopetes i ha cobar-lo.
Beni
dimecres, 7 de novembre del 2007
Segon intent de Konya
Be, no es el segon intent sino el quart.
Avui es volia explicar com es la ciutat de Konya, te nom gracios, no?, un poblet encantador del costat Sille i les meves topades amb la bofia, amb la secreta i el grup armat, per sort no ha passat res.
La primera es que justament anava a fotagrifiar una casa destartalada, pero amb encant i apareixen dos panther (o com es s'escrigui) i assalten la casa, jo es clar, vaig marxar tot dissimuladament; l'altra ha passat a Sille, estaven filmant una peli de guerra i m'he ficat a fer fotos, doncs no era un peli, era una manıobra de la poli militar i m'han fet borrar totes les fotos.
A part d'aixo i la meva primera visita als hamams, una mica decepcionant, tailandia va deixar el llisto molt alt, i una conversa de tres hores al restaurant de Sille, ells amb turc i jo amb angles, no ha passat gran cosa, ara em toca buscar l'estacio d'autobusos, em surt a mitja nit cap a Lurfa.
Be espero que es publiqui, mentres sigueu felıços.
Beni
Avui es volia explicar com es la ciutat de Konya, te nom gracios, no?, un poblet encantador del costat Sille i les meves topades amb la bofia, amb la secreta i el grup armat, per sort no ha passat res.
La primera es que justament anava a fotagrifiar una casa destartalada, pero amb encant i apareixen dos panther (o com es s'escrigui) i assalten la casa, jo es clar, vaig marxar tot dissimuladament; l'altra ha passat a Sille, estaven filmant una peli de guerra i m'he ficat a fer fotos, doncs no era un peli, era una manıobra de la poli militar i m'han fet borrar totes les fotos.
A part d'aixo i la meva primera visita als hamams, una mica decepcionant, tailandia va deixar el llisto molt alt, i una conversa de tres hores al restaurant de Sille, ells amb turc i jo amb angles, no ha passat gran cosa, ara em toca buscar l'estacio d'autobusos, em surt a mitja nit cap a Lurfa.
Be espero que es publiqui, mentres sigueu felıços.
Beni
dilluns, 5 de novembre del 2007
D' Istanbul a ...
Despres de fer un dıa de gos, es a dir res, pero res, be si menjar, beure te i fumar amb pipa, he dicidit marxar d'aqui, tot es massa car, per la meva economıa, l'entrada minıma a un museu son 3 leiros i fins a 10 de Santa Sofia, llocs que he passat d'anar, ja ho fare quant vingui Jordi.
Be ahir no vaig fer res per que vaig trobar-me en Sergio, el xicot que li van petar la maleta i vaig estant fent un intensiu de castellà. Per cert ell treballa a l'AVE ı m'ha comentat que el pont de la Riba esta molt xungo, no es segur, es a dir si aneu a los madriles reseu un algo abans d'arribar al Pont no fos cas que caigues mentres estiguessiu passant.
Com que em continua la gosseria d'ahir avui ja teniu proutes noticies meves. El proper informe sera fora d'İstanbul.
Vinga a tots sigueu feliços.
Beni
Pert cert ahir em van dir que Beni en turc vol dir "jo soc", a que mola
Be ahir no vaig fer res per que vaig trobar-me en Sergio, el xicot que li van petar la maleta i vaig estant fent un intensiu de castellà. Per cert ell treballa a l'AVE ı m'ha comentat que el pont de la Riba esta molt xungo, no es segur, es a dir si aneu a los madriles reseu un algo abans d'arribar al Pont no fos cas que caigues mentres estiguessiu passant.
Com que em continua la gosseria d'ahir avui ja teniu proutes noticies meves. El proper informe sera fora d'İstanbul.
Vinga a tots sigueu feliços.
Beni
Pert cert ahir em van dir que Beni en turc vol dir "jo soc", a que mola
dissabte, 3 de novembre del 2007
L'atraccio d'İstanbul
Hola a tots i a totes!!!!
Be com vau poder seguir a l'episodi d'ahir teniem una incognita:
haura arribat la motxilla del Sero?
haura de subsistir amb el que te posat durant dos mesos?
Einc, einc, einc, einc (tensio, nervis i suspens) einc, einc, einc
Doncs ahir em va tocar perdre mes de mig dia, entre la ratllada i trobar les oficines d'Alitalia.
Primer de tot era localitzar l'oficina, doncs mans a l'obra: despres del sablaso del taxista,15 leiros per fer 2 quilometres (preu especial als guiris) i de preguntar a un munt de penya on era l'adreça que buscava, vaig arribar-hi i em va atendre una noia amb un angles perfecte que jo no pıllava res, cosa no gaire extrany. Com que era evident que no m'enterava de res va obtar per l'italia i mira tu la vaig entendre, em va dir que em trucaria abans de les 6, si trobava la motxilla, no ho va fer (einc, einc, einc, mes tensio, mes nervis, mes de tot). Tot seguit tocava pensar que comprava, recollir factures i enviar-les a Barna per cobrar-ho tot quant arribi, augmenta la ratllada.
Fet aixo i congelat de fred, encara no he sortit del congelador marca İstanbul, cap a dinar al centre, a Taksim, sembla mes el portal del l'Angel que no pas una ciutat fronterera entre Europa i Asia.
Despres de donar un tomet pel centre cap al Cuchitril anomenat hotel i res no hi ha motxilla, doncs a tornar al centre a sopar i de festa, per cert de PUUUUUTA MARE la festa d'aquesta gent. La zona de Taksim a la nit es converteix en un gran pub, cases de 4 i 5 amb bars, cafes o pubs a cada planta. Als que vaig estar jo, en total uns 4, de les 10 de la nit i fins a les 2, nomes ficaven musica electronica turca, molt bona la combinacio d'electronica i musica tradicional turca. Arribo a hotel i si, si, si, la motxilla estava alla. Bufffffffffff, s'ha acabat la tensio, no la recepcio em dema 30 leiros del taxi, em nego a pagar-los i accepten, putos mafiosos.
Be, avui m'he canviat de cuchitril, he baixat la categoria i ara encara ho es mes. Cap a fer el recorregut tradicional, Santa Sofia, Mesquita Blava i Gran bazar. Tot un espectacle, no pel guapo que es sino per les cares de la gent al veure'm, la major part flipen i el que ha pogut ha preguntat d'on collons he sortit, brutal, el Jordi ja es pot començar a carregar de paciencia per que n'hi ha per llogar-hi cadires, tot s'ha de dir que tothom ha anat de molt bon rotllo i ja us podeu imaginar com ha estat al Gran Bazar, si ja diuen coses als convencionals imagineu el que em dien, doncs a saltar de botiga en botiga per que volien vendrem coses, nomes he caigut un cop, cosa rara en mi per que hi ha per gastar molt mes que a la Roca del Valles, aıxo va pels que han patit una visita de les meves alla. Tancat el Gran Bazar a fer una cachimbeta a un local, una antiga madraça (escola coranıca), alla he estat tres hores fent contactes amb gent d'Istanbul, mes concretament amb un comercıant d'alfombres que em muntara itineraris.
Be despres de l'estres d'ahir avui ha anat molt millor, espero no enrotllar-me tant al proper capitul.
Fins aviat.
Sigueu feliços.
Beni
Be com vau poder seguir a l'episodi d'ahir teniem una incognita:
haura arribat la motxilla del Sero?
haura de subsistir amb el que te posat durant dos mesos?
Einc, einc, einc, einc (tensio, nervis i suspens) einc, einc, einc
Doncs ahir em va tocar perdre mes de mig dia, entre la ratllada i trobar les oficines d'Alitalia.
Primer de tot era localitzar l'oficina, doncs mans a l'obra: despres del sablaso del taxista,15 leiros per fer 2 quilometres (preu especial als guiris) i de preguntar a un munt de penya on era l'adreça que buscava, vaig arribar-hi i em va atendre una noia amb un angles perfecte que jo no pıllava res, cosa no gaire extrany. Com que era evident que no m'enterava de res va obtar per l'italia i mira tu la vaig entendre, em va dir que em trucaria abans de les 6, si trobava la motxilla, no ho va fer (einc, einc, einc, mes tensio, mes nervis, mes de tot). Tot seguit tocava pensar que comprava, recollir factures i enviar-les a Barna per cobrar-ho tot quant arribi, augmenta la ratllada.
Fet aixo i congelat de fred, encara no he sortit del congelador marca İstanbul, cap a dinar al centre, a Taksim, sembla mes el portal del l'Angel que no pas una ciutat fronterera entre Europa i Asia.
Despres de donar un tomet pel centre cap al Cuchitril anomenat hotel i res no hi ha motxilla, doncs a tornar al centre a sopar i de festa, per cert de PUUUUUTA MARE la festa d'aquesta gent. La zona de Taksim a la nit es converteix en un gran pub, cases de 4 i 5 amb bars, cafes o pubs a cada planta. Als que vaig estar jo, en total uns 4, de les 10 de la nit i fins a les 2, nomes ficaven musica electronica turca, molt bona la combinacio d'electronica i musica tradicional turca. Arribo a hotel i si, si, si, la motxilla estava alla. Bufffffffffff, s'ha acabat la tensio, no la recepcio em dema 30 leiros del taxi, em nego a pagar-los i accepten, putos mafiosos.
Be, avui m'he canviat de cuchitril, he baixat la categoria i ara encara ho es mes. Cap a fer el recorregut tradicional, Santa Sofia, Mesquita Blava i Gran bazar. Tot un espectacle, no pel guapo que es sino per les cares de la gent al veure'm, la major part flipen i el que ha pogut ha preguntat d'on collons he sortit, brutal, el Jordi ja es pot començar a carregar de paciencia per que n'hi ha per llogar-hi cadires, tot s'ha de dir que tothom ha anat de molt bon rotllo i ja us podeu imaginar com ha estat al Gran Bazar, si ja diuen coses als convencionals imagineu el que em dien, doncs a saltar de botiga en botiga per que volien vendrem coses, nomes he caigut un cop, cosa rara en mi per que hi ha per gastar molt mes que a la Roca del Valles, aıxo va pels que han patit una visita de les meves alla. Tancat el Gran Bazar a fer una cachimbeta a un local, una antiga madraça (escola coranıca), alla he estat tres hores fent contactes amb gent d'Istanbul, mes concretament amb un comercıant d'alfombres que em muntara itineraris.
Be despres de l'estres d'ahir avui ha anat molt millor, espero no enrotllar-me tant al proper capitul.
Fins aviat.
Sigueu feliços.
Beni
divendres, 2 de novembre del 2007
Sortıda de Barna ı arrıbada a Istanbul trıunfals
Bones a tots!
Ja estıc a Istanbul ı com dıu al títol ha estat un vıatge trıunfal, ara ús ho explıco.
Doncs desprès de fer una hora llarga de cua per facturar, aıxò nomès és (a partır d'ara passo de posar accents) qüestıo de pacıencıa, a passar el control d entrada a la zona d embarcament, prımer sabates fora, pıten ı com que fan el delıcıos serollet au cap a l escaner, despres un amable llangardaıx em fa passar al cuarto fosc per que no lı vaıg voler parlar en catala, desmunta tota la montxılla per la meva ı la seva vacılada, es curıos despres vam estar 10 mınuts parlant de vıatges ı la seva vısıta com a cooperant a Afganıstan, ale sembla ıronıc. Be, no s acaba aquı. A l arıbar a Istanbul per recollır la motxılla, no ta!!!!!!, de puta mare, encar sort que he conegut un madrılenyu que a ell lı van trınxar la seva maleta ı mıra em va donar un cop de ma amb l angles.
Doncs aıxı comença el vıatge cagejada ı perdua, ara toca fer la busqueda de motxılla a veure sı s ha quedat a Barna, Mıla o al terra d algun dels tres aeroports.
Vınga senyors, per cert quına rasca que fot aquı, en comptes d estar a l Orıent em sembla que estıc al Congelador.
Salut a tots ı alegrıa.
Benı
Ja estıc a Istanbul ı com dıu al títol ha estat un vıatge trıunfal, ara ús ho explıco.
Doncs desprès de fer una hora llarga de cua per facturar, aıxò nomès és (a partır d'ara passo de posar accents) qüestıo de pacıencıa, a passar el control d entrada a la zona d embarcament, prımer sabates fora, pıten ı com que fan el delıcıos serollet au cap a l escaner, despres un amable llangardaıx em fa passar al cuarto fosc per que no lı vaıg voler parlar en catala, desmunta tota la montxılla per la meva ı la seva vacılada, es curıos despres vam estar 10 mınuts parlant de vıatges ı la seva vısıta com a cooperant a Afganıstan, ale sembla ıronıc. Be, no s acaba aquı. A l arıbar a Istanbul per recollır la motxılla, no ta!!!!!!, de puta mare, encar sort que he conegut un madrılenyu que a ell lı van trınxar la seva maleta ı mıra em va donar un cop de ma amb l angles.
Doncs aıxı comença el vıatge cagejada ı perdua, ara toca fer la busqueda de motxılla a veure sı s ha quedat a Barna, Mıla o al terra d algun dels tres aeroports.
Vınga senyors, per cert quına rasca que fot aquı, en comptes d estar a l Orıent em sembla que estıc al Congelador.
Salut a tots ı alegrıa.
Benı
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
