L'atraccio d'İstanbul

Hola a tots i a totes!!!!

Be com vau poder seguir a l'episodi d'ahir teniem una incognita:

haura arribat la motxilla del Sero?
haura de subsistir amb el que te posat durant dos mesos?

Einc, einc, einc, einc (tensio, nervis i suspens) einc, einc, einc

Doncs ahir em va tocar perdre mes de mig dia, entre la ratllada i trobar les oficines d'Alitalia.

Primer de tot era localitzar l'oficina, doncs mans a l'obra: despres del sablaso del taxista,15 leiros per fer 2 quilometres (preu especial als guiris) i de preguntar a un munt de penya on era l'adreça que buscava, vaig arribar-hi i em va atendre una noia amb un angles perfecte que jo no pıllava res, cosa no gaire extrany. Com que era evident que no m'enterava de res va obtar per l'italia i mira tu la vaig entendre, em va dir que em trucaria abans de les 6, si trobava la motxilla, no ho va fer (einc, einc, einc, mes tensio, mes nervis, mes de tot). Tot seguit tocava pensar que comprava, recollir factures i enviar-les a Barna per cobrar-ho tot quant arribi, augmenta la ratllada.

Fet aixo i congelat de fred, encara no he sortit del congelador marca İstanbul, cap a dinar al centre, a Taksim, sembla mes el portal del l'Angel que no pas una ciutat fronterera entre Europa i Asia.

Despres de donar un tomet pel centre cap al Cuchitril anomenat hotel i res no hi ha motxilla, doncs a tornar al centre a sopar i de festa, per cert de PUUUUUTA MARE la festa d'aquesta gent. La zona de Taksim a la nit es converteix en un gran pub, cases de 4 i 5 amb bars, cafes o pubs a cada planta. Als que vaig estar jo, en total uns 4, de les 10 de la nit i fins a les 2, nomes ficaven musica electronica turca, molt bona la combinacio d'electronica i musica tradicional turca. Arribo a hotel i si, si, si, la motxilla estava alla. Bufffffffffff, s'ha acabat la tensio, no la recepcio em dema 30 leiros del taxi, em nego a pagar-los i accepten, putos mafiosos.

Be, avui m'he canviat de cuchitril, he baixat la categoria i ara encara ho es mes. Cap a fer el recorregut tradicional, Santa Sofia, Mesquita Blava i Gran bazar. Tot un espectacle, no pel guapo que es sino per les cares de la gent al veure'm, la major part flipen i el que ha pogut ha preguntat d'on collons he sortit, brutal, el Jordi ja es pot començar a carregar de paciencia per que n'hi ha per llogar-hi cadires, tot s'ha de dir que tothom ha anat de molt bon rotllo i ja us podeu imaginar com ha estat al Gran Bazar, si ja diuen coses als convencionals imagineu el que em dien, doncs a saltar de botiga en botiga per que volien vendrem coses, nomes he caigut un cop, cosa rara en mi per que hi ha per gastar molt mes que a la Roca del Valles, aıxo va pels que han patit una visita de les meves alla. Tancat el Gran Bazar a fer una cachimbeta a un local, una antiga madraça (escola coranıca), alla he estat tres hores fent contactes amb gent d'Istanbul, mes concretament amb un comercıant d'alfombres que em muntara itineraris.

Be despres de l'estres d'ahir avui ha anat molt millor, espero no enrotllar-me tant al proper capitul.

Fins aviat.

Sigueu feliços.

Beni