divendres, 16 de novembre del 2007

Palmira sense censura

Hola a tots de nou!

Despres d'uns quants dies sense poder escriure al blog, be ni poder-lo obrir, sembla que he trobat un ciber que ha craquejat la censura.

Pels que no son xafarders i no llegeixen els missatges dels altres, us fare un resum dels ultims dies, be dic aixo per que el meu corresponsal a les terres catalanes va penjar un missatge.

L'entrada a Siria va ser d'allo mes estressant, aixecar-me a les 5 per veure sortir el sol, donar un tomet per Hasenkief, esmorzar i parlar amb un kurt amb intercanvi d'anells i tot, com no vaig al.lucinar per que l'home tenia mes de 60 anys i al veure l'anell em va demanar per canviar-lo, igual que un nen petit, no em podia negar, tot s'ha de dir a mi tambe em va fer il.lusio. Despres d'aixo rapid a agafar un bus i a visitar un monestir, per poder-hi arribar vaig tenir de fer autoestop, nomes 5 minuts, per tornar tambe, 5 minuts mes, brutal igual que ha Caalunya. Anant cap a frontera vaig coneixer un altre kurt que em va ajudar amb tots els tramits, fins i tot a treure el billet de bus, debia pensar que amb la pinta de guiri i amb els pocs pels que tinc em quedaria totalment bola de billar.

Be arribat a Dier ez-Zur, ciutat a l'est de Siria, buscar hotel, be mes ben dit "cuchitril", i vinga a sopar, de gratis que em van invitar, les invitacions a Siria estan a l'ordre del dia, de tres dies en aquesta ciutat nomes he pagat un esmorzar i un sopar, dinar no dino, perdo temps per fer coses, per que a les 5 ja es fosc, pendre tes amb gent i mes gent, increible, pero el mes guapo ha estat que uns beduins van compartir el seu dinar amb mi i a mes em van omplir la motxilla de pa, no es pot demanar mes.

Ara be la part negativa i bastant asficiant, per cert. Ahir vaig estar a Raqqa, ciutat mes al nord, pel que sembla deu ser un feudo d'Alcaeda, no es broma, es respira molt mal ambient, estrany, encara que hi ha gent brutalment encantadora. Ara us ho explico: just arribar a buscar hotel, el primer que vaig trobar era un pelet massa car, 6 euros, vaig anar a un altre que semblava la cas del terror, hi havia una habitacio amb una paret a terra i els hostes una pinta xunga, xunga, xunga, la seva mirada infundia por, i si jo m'acollono, per alguna cosa sera, doncs tocara pagar els 6 euros i vinga comentari al canto, tu no ets ni espanyol, ni catala, tu vens de l'Alt-Andalus, el plat esta servit, vaig pensar deixa el comentari i ves a fer el te a la barbaria on t'han invitat. Be a la barberia a part de fer el te, vaig gauadir d'uns dels plaers d'aquest pais, tallar-me els cabells i afeitar-me, tot un xou i una experiencia, i d'aqui a fer la visita a les ruines de Rasafa, fins aqui tot be, ara be quant la toquen. Al tornar a l'estacio de busos ensenyar el passaport, tramit que s'ha de fer a tot arreu, acabat aixo s'em posa un tio al costat i no em deixa, primer em pensava que es algu que vol practicar angles, pero no, al cap de mitja hora em va obligar anar a l'hotel, be anem em dutxo i torno a sortir, ho faig i cap al carrer s'ha dit, donant un tomb arribo davant d'un cafe on em van convidar a te, cafe, tabaco, ..., havia de ser 1 minut i van ser tres hores, un festival, jugant a cartes amb ells, tant joves com grans, em feien fotos amb els sues mobils, brutal!, al sortir vaig anar a buscar un ciber. Entro en una botiga per preguntar on n'havia un i al sortir em trobo un del cafe que ni em saluda amb el qual havia estat paralnt i fent broma, ui quina pudor, no m'agrada. El noi de la botiga m'acompanya al ciber i tot just entrar al taxi, insults d'un crio amb gapo incluit, mil disculpes per part del taxista i del noi, cap problema. Arribo al ciber i al cap de 5 minuts van venir un tios i van obligar a tancar-lo, aixo no em comensava a fer massa pudor, millor anar a l'hotel i dormir, aixi acabarem el dia. Doncs la meva sorpresa ha estat que quant he deixat l'hotel aquest mati he vist el secreta a la recepcio, el tio ha dormit alla per vigilar-me, flipant per un tub, pero no s'acaba aqui quant he arribat a l'estacio i al cap de 5 minuts ha arribat el tio i ha comensat a preguntar, he pensatque ra millor ficar-se a dormir, aquest no ha marxat fins que no s'ha anat el minibus, no fos cas que em quedes, vamos no ho hauria fet ni regalat, aixi anat la fantastica topada amb els de la secreta, realment he estat incomede, apunt de la paranoia, ara no estic gaire tranquil, pero com que no faig res dolent ja em poden vigilar, segur que s'aburrirant un munt per que per fer una foto estic 10 minuts!!!

Be tornem a somiar que esta molt be, ara estic a Palmira, antiga ciutat romana, amb molta historia pel mig, es enorme, el jaciment te 50 hectaries, a part d'altres punts, dona per imaginar, tocar i somiar, ja veureu les fotos, dema en penjare alguna. Be dema toca aixecar-se a les 5 per poder veure la sortida del sol des de la vall dels morts, segur que sera un gran espectacle, veure com es fa de dia amb les restes de Palmira com telo de fons, be ja ho ha estat avui a la posta.

Pedoneu a tots pel rotllo que ho posat, pero com podeu veure han estat uns dies molt intensos.

Fins a la propera i seguiu siguent felisos.

Beni

Gracies Cris pel regalet, ja et compensare amb alguna coseta exotica!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones Beni!!!

I jo que et deia que Síria és un lloc tranqul!!! Bé, ja veig que la cosa comença a animar-se. Espero que no et compliquis massa la vida que el 21/12 tens una cita a Istambul!!

Ara passa-ho d'allò més bé a Palmira, és un lloc fantàstic, ple de màgia i de llum. Ja ho veuràs!

Cuida't molt!!!

Records des del país del consumisme nadalenc!!!
Jordi

TERESA ha dit...

Hola nen, ja era hora de saber alguna cosa de tú. És increïble com t'engantxes de seguida al rotllo aquest del blog, bé, més aviat a les teues històries. Reconec que necesite la meua dosis diària i estar tants dies sense les aventures i desventures d'un català pel món... ha sigut una mica dur.
Per aquí tot igual, excepte que aquesta nit una nena de la resi m'ha despertat a les 3 perquè tenia un dragonet dins de l'habitació. Com veus, els probles són molt relatius segons en la part de món on vius.
Molts besets.

Anònim ha dit...

Veig, que la teva aventura, poc a poc es va animan't, Ara ja saps que has de fer!! Per que estiguin tranquils aquells gent, et vesteixes de sevillana, i vas nant ballant sevillanes i dient que ets del Al-andalus, jajajajajaja
es que hi ha gent per a tot.

Salut i Sort!!!

Anònim ha dit...

Que tal Beni;
Veiem que estas molt entretingut.
Continua passant-ho molt bé.
Nosaltres per aquí també estem molt entretinguts, però d'una altra manera; el petit porta molta feina, però està molt bé. Creix a marxes forçades. Quan tornis no el coneixeràs.
Bé cuidat força!!!
Una abraçada de la familia Mora Ferre.

Cucafera ha dit...

L'Alt Alandalus? que és això una nova comarca? o potser una vegueria? Ostres noi ves en compte que això fa por (vaja jo m'haguès cagat del tot i ja haguès agafat el minibus la primera mirada xunga). Cuida't molt i continua passant-ho bé. Molts petons