Doncs si! Ja es el meu segon dia a Damasc. Jo em pensava que arribant a l'urbe, Damasc te 6 milions d'habitants, seria deferent, doncs no, no ho es, amb una cosa si, les invitacions a menjar han baixat, merda per la meva economia, pero no les fotos amb la gent i les preguntes per que porto aquest pentinat, pulseres i els forats, son super curiosos!!
Avui m'he trobat a uns madrilenys, els quals entenen el sentiment catala, i l'home es partia el cul amb els comentaris i les mirades de la gent. M'ha comentat que els homes del zoco em miraven i despres es miraven els seus fills, tot pensant encara sort que el meu fill no es aixi, be supso que a ma mare aixo no li fara cap gracia, pero a mi si!
Parlant de ma mare, a Palmira m'han demanat la recepta de les ametlles grapinyades, es a dir, necesito algun voluntari que em passi la seva recepta de les ametlles que a Palmira l'esperent en candeletes!!! Que la San Miguel despatxin el Fermin i posin la Pilar, que ella triunfa mes!!!!
Per cert, he conegut un xicot Palmirenc que ha tingut un fill el mateix dia que va neixer el Lluis, pels qui no ho sabeu es el nou fixatge de cal Mora, quina coincidencia. Aquest coemntari va dedicat per tots els nousvinguts i pels que els hi falta poc per comensar el viatge de la vida, que no son pocs (Lluis, Jan, Aran, Biel, India i uns quants mes).
Una abrasada ben forta a tots i sigeu felisos.
Beni.
Felicitats Pepe que dema es el teu aniversari.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bones Beni,
Ja portes dos dis a Damasc i no ens havies escrit res al blog? Quina barra!!! Pensa que el teu club de seguidors està necessitat de notícies teves sinó ja es pensen que t'has perdut o que no tornes per aquí!! I ja saps, tots a trucar al teu corresponsal català demanat-li informació de primera mà i el pobre està igual que la resta: no sap res de res!
De ben segur que ha Palmira t'ha caigut allò que penja al terra en veure les restes de la ciutat, impresionant, no? és un lloc per passar-hi hores i més hores i que no cansaria mai.
Damasc ja és una altra cosa, tot i que com ens dius, triomfes més que la Sant Miquel o, fins i tot, que les garrapinyades de la Pilar (que ja és dir).
Res, cuida't molt i segueix informant de primera mà al poble català d'allò que fas per la terra dels Reis Mags.
Una abraçada,
Jordi
Ostras Beni, com passen els dies, k ja has passat per Palmira i per Damasc, i ves a saber per on pares ja. Això si, distret com ningu, jeje.
Si realment et va encantar Palmira, no et perdis les rodalies del nord de Damasc, hi ha la basílica de St Simeó k és impresionant i no esta gaire lluny i si vols fer una mica de senderisme per a k comencis a saber lo k es entrar a PETRA, et recomano k vagis a Maalalula, o algo aixi, on hi ha Sta Tecla, k ja veus, a part de ser la patrona de Tarragona, resulta k tambe esta a Siria, i per arribar-hi s'ha de fer per un sender enmig de la roca. Per cert si t'agraden les llengües alli es un dels pocs llocs on encara es parla Arameu, la llengua de Crist, si es k akest ha existit mai, jijijijiji.
Va no m'enrotllo mes i a estar a l'espera de les teves aventures.
fins la propera
Publica un comentari a l'entrada