dimecres, 30 de juliol del 2008

Donant tombs per Croacia

Bones a tothom!!!!
Encara que ara no estiguem a Croacia, en aquests moments estem a Sarajevo (Bosnia i Hercegovina), avui us fare un resum del tomet fet pel pais vei, encara que despres i tornarem i farem la part del sud, Split, Dubrovnik i alguna illeta.
Com podeu pensar a Zagreb em fet les visites rutinaries, museus, esglesies, carrers i carrers, mercats i ,com no, cimentiris; pero no us vull atabalar explicant les obres, els edificis, be fare una petita excepcio amb el museu naif, es el primer del mon dedicat a aquest tipus de pintura, doncs Zagreb va ser molt important en aquest estil, molt guapo, pintent fins a l ultim detall, tant sigui d una flor o com uns yonquis es punxen. Fet aquest petit comentari, ara us vull parlar de sensacions, doncs a Zagreb n'he tingut de diferents. Una de les mes maques ha estat la que em tingut al mercat, puc dir-ho en plural per que els dos hem coincidir, ha estat amb les olors de les fruites i verdures, tot el cos s'ha emborratxat amb aquella increible olor a verdura i fruita de l hort, em sembla que no l'he sentit mai i aixo que estic criat a la Lleida "profunda", i ja no us dic quant ens hem menjat les tomates, els pressecs, la sindria, BRUTALS!!!! tot un orgasme pel paladar, un gust increible; pero no tot ha estat sensacions tant guapes, al cemintiri de Mirogoj, un dels mes important de Zagreb, ha estat tot el contrari. Hem arribat alla i hem comensat a donar tombar, entre tombes antigues i no tant antigues, veient imatges d'angels plorant, les tipiques escenes que pots trobar en un cimentiri de finals del segle XIX, hem trobat el monument en honor als caiguts a la I i II Guerres Mundials i aixi anant fent, fins que hem tombat i tot ha canviat, ja no es respirava pau, sino es notava una sensacio dura, forta, de patinem i no de tranquilitat, hem aixecat la vista i ens hem trobat amb el monument als caigut a la guerra de la independencia de Croacia, realment ha segut fort, incomodo, totes les lapides lluentes, ordenades per mesos, persones de totes les edats, quasi totes amb flors fresques i tot aixo amb musica d'opera de fons, que encara aguditzava aquesta sensacio. Em estat una mica i ens hem tornat a l'altra banda i tot just gira, hem tornat a sentir la pau i la sereno del comensament. Aquesta han estat unes de les sensacions mes remarcables que he tingut a aquesta ciutat.
De Zagreb ens hem anat cap a la costa a buscar la caloreta i ens hem sentat la base a Zadar, en l'epoca dels romans es deia Zara, seria d'Inditex? (broma massa facil), per visitar la part central de Croacia, pero no ha estat aixi, nomes hem fet la part del nord, el parc nacional de Paklenica, on ens hem trobat una concentracio de guiris impresionant i un mini parc tematic dedicat als costums del lloc, amb les feines tradicionals, etc, etc, a senyals de prohibit passar per mines, una mica xocant per estar en un parc nacional; el parc nacional dels Llacs de Plitvice que son Patrimoni de l'Humanitat, Cris tenies rao, son brutals, ens hem fotut una caminata d'entre 10 i 15 km, pero ha valgut la pena, sort que amb els bastonets no et canses tant; la ciutat de Šibenik on la catedral es Patrimoni, a aquesta temple ens hem trobat amb l'escut de Jaume I "El Conqueridor", si algu pot trobar la relacio que ens ho digui per que em al.lucinat. I d'aqui em saltat cap a Bosnia, pero aixo ja ho explicare un altre moment, que em sembla que ja m'he passat bastant.
Vinga senyors a disfrutar de les cervesetes, que nosaltres ja ho podem fer, aqui a Bosnia, es bastant mes economic que als altres paisos que hem estat.


Una llagrima a un heroi (cimentiri de Mirogoj, Zagreb)

Que caic (Castell de Zagreb)


Catalunya a Croacia (Šibenik)


Passeig nocturn (Zadar, Croacia)

Un tomet ( Parc Nacional dels Llacs de Plitvice)

dijous, 24 de juliol del 2008

Una imatge millor que mil paraules

Tot seguint el consell d'aquest proverbi, em sembla que xines, i fare un remig de fotos, mes que res es que estic descansant!!!!!

Un cigarro al balco? (Zagreb, Croacia)

Bon rotllo!!!!!!! (Parada del mercat polones, Zagreb)


PASSIO (Plasa Maršala Tita, Zagreb)

Un Sant (Museu Mimara, Zagreb)

Pregaria (Catedral de Zagreb)


Fe (Porta de Pedra, Zagreb)
Porta al paradis!!! (fiord de Lim, Istria, Croacia)

Una sortida! (Zagreb, Croacia)


Un guiri!!!!! (Labin, Istria)

Servei urgent (Rovinj, Istria)


Tot ben lligat (Rovinj)

Preparant per l'endema (Rovinj)

El bell dormint!!! (Zagreb)

dimecres, 23 de juliol del 2008

Bog Hrvatska (Hola Croacia)

Ja em passat una nova frontera, d'Eslovenia a Croacia, i com us podeu imaginar ens van demanar els passaports, nomes a nosaltres i a uns espanyolets que hem trobat per fent el guiri com nosaltres, les pintes son les pintes i aixo en el fons es paga.

Be, fins ara em estat a la peninsula d'Istria, una zona mega turisitica, plena d'holandesos, alemanys i italians, a veure com sera la resta. Es una peninsula bastant independentista, la molta de la gent que hi viu es declara ciutada d'Istria i no de Croacia, no us sona una miqueta aixo?

La zona es increiblement guapa, a la costa les aigues son mes cristalines que al cap de creus, els poblets estan tots arregladissims, tots els centres de ciutats i pobles, per molt petits que siguin, son peatonals, vam anar a un poble coster petit com Sero i vam tenir de deixar el cotxe als afores. A l'interior no de deixa de ser igual, poblets als turons amb unes vistes per treure la respiracio i als peus vinyes i mes vinyes, a aquests tambe els hi agrada el vi.

D'aventures no ens han passat, pero si una anectoda molt de guiri,es sobre la reduccio del cervell quant fas de guiri. Anavem de ruta cap a Pazin, un poble del centre de la peninsula per fer un camp base; a Croacia et cobren per inscriure't en un lloc i mes els dies que passes d'estada, i clar com mes dies mes a compte et surt, buscavem un lloc per dinar i buscant, buscant arribem a la ciutat base, tirem enrere per anar a dinar a un poble, Barem, al del costat, dinem i tormen a buscar lloc per dormir, vam passar per que el lloc en questio no ens molava, anem cap a la platja, repetit la carretera d'abans, montem la base a Rovinj, en un poblet estil venecia, be com tots els pobles de la costa, i comecem a fer la visita dels pobles de l'area, Pula, amb un anifetatre acollonant, a principis de mes va actuar Manu Chao, i ara hi fan un festival de cine i no paren de fer-hi coses, igual que el que hi ha a Tarragona, Porec, amb una basilica bizantina del s VI que es patrimoni de l'humanitat. Fent les visites torem a Barem per veure uns frescos del s XIV increibles, i vam tindre de fer una 60 km per tercera vegada. Hauria segut sencillisim llegir el cartell del poble, pero quant ets guiri el cervellet es redueix bastant no passa el que passa, encara sort que nomes van ser 60, si arriben a ser 200. No es una gran anecdota, pero es algo! Be, avui abans de marxar cap a Zagrep, uns rodamons m'han convidat a birres, nomes per que els hi he dit que no es pixeixin al cotxe, que ho fessin al del costat!

Com llegiu ara som a Zagrep, nomes us dire que ara estem a 13 graus i plovent, hem passat de 30 a 13, nomes amb una hora en cotxe.

Vinga us deixo que em tanquen el ciber, espero que no patiu garia calor.

Beni

dissabte, 19 de juliol del 2008

Donant un volt per Eslovenia

Doncs si ja em fet el primer tomet per Eslovenia, em passat pel centre, em donat una ullada pels voltants, visitant coves, castells, poblets i sobretot carreteres. D'aqui cap als Alps Julians, una autentica passada tot es aigua, verdor i tranquilitat, tambe ple de guiris esportistes, aqui feiem una mica el cante, entre mig d'escaladors, senderistes, ciclistes i tot de gent extranya que nomes pensen en suar la gota gorda en comptes de passar el temps fent unes bones birres a una terraseta, el que passa que nosaltres tampoc feiem birres, amb lo cares que son no podiem, aixo es com Catalunya, els preus pels nuvols, pero no ens lamentarem, que estem aqui per disfrutar, desconnectar i viure noves experiencies. Ara estem a la costa, mes ben dit la mini costa, tenen com a molt 50 km, no us penseu que estan tots apilonats com a Salou, que va, com que per si ja es cara la vida, imagineu la costa, per tant els guiris es salten el pais i van tots cap a Croacia, pero la costa tambe val la pena visitar-la.

La costa d'Eslovenia esta constituida per 4 ciutats amb molta influencia de Venecia, per tot arreu es troba el lleo alat de Sant Marc, fins i tot a les poblacions de l'interior properes a la costa. El que tambe es troba es la tranquilitat dels pobles i la seva amabilitat, encara que tranquilitat es trenca amb la gran quantitat de festivals que es realitza; avui estem a Koper, be allotjats en una poblacio veina, Lucia, doncs aqui en aquesta ciutat fan 4 festivals simultanis, un de heavy, que va acabar ahir, un de etno jazz, durant diferents dies de juliol i agost, un altre de nova canso, que ara anirem, i finalment un de canso mediterranea. Per cert, en questio de nivell cultural ens passen per la cara, potser no hi ha tantes universitats, pero quasibe tothom son bilingues, eslove i angles, i molts afegeixen alemany, italia, frances i fins i tot el castella.
Quin rotllo de geografia que us estic fotent, pero la veritat es que experiencies com a Siria sera impossible que em passin, encara que tothom, al camping on estavem als Alps i ara aqui la platja tothom mira extranyat al veurem, no ho entenc gaire per que esta ple d'alemanys, holandesos i danesos, entre altres nacionalitats, pero aquests paisos tenen un assortiment, de pankis, heavys, gotics que fa por, pero be, que hi farem, no es pot ser atractiu!
No us he escrit abans per que no hem trobat cap internet cafe, es veu que els esportistes no es connecten i si ho fan, porten els seus propis aparells.

Be com que em voltat una mica aquestes terres, dema anem cap a Croacia, a veure quines coses ens esperen.

Per cert, us vaig explicar que el cotxe estava malalto, doncs no va ser res, suposo que estava cansat del viatget i tambe necessitava una mica de repos, doncs a cal metge no ens van cobrar res, aquesta gent son l'hostia d'amables. Espero que s'encomani aquesta amabilitat.
Vinga a disfrutar de les cervesetes a les terrases.

Jugant escas a Istra


La Medussa de Koper

Decoracio a rural a Perm


Finestra de Ljubljana


Cultura urbana a Ljubljana


La verdor dels Alps

dimarts, 15 de juliol del 2008

de Tarragona a Ljubljana (Eslovaquia)

Hola a tots de nou!

Fa uns dies que no feia res i per tant m'he dit: "anem a fer un tomb per aquest mons per que no potser tnats dies sense entregues al blog". Heu llegit be, aquest cop no estic sol, m'acompanya el Jordi, pobre no sap on s'ha ficat, pero ell ha dit de vindre i per que no!

Aquest cop no he anat a cap pais ni llunya, ni extrany, nomes estem a 1600 km de Tarragona, no arriba al pam a un mapa mundi.

El cami l'hem recorregut en dos jornades, per culpa d'uns quants contratemps, la burrocracia dels trons, les neurones perdudes d'un present i, el mes dur, l'accident que ens vam trobar a l'autopista francesa mes de 6 hores entre la parada dins l'autopista i processo per una carretera d'un carril, pero es possibles fer-ho en un sol dia i sense correr, aixo si vigilant una mica els radars que a les carreteres franceses n'hi ha, pero a les italianes n'esta plegat, per ara em deixat una mica de rastre al costat de Cannes i algun punt indeterminat del nord italia, pero finalmment hem arribat al primer objectiu Ljubljana, capital d'Eslovaquia. Per cert, per totes les fronteres que hem passat, nomes hem trobat un control, adivineu a on? Doncs si a la Jonquera, als altres llocs, ni policia, nomes peatgistes i a la frontera d'Italia amb Eslovaquia, ni aixo, sembla que les autopistes son gratis, tothom passa sense pagar, potser d'aqui uns mesos arribaran un mon de multes exigint el pagament dels peatges, ja es veura.

De Ljubljana que puc explicar, doncs que es una ciutat tranquilissima, no se sent quasi soroll, els carrers convident a relaxar-se, a part quasi tot esta impecable, ni papers, ni "colilles", ni tifes de gos pels carrers. Encar que sigui tant tranquila es una ciutat increiblement activa, culturalment parlant, cada dia fan concerts, ahir n'hi havia dos, Seal, pagant, i uns francesos Caravanne Palace que feien Electro swing, de gratis, i aixi cada dia, i sino tens hi ha les bores del riu, l'esquerra la pija i la dreta amb mes tabernes i mes tirada, teoricament hauria de ser al reves, les dretes pijes i les esquerres, ja ho sabeu, a mes a mes, la preso que hi havia al centre, apuntat-ho Ballesteros per quant tregeu la preso del centre l'han reconvertit en un Hostel, un centre d'art i locals pel jovent "alternatiu".

Be aixo es un petit resum dels tres primers dies, ara toca anar cap al nord, pero abans hem tingut de deixar el cotxe al metge, doncs s'ha costipat i ara toca anar-lo a recollir que li donen l'alta a les tres.

Vinga una forta abrasada des d'aquest petit pais al limit de l'Unio Europea, aquesta gent esta boja per l'Unio.

Beni


Tot esperant


Compte que estic aqui



Circulant al vespre