Fa uns dies que no feia res i per tant m'he dit: "anem a fer un tomb per aquest mons per que no potser tnats dies sense entregues al blog". Heu llegit be, aquest cop no estic sol, m'acompanya el Jordi, pobre no sap on s'ha ficat, pero ell ha dit de vindre i per que no!
Aquest cop no he anat a cap pais ni llunya, ni extrany, nomes estem a 1600 km de Tarragona, no arriba al pam a un mapa mundi.
El cami l'hem recorregut en dos jornades, per culpa d'uns quants contratemps, la burrocracia dels trons, les neurones perdudes d'un present i, el mes dur, l'accident que ens vam trobar a l'autopista francesa mes de 6 hores entre la parada dins l'autopista i processo per una carretera d'un carril, pero es possibles fer-ho en un sol dia i sense correr, aixo si vigilant una mica els radars que a les carreteres franceses n'hi ha, pero a les italianes n'esta plegat, per ara em deixat una mica de rastre al costat de Cannes i algun punt indeterminat del nord italia, pero finalmment hem arribat al primer objectiu Ljubljana, capital d'Eslovaquia. Per cert, per totes les fronteres que hem passat, nomes hem trobat un control, adivineu a on? Doncs si a la Jonquera, als altres llocs, ni policia, nomes peatgistes i a la frontera d'Italia amb Eslovaquia, ni aixo, sembla que les autopistes son gratis, tothom passa sense pagar, potser d'aqui uns mesos arribaran un mon de multes exigint el pagament dels peatges, ja es veura.
De Ljubljana que puc explicar, doncs que es una ciutat tranquilissima, no se sent quasi soroll, els carrers convident a relaxar-se, a part quasi tot esta impecable, ni papers, ni "colilles", ni tifes de gos pels carrers. Encar que sigui tant tranquila es una ciutat increiblement activa, culturalment parlant, cada dia fan concerts, ahir n'hi havia dos, Seal, pagant, i uns francesos Caravanne Palace que feien Electro swing, de gratis, i aixi cada dia, i sino tens hi ha les bores del riu, l'esquerra la pija i la dreta amb mes tabernes i mes tirada, teoricament hauria de ser al reves, les dretes pijes i les esquerres, ja ho sabeu, a mes a mes, la preso que hi havia al centre, apuntat-ho Ballesteros per quant tregeu la preso del centre l'han reconvertit en un Hostel, un centre d'art i locals pel jovent "alternatiu".
Be aixo es un petit resum dels tres primers dies, ara toca anar cap al nord, pero abans hem tingut de deixar el cotxe al metge, doncs s'ha costipat i ara toca anar-lo a recollir que li donen l'alta a les tres.
Vinga una forta abrasada des d'aquest petit pais al limit de l'Unio Europea, aquesta gent esta boja per l'Unio.
Beni
Tot esperant
Compte que estic aqui
Circulant al vespre
2 comentaris:
Hola!!!!
Que tingueu bona estada, i ja niré llegint.
Fins aviat!
Smuaks
Espere que les fotos d'aquest viatge siguen com a mínim del nivell dels altres. Per ara sí que ho són. Molts besets valencians i que disfruteu molt.
Teresa
Publica un comentari a l'entrada