Feliç Any Nou des de la Capadocia

Bones a tothom!

Suposo que ja debeu estar ben guapes i ben guapos per anar als corresponents sopars i revetlles. Nosaltres estem a la Capadocia el lloc mes guapo que he estat en aquest viatge, llastima de la rasca que fot, esta mıg nevat, excepte al cor del dia que debem estar a 5 graus.

Quasi tots heu vist fotos de la Capadocia, es com escenaris d'un altre planeta, us recomano que vıngeu algun cop i no nomes 2 dies com hi estare jo, almenys una setmana, per visitar les seves valls, ciutats subterranies i paisatges excelents.

Vinga que tingeu un 2008 i resta amb molta felicitat, alegria, sort.

Una abraçada Beni.

Aqui teniu una bella imatge de la Capadocia nevada, no es meva, ja voldri jo!

Del mar Egeu cap a la Capadocia

Bones a tots!

Com van els preparatıus per l'ultıma borratxera del 2007 i la primera resaca del 2008? Nosaltres xungo ho tenım per fer les dos coses, be sense la prımera no hi ha segona, doncs estarem a la Capadocıa ı no crec que hı hagı mega partıs de cap d'any o coses d'aquestes, be jo les buscare, ja fa massa dıes que el meu fetge no treballa ı ja s'esta queıxant.

Mentres arrıbem a la Capadocıa i no trobem la gran festa de cap d'any a la cıutat subterranea, anem descobrınt llocs molt guapos, els tres petıts jacıments Prıenne, Mılet ı Dıdıma, els tres al costat del mar, pero els dos prımers la lınea de costa s'ha desplaçat cap a l'est. Avuı hem dormıt a Pamukale, que vol dır castell de coto, que te unes pıscınes calcarıes naturals d'aıgua termal, no se sı recordareu un anuncıa del ıogurt Esveltese on sortıen uns models en unes terrasses blanques plenes d'aıgua, doncs alla; a part d'aıxo te les ruınes d'Hıerapolıs que era una cıutat balnearı on la gent anava a curar-se, pero pocs ho aconseguıen per que hı ha tres necropolıs, dos de les quals son ımmenses. De Pamukale em vısıtat Afrodısıas que te un dels estadıs mes grans de la cultura antıga, 270 metres de llargada ı capacıtat per 30 mıl persones.

Avuı fem parada a Burdur dema volem vısıtar Sagalassos, cıutat romana que esta al cap damunt d'una muntanya. Despres d'aquı anırem cap a la Capadocıa a passar fred, avuı a les 9 del vespre esta -2 graus, suposo que ens fara falta antıcongelant a les venes per poder-ho soportar!!!

Vınga que ja porto prou de rotllo i m'estan esperant; ara no cal parlar de felıcıtat que ja n'esteu prou envoltats, amb les cançonetes, llumets i gent amb un somrıures d'orella a orella.

Una abraçada!

Beni

Si a part de no trobar cap festa tampoc no trobo ordinador que tingeu tots bon comiat del 2007 ı bona entrada al 2008 i que la felicitat us atrapi no durant aquest any sıno per tota la vida.

Per la costa del Mar Marmara i Egeu

Bones resaques!

Suposo que tots debeu estar estırats al corresponents sofas amb els botons dels pantalons ı de les faldilles desfets per poder donar una mica d'espai a les vostres panxes plenes de canapes, llangostes, pinya, torrons i tots aquells menjars tant lleugers que es fan aquests dies i les begudes sense alcohol que hi ha totes les taules, sıno ja s'encarregarara la Tura de que ho sıguın.

Nosaltres aqui estem fent la carretera, amb el que val la gasolina si que ho haurem de fer, 2 euros el litre. Be, l'estem fent per que hem llogat un cotxe per poder-nos moure amb mes llıbertat ı anar mes rapıd d'un punt a un altre, per ara en tres dıes em fet 1000 Km, amb tres visites, Bursa, Troia i Bergamo.

Bursa es una cıutat de montanya d'un mılıo d'habıtants, bastant traquıla, suposo per la rasca que fot, vaıa gelada que va parır la nıt que vam estar nosaltres. A part de ser molt ındustrıal, te un seguıt de mesquıtes d'estıl Omeya molt guapes. Despres de recorrer uns 300 km vam arrıbar a Troıa, pero nenes el Brat Pıtt ja no hı es, aquı vaıg fer jo de valencıaneta d'''Oh! Europa'', doncs per ser que hı ha 9 cıutats sobreposades no te una extensıo molt gran. Bergamo ja es una cıutat mes gran ı compta amb tres jacıments dıferencıats. Asclepıo, un hospıtal per grecs sıtuat dıns d'un camp militar que jugaven a fer el rambo a l'entrada del jacıment. Acropolıs al camp damunt d'un turo, amb un teatre ımpressıonant, ara podrıa tornar a fer la reflexıo sobre Tarragona ı el Patrımonı de la Humanıtat, vergonyosa la Tarraco Imperıal!!!!. Fınalment te la Basılıca Roja, que no cal pagar l'entrada per que es pot veuıre per fora, on San Juan la mencıona com una de les set ıglesies de l'Apocalıpsıs.

Ara estem a Selçuk al costat d'Efes, una de les mıllors cıutats classıca mes ben conservada del mon, suposo que farem uns quants centenars de fotos, mes el Jordı que no para, ja ho us explıcare com ha anat.

Per cert nosaltres tambe avuı hem celebrat les festes de Nadal ı hem dınat, pero estem contents per que la costa de gener ens sera mes facıl pujar-la per que tındrem uns quants quılos de menys gracıes a no menjar turrons, polvorons ı al no beure les caıxes de vı, cava, malta, moscatell ı cubates dıversos, com veıeu no tınc ganes de fer una copa!

Vınga senyors que suposo que amb tant de menjar estareu radıants de felıcıtat ı espero que el tıo us hagı cagat moltes coses ı no nomes carbo que us mereıxeu el mıllor del mon.

Benı

Donant tombs per Istanbul

Ja esta aquı!

Si Ja m'ha arribat la comapanyia, ara ja no estıc solet! Despres d'una bona espera a l'aeroport i una estona mes per pıllar el taxi, finalment vam arrıbar a l'hotel, per aquest cop he triat un hotel, ja no estic sol i potser els cutxıtrıls que he estat no passarıen el corresponent control de qualıtat.

Hem comensat a fer les vısıtes de rıgor, Santa Sofıa, el senyor s'ha queıxar ı semblava la valencıaneta d' ''Oh! Europa'' amb el comentarı: ''Me l'ımagınava mes gran'', potser les ulleres noves de dıseny ıtalıa lı fan reduır le coses que veu!! A part d'aixo i de l'actuacıo dels Dervıches per guırıs tot mes o menys correcte!

Be ara toca fer el planıng d'aquests dıes, doncs el senyor organıtzat ı mıtıculos no ha fet els seus deures ı ara em toca a mı llegır les guıes ı fer la feına, quan estıc cansat de llegır-ne.

Vınga com que se que no us ha tocat la loterıa espero que sıgeu felıcos amb la salut que tıngeu!

Salutacıons del company de vıatge alıas Jordıet, tambe conegut com a Petete.

Benı

A Istanbul d'espera

Eps! ja torno a estar a Istanbul. Vaig marxar el 5 de novembre i ja torno a ser aqui ara, aixo es mala senyal per mi, vol dir que ja falta poc; per altres ja tenen ganes que ja s'acabi i que l'ovella negra torni a casa.

Com que no hi ha gaire a explicar per que tot esta tancat per la celebracio de l'any nou Islamic, ha estat ahir dia 20 coincidint amb la Lluna nova, el seu calendari es llunar i no com el nostre que es Solar; a mes de la meva tancada de 15 hores a l'autobus, que a part de fer Sudokus no podıa fer res mes, us he preparat unes quantes fotos.

Per cert avui arriba el Jordi, conegut al blog pels seus escrits interminables, ara canvia la filosofia del viatge per que deu porta un planing de tot el que s'ha de fer en cada segon, s'ha acabat l'anarquia de llegır la guia la nit abans per saber el que hi ha a la proxim pais o ciutat, ara toca la comoditat de que t'ho portit tot preparat!!!! Esta guapo aıxo d'anar a buscar algu a l'aeroport quant estas de viatge, es una sensacıo molt guapa, no se explıcar-la, espero que algun futur viatge ho pogui fer mes vegades aixo d'anar a buscar amics a l'aeroport i que s'incorporen per compartir experiencies.

Vinga a tots us deixo que mireu les fotos que avui n'hi ha uns quants que estan molt felısos per que comencen vacances, aixo va per tots els profes que conec que son uns quants, ı als altres comenceu a buscar un basto que avıat arrıba el caga-tio, per sort en un parell d'anys ho tornare a repetır, amb l'escusa de ser tıet!!!!!

Beni

On esta el Beni? (Petra - Jordania)

Mosaic picant (Petra - Jordania)

ji! ji! Quina broma (Petra - Jordania)

I es va fer la llum (Petra - Jordania)

Tresor de nıt (Petra - Jordania)

Conductors de carabanes (Wadi Rum - Jordania)

Wadı Rum (Jordania)

Wadı Rum 2 (Jordania)

Camins (Wadı Rum - Jordania)

L'escaufor del foc (Wadı Rum - Jordania)

Despertar (Wadı Rum - Jordania)

Nostalgia (Wadı Rum - Jordania)

Quant es fa fosc (Damascus - Siria)

Damascus de nit (Siria)

Llums de Nadal (Damascus - Siria)

Damascus de nıt 2 (Siria)

Malula (Siria)

Porta (Malula - Siria)

Congost de Sta Tecla (Malula - Siria)

Que hı deıxo les banyes (Malula - Siria)

Mar Musa (Siria)

Frescos (Mar Musa - Siria)

Biblies (Mar Musa - Siria)

Del Wadi Rum a Turquia

Bones a tots!

No estic mort, ni m'han abduit els extraterrestres, el que ha passat es que no he trobat cap ciber que tinguessin craquejat el blogger.

Amb aquests dies han passat moltes coses, a part del meu aniversari, gracies a tots aquells que us en heu recordat.

He continuat fent les visites de rigor:

- Wadi-Rum i Agaba a Jordania, simplement al.lucinants. Al primer semblava que estessis dins una foto del National Geografic, no se sentia res, de vegades el vent com bufada, i a Agaba a fer snorquel, a dins de la peixera 'con los pececıtos de colores', pero que freda collons que esta l'aigua al desembre.

- Maalula, Mar Musa, Crac dels Cavallers, Apamea, Hama, Ciutats mortes, Alepo i Sant Sımeo entre altres a Siria, ah, jo no m'en recordava l'hospital tambe, he estat dos nits ingressat per una infeccio a la sang, segons els metges, pero em sembla mi per una mega diarrea que em encara em dura! De tots aquests llocs destacaria el Crac dels Cavallers, castell de les creuades que va d'allo mes be pel Peter Pan de cada u; Apamea, dos quilometres de columens romanes amb peus i ben aliniades; Cıutats mortes, poblacions abandonades fa 15 segles, increibles potser la millor visita.

Be ara estic a Turquia, a Antokya al sud, doncs he tingut de passar a cuita correns per que dema i demapassat tenen la frontera tancada pel any nou islamic. S'ha de dir que ahir estaven tots els homes, per que de dones quasi no em vaig veure, d'Aleppo bojos compran semblava qualsevol carrer d'una ciutat europea, pero amb el caos arabic, i avui els mateixos carrers estaven buits no hi havia ningu i tot xapat, molt curios el contrast!

Be senyors he de marxar que el senyor Roca em reclama i en aquest precissos moments no el puc fer esperar.

Abrasades i felıcıtat per tothom!!!!!

Beni

Fotos Dana i Petra

Bones a tots, a totes i altres bestioles!

Avui poca cosa dire, que us he fotut molts rotllos i no heu vist res. Doncs vinga que gaudiu de les imatges, nomes son de Dana i Petra, son les que hi havia al DVD, pero prometo mes!!!

Una forta abrasada i ara si que sou felicos que arriba Nadal!!!!!!

Beni

Carrer de Dana

Wadi Dana


Caminant entre la boira

Paisatge de tardor


Mangraners


Arbre


Homo emprenyus


Preparts, llestos, ...


Tornant a cas al vespre

Vens?


Buff! Ahir a la nit em vaig passar.

Per descansar

Congost

Penjat!


Colors i formes

Xaletet

Ei, paisa!

Gaudint de la posta de Sol


Ja hi soc!!!!


bebent

Tot preparat pel sacrifici

Prenent un te bedui

Ultim dia a Petra!

Avui es el meu ultim dia a Petra, doncs si estic mes em sembla que m'arruinare, amb els preus es pitjor que Salou!

Finalment he pogut assaborir el silenci del temple del Tresor de Petra, ha estat una cursa estrepitosa, pero com que sortia amb la "pole position"cap problema. La graella estava formada per un japo, tres juligans i jo, tots peu plantats a les 6 en punt, escalfant motors i els dits tambe, per poder fer foto. Ho he aconseguit i he arribat el primer, amb agulletes i tot, maleides escales, i amb diferencia, em pensava que no podria, doncs un angles ha pillat un cavall, el pobre anava amb muletes, i clar van mes rapid 4 potes que 2, pero si, nomes ha calgut accelerar una mica el ritme fins al tram final, llavors una respiracio profunda per entrar en situacio i caminar pausadament per contemplar com va sorgint tot el Temple.

Be a part d'aixo he visitat unes quantes tombes, per no dir, i he preferit pendre tes amb els beduins, jugar amb els seus crios a dintre de les coves i sobretot portar-los les fotos que els hi vaig fer ahir, els hi vaig prometre i ho complert. Havieu de veure la cara que feien al veure que em presentava amb els sobres, els crios impacients, un me les ha agafat i anat corrents cap a sons pares, i els pares no s'ho creien, em sembla que ha estat el millor moment a Petra.

Aquesta nit he anat al concert, tal i com us vaig dir ahir, be si es pot dir aixi, paga 12 dinars, 12 euros, i escolta 3 cansons tocades pels mateixos beduins, nomes ha valgut la pena passar a peu pel canyo amb les espelmes enceses i veure plena de candeles la petita esplanada del temple del Tresor, pels qui no ho sabent quin temple es, surt a "Indiana Jones i l'ultuma creuada", ha estat molt fotogenic.

Be dema toca tornar a fer la motxilla i anar cap al desert del Wadi Rum, uns dels paratges mes guapos i incomunicats de Jordania. Espero fer un senderisme de tres dies i dormir a les tendes dels beduins al mig del desert, diuen que es una experiencia inolvidable.

Be, pels impacients d'imatges s'ha de dir que s'esta preparant la propera edicio, la qual s'adjuntara en el nou numero de "Lo sero i les seves coses"

Vinga m'en vaig al desert per veure si trobo els Reis Mags per dir-lis que portin felicitat i no hipocresia!

Beni

Segon dia a Petra

Bones!

Avui la cosa ha canviat una mica. Despres de no poder-me aixecar a 2/4 de 6, sino a les 6, he fet cami cap el tresort passant per l'estret que tothom coneix, almenys per fotos. Ha estat una experiencia al.lucinant, he fet tot el cami sol i quant he comensat a veure el tresort, edifici emblena de Petra, Merda, algu s'ha m'ha abansat i m'ha espatllat una entrada triunfal, pero que hi farem, nomes era una parella d' Anglaterra, encara sort que no era un autobus amb 40 japonesos fent fotos a dojo i parlant com a lloques!! Despres de fer-me les fotos de rigor he tornat al comensament, mes o menys un quilometre, a fer les fotos de les parets del canyo, brutalment fotogeniques, i mentres les feia he conegut una velleta lleonesa que m'ha tractat com ha estranger, al.lucinava amb el meu castella, deia: "que bien que hablas el espanol y de donde eres?"; resposta "de Catalunya" i replica: "pues hablas un espanol muy bien". No se si la iaia no hi tocava, passava del tema o simplement creu que Catalunya es un pais. Que voleu que us digui a mi m'ha molat un ou!. He continuat fent la visita i m'he dirigit cap al temple dels sacrificis, total son unes 600 escales res per un atleta com so, pero a mig cami ha comensat el mes autentic, les xerrades i invitacions a te per part dels beduins, son els que fins fa 10 anys vivien a Petra, brutal, son persones pures de cor, simpatiquissimes i encantadores. A la primera parada m'he enrecordat del que em va dir el Rafa, el meu jefe, que estava segur que quant visites Petra em pararia amb els beduins a parlar, doncs nomes ha estat aixo, sino que mes a mes te i menjar, no es pot demanar mes!

La posta de Sol l'he vist des de el monestir amb unes vistes al desert guapissimes i al baixar les 1000 escales o mes, Jordi pujar no ha estat tant xungo, m'he tornat ha trobar la parelleta anglesa i em tardat 3 hores en sortir, doncs entre que ens han tornat a parar pinvitat a pendre te i xerrar amb uns que estaven posant veles per tot el recorregut del canyo, doncs aquesta setmana fan Petra de nit, son concerts de musica arabica al temple del tresor, com podeu imaginar dema toca concert, una oportunitat aixi no es pot deixar escapar i menys un maraja com jo.

Be dema, espero matinar i arribar el primer, doncs la magia d'aquest passeig no desapareix encara que l'hagis fent mil vegades, es com quant un nen obra un regal, encara que n'hagi obert cinquanta posa la mateixa cara d'il.lusio que amb el primer.

Be senyors una abrasada ben forta i felicitats a en Miquel, alias "morokiller" i a la Cris de la Laboral, l'Anna, alias "Tuti" i al Pep Rodo que han fent anys!

Disfruteu d'aquest cap de setmana llarg!

Beni

De Madaba a Petra passant per Dana

Hola a tots!

Ja estic a Petra, una de les meravelles del mon modern, segons diuen. Avui he arribat a Wadi Mousa, ciutat al costat de Petra, despres de passar tres dies a Dana, reserba de la biosfera segons la UNESCO, i coneixer uns francesos que venen a escalar a Vilanova de Meia. La cosa alla ha estat molt tranquila doncs el primer dia va ser l'arribada, despres de visitar el castell de Karak, tot una fortalesa de les Creuades, brutal per fer volar la imaginacio de l'Edat Mitja, amb els cavallers i totes aquelles histories. El segon dia encara mes tranquil, doncs va tocar pluja, tancades a l'hotel parlant i mirant fotos. Finalment ahir vam poder sortir a donar un vol per aquelles contrades i vam anar a parar a un lloc que tranquilament podria ser el Montsant o Montserrat.

Anant al tema principal d'avui, Petra, tot s'ha de dir que es molt guapo, enigmatic i interessant, pero pel meu gust molt millor Angkor a Cambodja, ho supera amb diferencia, pero que hi farem, durant els tres seguents dies toca visitar les pedres nabatees!

Be no m'enrotllo mes doncs estic una mica petat i el meu estomac es queixa de l'aire que porta a dintre.

Vinga una abrasada de felicitat a tots!!!

Per cert dema es el cumple de la Tresa que en fa uns quants, molts, molts i molts, pero no els aparenta!

Beni