Segon dia a Petra

Bones!

Avui la cosa ha canviat una mica. Despres de no poder-me aixecar a 2/4 de 6, sino a les 6, he fet cami cap el tresort passant per l'estret que tothom coneix, almenys per fotos. Ha estat una experiencia al.lucinant, he fet tot el cami sol i quant he comensat a veure el tresort, edifici emblena de Petra, Merda, algu s'ha m'ha abansat i m'ha espatllat una entrada triunfal, pero que hi farem, nomes era una parella d' Anglaterra, encara sort que no era un autobus amb 40 japonesos fent fotos a dojo i parlant com a lloques!! Despres de fer-me les fotos de rigor he tornat al comensament, mes o menys un quilometre, a fer les fotos de les parets del canyo, brutalment fotogeniques, i mentres les feia he conegut una velleta lleonesa que m'ha tractat com ha estranger, al.lucinava amb el meu castella, deia: "que bien que hablas el espanol y de donde eres?"; resposta "de Catalunya" i replica: "pues hablas un espanol muy bien". No se si la iaia no hi tocava, passava del tema o simplement creu que Catalunya es un pais. Que voleu que us digui a mi m'ha molat un ou!. He continuat fent la visita i m'he dirigit cap al temple dels sacrificis, total son unes 600 escales res per un atleta com so, pero a mig cami ha comensat el mes autentic, les xerrades i invitacions a te per part dels beduins, son els que fins fa 10 anys vivien a Petra, brutal, son persones pures de cor, simpatiquissimes i encantadores. A la primera parada m'he enrecordat del que em va dir el Rafa, el meu jefe, que estava segur que quant visites Petra em pararia amb els beduins a parlar, doncs nomes ha estat aixo, sino que mes a mes te i menjar, no es pot demanar mes!

La posta de Sol l'he vist des de el monestir amb unes vistes al desert guapissimes i al baixar les 1000 escales o mes, Jordi pujar no ha estat tant xungo, m'he tornat ha trobar la parelleta anglesa i em tardat 3 hores en sortir, doncs entre que ens han tornat a parar pinvitat a pendre te i xerrar amb uns que estaven posant veles per tot el recorregut del canyo, doncs aquesta setmana fan Petra de nit, son concerts de musica arabica al temple del tresor, com podeu imaginar dema toca concert, una oportunitat aixi no es pot deixar escapar i menys un maraja com jo.

Be dema, espero matinar i arribar el primer, doncs la magia d'aquest passeig no desapareix encara que l'hagis fent mil vegades, es com quant un nen obra un regal, encara que n'hagi obert cinquanta posa la mateixa cara d'il.lusio que amb el primer.

Be senyors una abrasada ben forta i felicitats a en Miquel, alias "morokiller" i a la Cris de la Laboral, l'Anna, alias "Tuti" i al Pep Rodo que han fent anys!

Disfruteu d'aquest cap de setmana llarg!

Beni