dimarts, 20 de novembre del 2007

Mes Damasc

Hola de nou!

Perdoneu els que esteu desitjosos per verue fotos, pero la cosa resulta quasi impossible, en primer lloc ja es dificil localitzar un ciber que hagi craquejat la censura i despres que et vulguin llegir els CD's, no hi hagut sort. Suposo que per Jordania sera mes facil, aixo espero!

Aquesta ciutat son dos en una, la primera es la capital, plena de cotxes, polucio i tot aixo que comporta les grans urbes. L'altra es la ciutat vella, una autentica passada, plena d'historia i d'histories per tots els racons i racones, cosa que n'esta ple, amb un fabulos zoco, de persones encuriosides i preguntant-se i aquest de quin pais es, amb la Mesquita Omeya, un temple genial, impresionant, amb moltes escoles coraniques d'anys immemoriables, amb un mont de cases destartalades, pero amb un encant especial, amb hammans per relaxar-se despres de les compres o de "bagamundejar" pels seus carrers misteriosos, on et reten i et fan un masatge i drepres et porten un te per a que t'acabis de relaxar, sensillament genial. Pots passar-te dies pels seus carrers, m'ha entusiamat i aixo que avui poc he pogut fer, doncs ha plogut tot el dia. Pero tot no es bonic i com en tot conte sempre hi ha dolents i ahir m'en vaig trobar un d'aquells llops vestit d'ovella. Com sempre molta gent em para per parlar i donar-me conversa, ahir tambe, em va parar un xicot ben trempat, pero amb una mirada diferent que l'altra gent. Al veure que portava els cascos em va demanar que li ensenyes l'mp3 li vaig ensenyar i vam continaur parlant, ell amb l'mp3, i al cap de 5 minuts el tio agafa i em diu adeu i es fot a correr, per sort el vaig poder enxampar, pero deu ni do quina cursa que em va fotre el cabronas, pero almenys va tenir final felis!! Sempre en tots els cistells hi ha pomes podrides.

Avui a part de tornar a la ciutat vella per perdrem, en el bon sentit de la paraula, he tingut d'anar al ministeri d'interior per demanar el permis per visitar Qunietra, ciutat que van destruir els israelites quan van desocupar-la, per anar-hi necessites el consentimen del govern, res un quart d'hora d'espera. Aquella zona esta supervisada per l'ONU i tambe minada. Ames a mes, un farmaceutic m'ha obligat anar al dentista, tinc un flamo que em salta de queixal a queixal i em dona una mica pel sac, una visita excelent, millor que les de Catalunya i amb el mateixos aparells, jo ginyadissim pel preu,pero la meva sorpresa ha estat quant m'ha dit que era cortesia de la cosa, bufffffffffff per que no portava ni pasta per pagar-lo, un deu pel tio, aixo que els musulmans hagin d'ajudar el proxim ho porten al peu de la lletra.

Be ja us explicare com ha anat la visita per aquesta ciutat fantasma, suposo que sera per ficar els pels de punta.

Una forta abrasada i no us oblideu de ser felicos!!!

Beni

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola wapíssim!

Una abraçada des d'aqui, sempre ens dius que siguem feliços, però tu també.

Ja tinc ganes de veure fotos!!!!!

Fins aviat i se't troba a faltar!

SMUAKS!