lodesero i les seves coses: Samarkanda 1a part

Ja s’han acabat els dies dedicats a Tashkent, encara que haurem de tronar a buscar el visat per Tajikistan, avui toca anar a la mítica i esperada Samarkanda, una de les raons d’aquest viatge.

El transport que utilitzem per anar cap allà és l’”Afrosiab”, dissenyat per l’empresa espanyola TALGO, és el tren d’alta velocitat d’aquí. El recorregut el realitzem en dos hores i mitja, ràpid, còmode i amb un servei excepcional.

Arribats a Samarkanda ens donen la benvinguda els taxistes, que amables i simpàtics són i sobretot, gitanos, aquí també tenen aquest gen que els fa diferent a la resta de la humanitat. El que pillem ens ven a un Bed&Breakfast, al qual hem d’estar mitja hora regatejant per tenir un preu just, de 40 € el primer preu baixa fins a 20€, el molt simpàtics et diuen el preu de la temporada alta i si cola, cola. Ara aquí Uzbequistan és temporada baixa degut a la calor, la veritat que en fa, però no gaire més del que pot fer a les terres de Lleida.

El Bed&Breakfast no està malament, ni tampoc mal situat, està dins del poble vell, al costat del Mausoleu de Gur-e-Amir i a 5 minuts caminant del Registan, la joia de la corona.

Situats i descansats, agafem les càmeres fotogràfiques i la guia i vinga a fer el “guiri” falta gent. Comencem pel que tenim més a prop, el mausoleu de Gur-e-Amir. Anem a la caixa i ensenyem el carnet màgic de la UNESCO i ... ens lliura de pagar l’entrada i fer fotos gratis. Ens agrada, però volem més, tenim ganes de Registan, dit i fet, amb un passeig ens arribem allà, a la plaça amb les seves tres madrasses i les corresponents cúpules blau turquesa, simplement impressionant, però a l’entrar dins d’elles la màgia es perd, són un gran bazar de records. Això ens espatlla una mica l’ambient que buscàvem, tot i això, ens hi passem un parell d’hores ben bones o potser més. D’aquí anem cap a la mesquita de Bibi-Khanym, la trobem majestuosa, una entrada que fa tirar el coll enrere i, a dins, una pau increïble i una ambient relaxant, sense gairebé ningú, a més a més, aquesta mesquita té llegenda inclosa, una història tràgica de desamor.

Prosseguim la visita amb el Mausoleum de Bibi-Khanym i el bazar el de Samarkanda, el mercat de productes del camp, on fer força fotos, fem tastets de les coses que ens ofereixen i amb un estem prop d’una hora parlant de religió i filosofia, acaba dient que resarà per a mi perque Déu em faci un regal i així creuré en ell. Acabada la discussió fem camí per descobrir una autèntica joia, el Shah-i-Zinda, un complex de mausoleus impressionants, on la pau es pot fer tangible, a part amb la fresqueta de la tarda encara si està molt millor. Aprofitem, ja que estem aquí per donar un tom pel cementiri que hi annex al complex. De tornada fem una parada a la mesquita Hazat-Hirz, majoritàriament construïda de fusta i amb unes vistes a Bibi-khanym que valen molt la pena.

De tornada cap al B&B entrem a l’antic barri jueu en busca del hammam per treure’ns una mica la ronya acumulada i depassada per carregar una mica les piles. El trobem gràcies a l’ajuda d’un senyor que ens acompanya fins a la porta. El lloc encara que sembli deixat està molt net, potser li faltaria una mà de pintura, però potser li trencaria part de l’encant. Ens rep un home d’uns 50-60 anys i no hi ha cap problema, de dijous a diumenge està disponible a homes i avui és dissabte. Tenim tot el hammam per a nosaltres, genial. Ens canviem i ens dur a una sala on hi ha unes bancades de marbre, allà estem tanta estona que sembla que ens hagin de servir en una safata amb guarnició de patates, joder com està de calenta!, però al final se’n dur al Jordi per fer el massatge i exfoliar-lo, tal com diu la tradició.

Nets i polits ens dirigim cap al B&B, però abans d’arribar-hi ens trobem amb una boda i ens estiren cap a dins d’ella, per uns moments sembla que hem de robar el protagonisme a la parella. Ens donen de beure, menjar i ballem amb ells, la veritat que porten una marxa per dins que dóna gust. Al cap d’estar una bona estona amb ells, ens excusem no i anem cap al B&B a descansar una miqueta que ja toca.
Avui ha estat un dia prou complert i no ho podem fer tot en un dia, sinó que farem la resta, aquí hem d’estar dos nits més.