Welcome to Jordan!!! aquesta es la frase que tothom et diu quant et veu, tant siguin pobres o rics, musulmans o cristians,es super gracios. El dialeg es el seguent:
- Merhaba! (Hola) - salutacion del Jorda
- Merhaba! - Contestacio de jo o de molts turistes.
- Where are you from? - El que sap angles, sino simplement: -City?
- Catalonia i/o Barcelona - Segons la cara de la persona.
Finalment:
- Welcome to Jordan!!!!
(la conversa es pot allarga fins a un parell d'hores ben bones)
Ja sigui als hotels, restaurants, botigues o pel carrer, a l'autobus o fent autoestop, cosa que m'estic acostumant a fer, doncs es super rapid. Avui ho he tingut de fer per visitar el Mont Nero, on suposadament reposa Moises, el curro de Joan Baptista, al riu Jorda, i per anar al mar Mort, nomes m'he tingut d'esperar dos minuts, brutal.
Dema em toca fer autoestop, una altra vegada, doncs nomes hi ha dos busos pel lloc que vull visitar, pero primer vull anar a veure el castell on li van tallar el coll a Joan Baptista, i per culpa d'aquesta visita em quedo sense transport public. Tambe podria pillar un taxi, pero esta sobre els 40 Dinars, que soc turista i tinc calers, doncs passo del taxi i prefereixo l'autoestop que es mes divertit, espero tenir sort doncs he de fer mes de 150 kilometres per anar a domir, el nou lloc es Dana, una reserba de la biosfera que els que hi han anat diuen que es molt guapo.
Vinga senyors ara si que sereu felicos que comensa el cap de setmana i la setmana que ve es molt mes curta.
Una abrasada ben forta a tots!!!
Beni
divendres, 30 de novembre del 2007
dimecres, 28 de novembre del 2007
Una gran perdua!!!!!
Si senyors avui he tingut una gran perdua en aquest viatge.
Es un dia trist per mi doncs m'ha deixat un company estimat i gran amic meu, que tantes vegades em sentat junts. Ell aguantant-me les torrides festes, els concerts interminables i les tornades quant ja ha sortit el Sol, soportant les estones al carrer durant les gelides nit d'hivern, sabent tots els meus secrets i sense confessar-ne cap, pero aixi es la vida i ahir els meus pantalons van dir prou, l'estrip de l'entrecuix era inrecuperable sense les mans de la meva gran metgesa de la roba, es a dir ma mare, la que triunfa pel mon amb les seves ametlles grapinyades!!!!
Despres d'aquest homentatge als meus pantalons tant merescut, anem a fer una mica d'explicacio del que he fet, docns com sempre he continuat amb les visites, ahir va tocar els castells del desert, un dels quals es patrimoni de l'humanitat pels frescos que te a les parets, molt interessant i guapo, i un parc natural on hi ha una palnta que es capas de purificar les aigues que estan contaminades amb metalls pesats i productes altament toxics, pero el mes interessant del dia va ser la meva experiencia fent autoestop. Com que no hi havia transport public per anar d'un castell a un altre i passava de pagar 10 dinars, 9.5 euros, em vaig ficar a fer autoestop i no vaig tardar mes deu minuts cap de les dos vegades i els dos cops eren palestins els que em van parar. El primer no era gaire parlador, pero va desviar la seva ruta 25 quilometres per deixar-me al castell, flipant no?; l'altre ho era bastant mes i vaig poder fer bastantes preguntes sobre la situacio de Palestina i els israelites. Al final em va dir que per aconseguir les coses s'ha de lluitar, quant no hi ha cap altra solucio; les conclusions les podeu treure vosaltres mateixos. Per cert a que no sabeu per que em van parar? Doncs per que ahir portava la Palestina autentica, doncs tots dos em van fer emfassis amb el mocador i avui m'han confirmat que si, que em van parar per que portava la palestina, curios.
Parlant de palestines avui m'han fet una gran llisor sobre els colors i els paisos a que corresponent, ja ho us explicare.
Avui m'ha acompanyat l'enginyer aquell a Mardaba, la seva ciutat de familia, i m'ha presentat tot de cristians, joder els cabrons, quina diferencia amb els musulmans, tots amb cases luxoses, bons cotxes, i per cert no tant hospitalaris com els musulmans, sera la religio? no se pero hi ha molta diferencia entre els uns i els altres, massa pel meu gust, els cristians s'assemblen massa als europeus, et comencen mirant de reull, cosa impensable amb els musualmens, almenys tots els que he conegut jo.
Vinga que ja es l'epoca de que tots siguem felisos.
Beni
Es un dia trist per mi doncs m'ha deixat un company estimat i gran amic meu, que tantes vegades em sentat junts. Ell aguantant-me les torrides festes, els concerts interminables i les tornades quant ja ha sortit el Sol, soportant les estones al carrer durant les gelides nit d'hivern, sabent tots els meus secrets i sense confessar-ne cap, pero aixi es la vida i ahir els meus pantalons van dir prou, l'estrip de l'entrecuix era inrecuperable sense les mans de la meva gran metgesa de la roba, es a dir ma mare, la que triunfa pel mon amb les seves ametlles grapinyades!!!!
Despres d'aquest homentatge als meus pantalons tant merescut, anem a fer una mica d'explicacio del que he fet, docns com sempre he continuat amb les visites, ahir va tocar els castells del desert, un dels quals es patrimoni de l'humanitat pels frescos que te a les parets, molt interessant i guapo, i un parc natural on hi ha una palnta que es capas de purificar les aigues que estan contaminades amb metalls pesats i productes altament toxics, pero el mes interessant del dia va ser la meva experiencia fent autoestop. Com que no hi havia transport public per anar d'un castell a un altre i passava de pagar 10 dinars, 9.5 euros, em vaig ficar a fer autoestop i no vaig tardar mes deu minuts cap de les dos vegades i els dos cops eren palestins els que em van parar. El primer no era gaire parlador, pero va desviar la seva ruta 25 quilometres per deixar-me al castell, flipant no?; l'altre ho era bastant mes i vaig poder fer bastantes preguntes sobre la situacio de Palestina i els israelites. Al final em va dir que per aconseguir les coses s'ha de lluitar, quant no hi ha cap altra solucio; les conclusions les podeu treure vosaltres mateixos. Per cert a que no sabeu per que em van parar? Doncs per que ahir portava la Palestina autentica, doncs tots dos em van fer emfassis amb el mocador i avui m'han confirmat que si, que em van parar per que portava la palestina, curios.
Parlant de palestines avui m'han fet una gran llisor sobre els colors i els paisos a que corresponent, ja ho us explicare.
Avui m'ha acompanyat l'enginyer aquell a Mardaba, la seva ciutat de familia, i m'ha presentat tot de cristians, joder els cabrons, quina diferencia amb els musulmans, tots amb cases luxoses, bons cotxes, i per cert no tant hospitalaris com els musulmans, sera la religio? no se pero hi ha molta diferencia entre els uns i els altres, massa pel meu gust, els cristians s'assemblen massa als europeus, et comencen mirant de reull, cosa impensable amb els musualmens, almenys tots els que he conegut jo.
Vinga que ja es l'epoca de que tots siguem felisos.
Beni
Aqui teniu mes fotos que ja li he agafat el gustillo en penjar-ne!
Laurence d'Arabia (Istanbul)
Bombetes? (Mesquita, Istanbul)
He vist la llum!! (Gran Bazar, Istanbul)
Una alegria al mig de la tristesa (Istanbul)
Forners (Konya, Turquia)
Mesquita Selimiye (Konya, Turquia)
Tardor a Sille (Turquia)
dilluns, 26 de novembre del 2007
Arreverure Siria i hola Jordania
Hola a tots!
Ja estic a Jordania, be ja fa tres dies que hi volto, he muntat el camp base a Amman, la capital, i aqui fare la primera etapa que s'acaba dema, pero primer vaig a explicar els ultims primers moments a Siria.
Com ja sabeu vaig tornar cap a Damasc, quina gran pensada, alla he conegut uns suissos de puta mare, en total 4, un que esta viatjant, els altres 3 eren un grupet que estaven 15 dies. Tots junts vam anar a visitar Bursa, que te un teatre roma al.lucinant, no com el que hi ha a Tarragona que es patrimoni de la Horrositat. Per problemes logistics nomes vam poder estar tres hores. Al tornar a Damasc vam anar a sopar a la ciutat vella, com no?, i d'aqui de festa, jo nomes volia fer una copeta per que m'havia d'aixecar a les 7, pero al final vam retirar a les 5 del mati, va ser brutal vam coneixer unes noies de Jordania i Marroc i vam fer un grup multilingua erem 8 i es podeia sentir angles, arab, alemeny, frances, italia i castella, flipant, i tots amb una marxa que no podiem mes, suposo que feia dies que no anavem de festa de veritat i va ser guapissim. Be suposo que us preguntareu si em vaig poder aixecar, doncs si, a les set de peus que a 2/4 de 9 marxava el bus, on vaig fotre una clapada guapissima fins a la frontera, la cual la vam passar rapidissim. A l'autobus vaig coneixer uns Australians que feien la volta al mon durant un any, quina enveja!!!, per cert em van dir que els hi havia agradat molt Tarragona i que havia coincidit amb l'aniversari de la seva dona, ohhhhhhhh!!! que macu!!!!
Canviant de tema i vaig a parlar de Jordania, primer de tot dir, que hi ha molta diferencia amb Siria, Jordania esta uns quants passos per davant de Siria, amb organitzacio, neteja, obertura de ment, potser no son tant simpatics, pero tampoc no es porten gens malament. A Amman, ciutat de 2 milions d'habitants, es molt silenciosa, quasi ningu fa servir el claxon, cosa impensable a Damasc, no te gaire per visitar, pero es un gust passejar pels seus carrers empinants, pujant i baixant escales, aixi m'entreno per fer el senderisme pel Wadi Rum.
Per cert, tambe son igual d'hospitalaris, ahir vaig coneixer un paio que em va fer de guia per la ciutat i no em va deixar pagar res, un enginyer que s'ha pres un temps sabatic i te ganes de viatjar i coneixer gent, de molt bona familia, em va portar a casa seva i em va presentar sa mare i la minyona. Es veu que els cristians a Jordania estan molt ben posicionats i tots tenen molts bons carrecs.
Avui he anat a visitar Jerash, ciutat que es va fundar per l'edad de bronze i que va tenir el seu maxim esplendor en l'epoca bizantina, en l'actualitat encara esta habitada, molt guapa la visita, a mes m'he comprat un quadre de unes beduines, molt guapo. S'ha de dir que Jordania no esta gens malament per comprar, uns lewis valen 10 euros i aixi amb tot, es pot menjar per 1,75 euros i dormir per 7, be per la meva economia, m'havien comentat que era tot molt mes car.
Be, prou de rotllos i anem a les imatges que en tinc unes quantes mes de preparades per que les podeu disfrutar, les d'avui son totes de Turquia.
Felicitats a tots aquells que ha estat l'aniversari (Sara, Merce, entre d'altres) espero que hagueu tingut un dia molt felis i que els tingueu tots iguals.
Beni
Patriotisme turc (Istanbul)
Minino a l'abre, Miauuuuuu!!! (Istanbul)
Teixint a la mesquita Blava (Istanbul)
Minino a l'abre, Miauuuuuu!!! (Istanbul)
Teixint a la mesquita Blava (Istanbul)
Tardor (Istanbul)
Bedui (Sille)
Vols fumar? (Sille)
Descans (Sille)
Atracadors de turistes (Sanliurfa)
Sanliurfa de nit
La torre de la donzella (Hama)
Beeeeeeeeehhhh!!!!! (Hama)
dijous, 22 de novembre del 2007
Retorn a Damasc
Doncs si senyors!
Profe i jo (Days az Zaur) 
Castell (Days az Zaur) 
Compartir (nen bedui, Days az Zaur) 
Avui m'afaites (Raqqa) 
Despertar (Palmira) 
Salam Malikum (Palmira) 
Contemplant (Palmira) 
Descans etern (Palmira)
He tornat a Damasc per la sencilla rao que no he trobat hotel, el quin m'interesava, segons la guia valia 2,5 euros, 5 $, pero ha plegat, i pels pobles que he passat, en total tres, no n'havia cap que interesses a la meva butxaca. Els que m'han dit eren un que la nit valia 100$, un 5 estrelles, i dos que rondaven els 30 $, 4 estrelles, i com que moure's per Siria es molt facil i rapid, anem cap a Damasc que pago 7 euros per nit, 10 $, la diferencia esta clara. Almenys he pogut fer una de les visites que volia, visitar un museu on hi ha uns mosaics impresionants, volia veure mes, pero no com que no tenia llit, primer s'ha de buscar on deixar-se caure mort.
Avui esteu de sort he trobat un ciber on puc obrir el bloc i ficar fotos (Estan per ordre mes o menys cronologic), espero que us agradin i que us facin viatjar per aquestes terres tant felices!
Beni
Despertar (Hasankyef)
Despertar (Hasenkyef)
Profe i jo (Days az Zaur)
Castell (Days az Zaur)
Compartir (nen bedui, Days az Zaur)
Mmmmm (Days az Zaur)
Avui m'afaites (Raqqa)
Despertar (Palmira)
Salam Malikum (Palmira)
Contemplant (Palmira)
Camell (Palmira)
Descans etern (Palmira)
dimecres, 21 de novembre del 2007
Quneitra i ultim dia a Damasc
Hola petits i grans!
Com vaig dir-vos ahir, avui he visitat Qunietra, ciutat derruida pels israelites al abandonar-la. Realment es per flipar, una ciutat d'uns trenta mil habitants totalment destruida, excepte l'hospital, una mesquita, una esglesia i alguna que altra casa, brutal totalment ciutat fantasma, a mes, el dia que feia avui, pluja i boira, encara li donava mes enfasi a tot. Es podrien fer molts comentaris, pero em sembla que cap seria positiu, per tant m'estimo mes explicar-vos d'altres coses.
Al tornar de Qunietra, cap a la ciutat vella falta gent. Visita rapida al palau Azem, doncs estaven a punt de tancar i de gratis. Un palau brutal grandios i guapissim ab uns treballs estraurdinaris, acabat d'aixo a pendre te a una botiga, no per comprar, sino invitacio de la casa, realment anar "raro" surt a compte! Tot seguit i amb la capelina posada i acompanyat per la pluja i el concert de Pearl Jam que van fer a Barna, un encert per aquesta passejada. Al voltar per aquests carrers sembla que vagis sentit tot d'histories que han passat; per donar-hi mes infassis a tot plegat i tambe per descanar una miqueta parada en un cafe per fumar una narguile, pipa d'aigua, quin relax, impressionant sembla que el temps s'hagi parat l'estona que he estat alla. Per acabar de rematar el dia he anat a un restaurant amb metrei tot, m'he posat les botes i nomes per veure com el paio com perdia el cul per que jo estigues ben servit ja ha valgut la pena pagar els 8 euros que m'ha costat el sopar.
Be, Damasc ha estat una ciutat al.lucinant, sobretot la ciutat vella, segurament al tornar de Jordania tornare a passar-hi, si tinc temps em quedare un parell de dies, s'ho val, per passejar, anar a un hamam i fumar arguiles, pero dema he de continuar el cami i toca visitar la part del Sud-est, Suweida, Borsa i algun altra ciutat mes.
Us envio una mica de la meva felicitat per que continueu siguent-ho
Beni.
Com vaig dir-vos ahir, avui he visitat Qunietra, ciutat derruida pels israelites al abandonar-la. Realment es per flipar, una ciutat d'uns trenta mil habitants totalment destruida, excepte l'hospital, una mesquita, una esglesia i alguna que altra casa, brutal totalment ciutat fantasma, a mes, el dia que feia avui, pluja i boira, encara li donava mes enfasi a tot. Es podrien fer molts comentaris, pero em sembla que cap seria positiu, per tant m'estimo mes explicar-vos d'altres coses.
Al tornar de Qunietra, cap a la ciutat vella falta gent. Visita rapida al palau Azem, doncs estaven a punt de tancar i de gratis. Un palau brutal grandios i guapissim ab uns treballs estraurdinaris, acabat d'aixo a pendre te a una botiga, no per comprar, sino invitacio de la casa, realment anar "raro" surt a compte! Tot seguit i amb la capelina posada i acompanyat per la pluja i el concert de Pearl Jam que van fer a Barna, un encert per aquesta passejada. Al voltar per aquests carrers sembla que vagis sentit tot d'histories que han passat; per donar-hi mes infassis a tot plegat i tambe per descanar una miqueta parada en un cafe per fumar una narguile, pipa d'aigua, quin relax, impressionant sembla que el temps s'hagi parat l'estona que he estat alla. Per acabar de rematar el dia he anat a un restaurant amb metrei tot, m'he posat les botes i nomes per veure com el paio com perdia el cul per que jo estigues ben servit ja ha valgut la pena pagar els 8 euros que m'ha costat el sopar.
Be, Damasc ha estat una ciutat al.lucinant, sobretot la ciutat vella, segurament al tornar de Jordania tornare a passar-hi, si tinc temps em quedare un parell de dies, s'ho val, per passejar, anar a un hamam i fumar arguiles, pero dema he de continuar el cami i toca visitar la part del Sud-est, Suweida, Borsa i algun altra ciutat mes.
Us envio una mica de la meva felicitat per que continueu siguent-ho
Beni.
dimarts, 20 de novembre del 2007
Mes Damasc
Hola de nou!
Perdoneu els que esteu desitjosos per verue fotos, pero la cosa resulta quasi impossible, en primer lloc ja es dificil localitzar un ciber que hagi craquejat la censura i despres que et vulguin llegir els CD's, no hi hagut sort. Suposo que per Jordania sera mes facil, aixo espero!
Aquesta ciutat son dos en una, la primera es la capital, plena de cotxes, polucio i tot aixo que comporta les grans urbes. L'altra es la ciutat vella, una autentica passada, plena d'historia i d'histories per tots els racons i racones, cosa que n'esta ple, amb un fabulos zoco, de persones encuriosides i preguntant-se i aquest de quin pais es, amb la Mesquita Omeya, un temple genial, impresionant, amb moltes escoles coraniques d'anys immemoriables, amb un mont de cases destartalades, pero amb un encant especial, amb hammans per relaxar-se despres de les compres o de "bagamundejar" pels seus carrers misteriosos, on et reten i et fan un masatge i drepres et porten un te per a que t'acabis de relaxar, sensillament genial. Pots passar-te dies pels seus carrers, m'ha entusiamat i aixo que avui poc he pogut fer, doncs ha plogut tot el dia. Pero tot no es bonic i com en tot conte sempre hi ha dolents i ahir m'en vaig trobar un d'aquells llops vestit d'ovella. Com sempre molta gent em para per parlar i donar-me conversa, ahir tambe, em va parar un xicot ben trempat, pero amb una mirada diferent que l'altra gent. Al veure que portava els cascos em va demanar que li ensenyes l'mp3 li vaig ensenyar i vam continaur parlant, ell amb l'mp3, i al cap de 5 minuts el tio agafa i em diu adeu i es fot a correr, per sort el vaig poder enxampar, pero deu ni do quina cursa que em va fotre el cabronas, pero almenys va tenir final felis!! Sempre en tots els cistells hi ha pomes podrides.
Avui a part de tornar a la ciutat vella per perdrem, en el bon sentit de la paraula, he tingut d'anar al ministeri d'interior per demanar el permis per visitar Qunietra, ciutat que van destruir els israelites quan van desocupar-la, per anar-hi necessites el consentimen del govern, res un quart d'hora d'espera. Aquella zona esta supervisada per l'ONU i tambe minada. Ames a mes, un farmaceutic m'ha obligat anar al dentista, tinc un flamo que em salta de queixal a queixal i em dona una mica pel sac, una visita excelent, millor que les de Catalunya i amb el mateixos aparells, jo ginyadissim pel preu,pero la meva sorpresa ha estat quant m'ha dit que era cortesia de la cosa, bufffffffffff per que no portava ni pasta per pagar-lo, un deu pel tio, aixo que els musulmans hagin d'ajudar el proxim ho porten al peu de la lletra.
Be ja us explicare com ha anat la visita per aquesta ciutat fantasma, suposo que sera per ficar els pels de punta.
Una forta abrasada i no us oblideu de ser felicos!!!
Beni
Perdoneu els que esteu desitjosos per verue fotos, pero la cosa resulta quasi impossible, en primer lloc ja es dificil localitzar un ciber que hagi craquejat la censura i despres que et vulguin llegir els CD's, no hi hagut sort. Suposo que per Jordania sera mes facil, aixo espero!
Aquesta ciutat son dos en una, la primera es la capital, plena de cotxes, polucio i tot aixo que comporta les grans urbes. L'altra es la ciutat vella, una autentica passada, plena d'historia i d'histories per tots els racons i racones, cosa que n'esta ple, amb un fabulos zoco, de persones encuriosides i preguntant-se i aquest de quin pais es, amb la Mesquita Omeya, un temple genial, impresionant, amb moltes escoles coraniques d'anys immemoriables, amb un mont de cases destartalades, pero amb un encant especial, amb hammans per relaxar-se despres de les compres o de "bagamundejar" pels seus carrers misteriosos, on et reten i et fan un masatge i drepres et porten un te per a que t'acabis de relaxar, sensillament genial. Pots passar-te dies pels seus carrers, m'ha entusiamat i aixo que avui poc he pogut fer, doncs ha plogut tot el dia. Pero tot no es bonic i com en tot conte sempre hi ha dolents i ahir m'en vaig trobar un d'aquells llops vestit d'ovella. Com sempre molta gent em para per parlar i donar-me conversa, ahir tambe, em va parar un xicot ben trempat, pero amb una mirada diferent que l'altra gent. Al veure que portava els cascos em va demanar que li ensenyes l'mp3 li vaig ensenyar i vam continaur parlant, ell amb l'mp3, i al cap de 5 minuts el tio agafa i em diu adeu i es fot a correr, per sort el vaig poder enxampar, pero deu ni do quina cursa que em va fotre el cabronas, pero almenys va tenir final felis!! Sempre en tots els cistells hi ha pomes podrides.
Avui a part de tornar a la ciutat vella per perdrem, en el bon sentit de la paraula, he tingut d'anar al ministeri d'interior per demanar el permis per visitar Qunietra, ciutat que van destruir els israelites quan van desocupar-la, per anar-hi necessites el consentimen del govern, res un quart d'hora d'espera. Aquella zona esta supervisada per l'ONU i tambe minada. Ames a mes, un farmaceutic m'ha obligat anar al dentista, tinc un flamo que em salta de queixal a queixal i em dona una mica pel sac, una visita excelent, millor que les de Catalunya i amb el mateixos aparells, jo ginyadissim pel preu,pero la meva sorpresa ha estat quant m'ha dit que era cortesia de la cosa, bufffffffffff per que no portava ni pasta per pagar-lo, un deu pel tio, aixo que els musulmans hagin d'ajudar el proxim ho porten al peu de la lletra.
Be ja us explicare com ha anat la visita per aquesta ciutat fantasma, suposo que sera per ficar els pels de punta.
Una forta abrasada i no us oblideu de ser felicos!!!
Beni
dilluns, 19 de novembre del 2007
Ara per Damasc
Doncs si! Ja es el meu segon dia a Damasc. Jo em pensava que arribant a l'urbe, Damasc te 6 milions d'habitants, seria deferent, doncs no, no ho es, amb una cosa si, les invitacions a menjar han baixat, merda per la meva economia, pero no les fotos amb la gent i les preguntes per que porto aquest pentinat, pulseres i els forats, son super curiosos!!
Avui m'he trobat a uns madrilenys, els quals entenen el sentiment catala, i l'home es partia el cul amb els comentaris i les mirades de la gent. M'ha comentat que els homes del zoco em miraven i despres es miraven els seus fills, tot pensant encara sort que el meu fill no es aixi, be supso que a ma mare aixo no li fara cap gracia, pero a mi si!
Parlant de ma mare, a Palmira m'han demanat la recepta de les ametlles grapinyades, es a dir, necesito algun voluntari que em passi la seva recepta de les ametlles que a Palmira l'esperent en candeletes!!! Que la San Miguel despatxin el Fermin i posin la Pilar, que ella triunfa mes!!!!
Per cert, he conegut un xicot Palmirenc que ha tingut un fill el mateix dia que va neixer el Lluis, pels qui no ho sabeu es el nou fixatge de cal Mora, quina coincidencia. Aquest coemntari va dedicat per tots els nousvinguts i pels que els hi falta poc per comensar el viatge de la vida, que no son pocs (Lluis, Jan, Aran, Biel, India i uns quants mes).
Una abrasada ben forta a tots i sigeu felisos.
Beni.
Felicitats Pepe que dema es el teu aniversari.
Avui m'he trobat a uns madrilenys, els quals entenen el sentiment catala, i l'home es partia el cul amb els comentaris i les mirades de la gent. M'ha comentat que els homes del zoco em miraven i despres es miraven els seus fills, tot pensant encara sort que el meu fill no es aixi, be supso que a ma mare aixo no li fara cap gracia, pero a mi si!
Parlant de ma mare, a Palmira m'han demanat la recepta de les ametlles grapinyades, es a dir, necesito algun voluntari que em passi la seva recepta de les ametlles que a Palmira l'esperent en candeletes!!! Que la San Miguel despatxin el Fermin i posin la Pilar, que ella triunfa mes!!!!
Per cert, he conegut un xicot Palmirenc que ha tingut un fill el mateix dia que va neixer el Lluis, pels qui no ho sabeu es el nou fixatge de cal Mora, quina coincidencia. Aquest coemntari va dedicat per tots els nousvinguts i pels que els hi falta poc per comensar el viatge de la vida, que no son pocs (Lluis, Jan, Aran, Biel, India i uns quants mes).
Una abrasada ben forta a tots i sigeu felisos.
Beni.
Felicitats Pepe que dema es el teu aniversari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
